El passat 21 de maig, de la mà de Convenç El Vendrell, vam poder constatar l’abisme que separa a gran part dels grups municipals que ocupen el nostre consistori. Postures contraries, fins i tot antagòniques en algunes qüestions que ens mostraven de forma evident la gran complexitat que han comportat els acords i consensos en la present legislatura. Si d’alguna cosa podem estar segurs és que la maquinaria electoral comença a funcionar i els partits actuen ja tot mirant de reüll uns comicis que esdevenen novament imprevisibles. La realitat política i social del Vendrell es caracteritza per una heterogeneïtat entre barris i ciutadans que deriva en una volatilitat del vot permanent en funció de quin tipus d’elecció parlem. Exemple d’això son les victòries en les eleccions dels darrers anys de grups tan dispars i diferents com PSC, Junts x Sí, En Comú Podem o Ciutadans. El clivatge i el context social determinen el vot de moltes i molts vendrellencs que troben en el vot diferencial un usual, és a dir, solen variar el seu vot en funció de variables exògenes com ho podrien ser el candidat a l’alcaldia, l’entorn polític del moment o els interessos purament ideològics o nacionals. És per això que intentar apropar-se als resultats electorals que sortiran de les urnes locals d’aquí un any és summament complicat. Tot i així, basant-nos en els darrers processos electorals al Vendrell, fent especial èmfasis al resultat dels diferents barris, i tenint en compte les diferents inèrcies partidistes i corrents ideològiques, és possible establir una aproximació o idea del que podria succeir al nostre Ajuntament d’aquí just un any. És cert que les eleccions autonòmiques res tenen a veure amb les municipals, i que el clivatge serà (o hauria de ser) diferent, però els resultats de Ciutadans en les darreres eleccions autonòmiques al municipi han de ser, com a mínim, tinguts en compte a l’hora de veure cap a on pot anar el vot del vendrellenc d’aquí un any. I es que Ciutadans va guanyar les eleccions del 21D amb un 33% de recolzament i més de 6.500 vots. Cal recordar que en les eleccions municipals de 2015 Ciutadans, amb una campanya discreta i estrenant-se en el consistori, va aconseguir esdevenir el quart grup més votat amb gairebé 1.500 vots. Si tenim en compte els resultats del 21D i els de les municipals del 2015 i el més que probable traspàs de vot provinent d’una PxC en declivi, Ciutadans tindria altes probabilitats de guanyar les eleccions al nostre municipi. Els socialistes son, segurament, un dels majors enigmes a l’hora d’intentar aproximar-se als resultats que aquests obtindran. El PSC disposa al municipi d’una base electoral i un sostre molt marcat en els darrers anys. És la participació el que determina la seva posició a les eleccions, però sol mantenir una base de 1.800 vots sigui quin sigui el context o el caràcter dels comicis. Fruit de la política nacional, és cert que el PSC podria perdre el vot de l’ala més catalanista (que aniria segurament cap ERC o l’abstenció) però també del cantó més espanyolista (en beneplàcit de Cs). A més, el saber si Marti Carnicer repetirà o no segueix sent una incògnita i la presència o absència d’un lideratge tan marcat com aquest serà també clau pels resultats dels socialistes. La participació a les eleccions i l’alcaldable seran dos factors que influiran, i molt, a l’hora de determinar la posició del PSC al consistori a partir de la propera legislatura. El PDeCAT i ERC son, de moment, els dos únics partits que ja han escollit les que seran les cap de llista dels seus projectes. El partit del PDeCAT dependrà, en gran mesura, de dos factors: la imatge que pugui vendre com a partit de govern i el context nacional. El vot històricament convergent és força estable però l’aparició de partits com Ara El Vendrell (amb alguns ex militants dels demòcrates) i una possible erupció d’ERC podria afeblir les possibilitats d’obtenir bons resultats. Presentar-se com a partit moderat i de govern i aprofitar els possibles i probables canvis en l’àmbit nacional esdevindrien punts claus per a l’obtenció de bons resultats. ERC, per la seva part, és sempre una incògnita més a resoldre. El recolzament que aconsegueix en eleccions autonòmiques i generals no és capaç de reproduir-lo als comicis municipals. Podria esgarrapar vots de l’ala més catalanista del PSC i també se Sí Se Puede, però és cert que és un dels partits que menys possibilitats té d’aconseguir vots d’altres partits. Amb una participació que
