Miquel Casellas: “Enganxats al “Judici del Procés””

0
132

En aquesta televisió que cada dia hi ha més canals i amb una àmplia oferta per veure coses de tot tipus i a totes hores a vegades sobten programes o fets que fa que un nombre considerable de persones ho segueixin incondicionalment.

Fins ara teníem el futbol, algunes sèries i concursos televisius que atrapaven als espectadors fidels davant de les pantalles, però ara tenim un nou espectacle mediàtic, una nova farsa que ha portat a 12 persones davant el tribunal a Madrid, alguns d’ells fa més d’un any que estan a la garjola amb unes acusació més properes a la ciència ficció que no pas a la realitat. Encara que sembli una ficció és una realitat amb final suposat.

Són moltes les persones que ho varen seguint en la petita pantalla i en els diferents programes que ho van analitzant al llarg de la jornada. Tampoc no oblidem la importància de les xarxes socials i els comentaris espontanis que s’hi van generant. Aquest és un tema de conversa molt utilitzat a casa nostra que segur que guanya amb distància al temps i al futbol que són els clàssics igual que les properes cites electorals que molta gent crec que veu de lluny perquè ja estan saturats d’aquest tema.

Molts cops la gràcia de tot aquest judici s’amaga en imatges, en petits detalls que amaguen el secret de tot plegat i en comentaris de les diferents parts que formen part d’aquesta obra de teatre institucional en què la majoria ja albirem per on pot caure, però hem de deixar passar el temps i esperar que es confirmin les nostres expectatives.

La nostra societat viu dues realitats la que es veu al carrer majoritàriament per les persones que hi viuen, prova d’això és la gran resposta que tenen les manifestacions i concentracions que es fan a favor del Procés. Per altra banda, hi ha una altra realitat virtual que és la que ens volen vendre alguns partits i una mica els poders fàctics d’aquest Estat que cada dia està tenim més qüestionat.

Aquests visionaris virtuals d’aquest fet viuen inspirats en uns mitjans de comunicació que tots coneixem amb unes muses i polítics dels quals tots sabem el nom i jo crec que hi hauria plena coincidència.

El problema de tot plegat és que uns tenen el poder i als altres només els queda la raó i una Europa que comença a mostrar que ha d’anar al metge de capçalera perquè li donin hora perquè necessita unes bones ulleres i un aparell per millorar l’oïda.

Aquestes dues realitats cada dia estan més lluny en l’espai físic. No es gens estrany que dues persones parlin i sembla que utilitzin idiomes diferents, cosa que fa que la comunicació cada dia sigui més complicada.

Tal com està el sistema actual, això ha de portar al xoc de trens perquè no hi ha mecanismes racionals que ho puguin arreglar, perquè la Carta Magna està pensada per no tocar-la ni en broma, tot i que contempla els mecanismes per fer-ho, però és més fàcil que el Vendrell tingui trens directes a Tarragona que no pas tocar una coma d’aquest text immaculat que fa més de 40 anys que no pateix cap petita variació important tret de les modificacions que ha sofert per obligació de l’interès general.

Cada dia és més senzill escoltar converses sobre els interrogatoris del Procés en un país que sembla que tothom sigui també advocat i mil coses més. Evidentment les lectures poden ser tangencialment oposades però aquí estan. Ara per ara tenim uns quants i força llibres que parlen del tema i unes quantes cançons, si fóssim a Amèrica ja tindríem acabada una pel·lícula i fins i tot una sèrie sobre aquest tema. La programació d’una cadena televisiva catalana gira completament al voltant d’aquest judici amb final esperat.  A veure com van els següents capítols. Alguns advocats de professió al veure com treballen els seus correligionaris de la Meseta, es deuen posar mans al cap de les barbaritats que diuen en aquest tragèdia vinguda a la realitat. A veure com acaba tot plegat. Enguany pot ploure o no, però si volem estarem entretinguts amb aquest judici i tot el seu voltant.

Miquel Casellas

FER UN COMENTARI