Miquel Casellas: “Mil històries cinquatenàries”

0
233

Un dissabte d’octubre que es va aixecar una mica ennuvolat, però que al llarg del matí va anar escampant per deixar un cel ben clar amb unes temperatures molt agradables. A partir d’aquí una climatologia envejable fins ben entrada  la matinada del diumenge.

Al migdia per fer lloc per després vàrem fer una caminadeta amb un objectiu ben clar:  fer el vermut en un dels locals més carismàtics del Passeig Marítim de Sant Salvador. Uns quants sortien de Calafell del costat del monument al Pescador i altres des del monument de Cañas als castellers que enguany també compleix mig segle de vida al costat de l’antiga N-340. Una petita excursió a peu  per anar comentant anècdotes i retocar els darrers detalls pel sopar de la nit.

El rellotge marcava les 21 hores i poc a poca varen arribant tots els convidats a l’esperat sopar que portava un any amb la data fitxada, tot i que els detalls els vàrem anar polint en les darreres setmanes i adaptant la festa a mesura que gent que s’anava inscrivint. La nostra intenció era buscar un preu assequible  perquè poguéssim encabir com més gent millor amb un pressupost  molt ajustat.

En el sopar de fa 40 anys érem també 67 persones, el mateix nombre que el passat dissabte, encara que ara hi havia cares noves i altres que havien declinat participar en la festa per diferents motius. Durant uns minuts a la tarda vam aconseguir ser 69 inscrits, però quan faltava poc per anar seure a taula, hi van haver dues baixes que no es van suplir. El resultat és que vàrem quedar a dos persones de la xifra que ens acompanya des del nostre naixement.

En aquest sopar hi ha persones que van venir acompanyades pels amics de tota la vida que no van dubtar en gaudir d’aquesta trobada especial, però també hi va haver gent que responia als dos principis bàsics del sopar com eren que estiguessin vinculades al Baix Penedès i al 69, dues premisses que varen complir tots els participants.

Nosaltres que hem arribat a un punt molt simbòlic de la vida vàrem créixer en una societat molt diferent a l’actual encara que només hagin passat 50 anys. Abans en 200 anys no passava gaire gran cosa, però ara vivim al ritme del microones i anem tots a una velocitat esfereïdora amb una final incert, imprevist i potser virtual.

Alguns dels participants d’aquesta trobada de cinquantons feia anys i panys que no coincidien, bé perquè han anat a viure lluny d’aquí. En altres casos tot i està propers, a vegades les agendes no s’han contrastat i s’ha fet difícil una trobada encara que només sigui per  fer un cafè. Va ser com una actualització de tot plegat de companys que feia dies que no sabíem res d’ells i que en alguns tenen moltes coses per explicar i altres segueixen el seu projecte personal amb més tranquil·litat i rutina dins l’estil que cadascú tria per a viure la seva realitat amb l’ajuda de les circumstàncies vitals.

Parlar i reviure  moltes coses que sembla que fos ahir i que fa anys que ja no existeixen. El Vendrell i comarca ha canviat molt des del 1969 fins avui en dia. Hi ha punts on nosaltres passàvem les nostres hores d’oci juvenil que no han deixat ni vestigis arqueològics i altres estan allí aturades en el temps esperant que algun dia s’obrin per art de màgia i tornem a reviure algun episodi de quan encara els cabells blancs no s’havien instal·lat sobre els nostres caps.

Al llarg de la vetllada es varen viure moltes històries cinquantenàries des de dins o des de fora els jardins del restaurant. Cadascú gaudint el moment des de la seva posició més còmode, més sociable. Tot i el pas dels anys  vas veien que les persones mantenen la mateixa essència des de sempre encara que hagin canviat la motllura dels vidres de les ulleres. Els més trempats doncs estan allí ocupant el lloc que els hi pertoca en aquest col·lectiu. Els tímids també han decidit veure una mica com va tot això. Els heavys a manca d’AC/DC també els hi està bé escoltar Alaska i Dinarama. Evidentment no varen faltar els Laxnbusto amb els seus clàssics que formen part de la nostra banda sonora. Una i mil històries de persones que han tingut la sort de fer 50 anys, alguns pocs han quedat pel camí. Ens veiem ben aviat en una propera trobada per recordar que un dia vam ser joves però aquest esperit encara està dins nostre.

Miquel Casellas

FER UN COMENTARI