es presumeix baixa (o no tan alta com a les autonòmiques), el poder moure l’electorat independentista i tradicionalment abstencionista a les municipals i emfatitzar el missatge catalanista podrien ser pilars bàsics per a que ERC pogués seguir creixent al nostre municipi. L’altre partit independentista al municipi va esdevenir la gran sorpresa a les anteriors municipals. Els dos regidors de la confluència que agrupava partits com la CUP i EUiA, entre d’altres, van ser una sorpresa per a molts. Un missatge fresc, visiblement contraposat al que havia estat el model de gestió al municipi en els darrers anys i la mobilització d’un electorat jove que s’havia mogut tradicionalment en l’abstenció van ser els fets clau que van determinar els grans resultats de Som Poble. Reiterar la confluència sembla un fet ja confirmat i veurem què passa amb un possible o no canvi de lideratge, si és que es dona, quin impacte pot comportar. Mantenir el votant jove, emfatitzar el missatge de la “nova gestió” i seguir compromesos amb la qüestió nacional faria mantenir el sentit del seu electorat i, fins i tot, poder pescar als grups d’ERC i Sí Se Puede. Vers això, el perill de fer-se veure com un partit únicament de confrontació i endinsat en disputes nacionals que res tenen a veure amb el nostre municipi. Sí Se Puede i PP tenen, tot tenint en compte la disparitat ideològica que presenten, una perspectiva molt similar dels propers comicis. El grup de Sí Se Puede ha mantingut en les eleccions autonòmiques i municipals un recolzament similar. El clivatge nacional no el va permetre avançar als comicis del 21-D i tampoc van ser capaços d’aprofitar-se del tot de la inèrcia de l’aparició de Podemos al 2015. Però tot canvia a les Generals, quan el clivatge passa a basar-se en l’eix esquerra dreta. Presentar-se com el partit nítidament d’esquerres del municipi i recuperar a aquells votants que el recolzen a les generals però s’abstenen a les municipals són factors claus per poder augmentar els seus resultats passats. Dèiem que el PP presentava una similitud amb el partit anterior i és la base electoral. Disposa d’un numero de votants molt fidels on la volatilitat del vot és pràcticament nul·la. El gran perill del PP és Cs. Si Ciutadans és capaç d’obtenir un gran resultat, degut a la fórmula del sistema electoral, fins i tot el PP podria quedar-se sense representació al consistori. Intentar frenar aquest traspàs de vot als taronges, poder esgarrapar alguns vots a PxC i, sobretot, presentar-se com un partit amb més experiència i veterania que Cs serien les armes dels populars per intentar aconseguir bons resultats en unes eleccions que se’ls hi presenten, com a mínim, complicades. PxC podria tenir les hores contades a l’Ajuntament del Vendrell. És cert que ha gaudit sempre d’un gran recolzament al municipi, però els temps canvien i PxC podria quedar-se sense espai polític. La pèrdua de protagonisme del seu líder August Armengol, la irrupció de Ciutadans i el clima d’inestabilitat interna al partit deixen molt tocat el projecte de plataforma. Un partit en declivi en l’àmbit nacional i en vies de descomposició en l’escenari municipal no son una bona carta de presentació pels propers comicis. PxC té només una oportunitat: canviar el sentit de la votació i introduir noves qüestions que puguin despertar al seu votant i proporcionar-li quelcom que Cs no pugui atorgar-li. Complicat, com a mínim. Veiem, doncs, com l’espectre polític vendrellenc consta de grans incerteses que podrien comportar més d’una sorpresa als comicis de l’any vinent. Trobem múltiples factors i variables a tenir en compte pels partits a l’hora de captar el màxim recolzament electoral possible. La participació electoral, el context polític i social i l’estratègia dels propis partits determinaran el resultat d’unes eleccions que, segons sembla, tornaran a fer la governabilitat del nostre consistori una tasca àrdua i complexa.
Christian Soriano.
