Miquel Casellas: “Albinyana pot servir d’exemple”

0
195
Imatge de Miquel Casellas. (Cedida)

Fa 50 anys vaig néixer en el petit poble d’Albinyana, una localitat eminentment agrícola que ara també fa mig segle també va fundar el seu sindicat agrícola per donar resposta a les necessitats dels pagesos de la localitat per comercialitzar els seus productes. Eren els anys en què al matí senties els tractors que anaven al tros per tornar a la tarda. Molts portaven una cistella i es feien el dinar a la vinya en una pallissa, barraca o sota una figuera ombrívola, però amb el pas del temps l’agricultura cada dia ha donat menys rendiment als seus professionals. Aquella generació dels nostres pares a mesura que es van fent grans van penjar l’aixada i els arpiots i pocs hereus i pubilles van seguir la seva feina. Alguns d’aquestes pagesos ocasionals compaginaven la terra amb altres oficis com paletes, establiments entre altres perquè la superfície que conreaven els hi permetia aquest doble dedicació. Crec que es poden comptar amb els dits d’una mà els fills de pagesos que han seguit amb la tradició al meu poble. La majoria s’han buscat altres oficis i han donat les terres a treballar i les de pitjor condició les han deixades ermes on la brossa poc a poc va ocupant el seu lloc amb silenci, però amb pas ferm i consolidat.

Abans no hi havia tantes despeses com avui, tenir telèfon fixe ja era un luxe i a partir d’aquí pots anar comptant. Evidentment totes aquestes comoditats que de mica en mica s’han instal·lat a les nostres vides i que s’han convertit en molts casos en ineludibles demanen una nova vida amb una paga segura al cap de mes, una cosa que la vinya no te la pot garantir. A la cooperativa cada parell o tres mesos t’ingressaven una paga del vi que era el principal manera de fer front a les despeses rutinàries, però clar s’havien d’abonar les despeses pels productes fitosanitaris que necessitaves per tenir els camps nets de qualsevol malaltia que et pogués fer  perdre la collita. Tot això quan anava tot bé i no et vingués una pedregada de finals d’agost que fes malbé la collita o una plaga de míldiu que se n’anés en orris més de la meitat producció de vi.

Avui en dia per poder fer front a les despeses el quilo de raïm s’hauria de pagar a més d’un euro per quilo i les grans empreses el paguen al les cooperatives a uns 40 cèntims el quilo i després de fer front les despeses els pagesos l’acaben cobrant a 25 o 30 cèntims el quilo.. Uns preus que ja eren vigent a finals dels anys 70 i que no s’han mogut tot al contrari perquè la competència amb el pas dels anys és més intensa entre les diferents empreses i han de baixar els preus per poder vendre el producte.

Evidentment les noves generacions ja no volen anar a la vinya perquè no és gens rendible i corren el risc de perdre diners. D’aquí pocs anys només es treballarà la part més planera del terme municipal perquè els terrenys més muntanyosos ja quedaran fora del conreu. Quatre pagesos podran tirar endavant tota la part més interessant del terme i a la resta de terrenys les males herbes aniran ocupant poder com ja passa a altres comarques més interiors.

A principis del 70 alguns albinyanencs varen aprofitar el nou parc temàtic per obrir restaurant a peu de carreteres. A canvi de fer moltes hores i treballar tots els festius els va anar bé per sanejar l’economia familiar. Ara no funciona cap d’aquests establiments de gastronomia perquè en els darrers anys el famós Aqualeon que va donar conèixer arreu el municipi també va perdent pistonada i només conserva la part aquàtica del complex.

Ja no se senten quasi tractors ni al matí ni a la tarda i les tradicions com la verema i el fer caure olives poc a poc van perdent capacitat de convocatòria per les màquines que s’incorporen i perquè les colles cada cop són més minses. Tota aquestes noves generacions fills de pagesos aniran a petar a la ciutat a buscar una feina, subvencions o alguna cosa per subsistir perquè és molt trist que la nostra societat moderna fa insostenible ser pagès avui en dia en la gran majoria de casos, només es podran salvar els més importants si ho saben gestionar. Conservar el món dels pagesos es conservar el medi natural i una alimentació sana. Tant de comprar productes del camp a les nostres grans superfícies ens hem carregat una dels oficis principals d’aquesta comarca en els passats segles. A veure si la cosa es pot arreglar, sinó ho veig molt negre.

Miquel Casellas

FER UN COMENTARI