Baltasar Santos: “Pedro Sánchez és l’única alternativa de progrés”

0
174
Baltasar Santos, Kenneth Martínez y Christian Soriano, durant la penjada de cartells de les eleccions generals. (Foto: Lluís Tamayo)

Comença una campanya electoral en la qual l’única alternativa de progrés en l’àmbit econòmic i social és la que encapçala Pedro Sánchez. Deixem-nos de romanços!. Després de les eleccions del 28-A o governa el PSOE de Pedro Sánchez, o guanya el tripartit de la dreta. Per als catalans i els baix penedesencs la qüestió no és intrascendent. Amb Pedro Sánchez s’obren vies de diàleg per treballar plegats en una reforma constitucional i federal de la qual surti enfortit l’autogovern de Catalunya, sense trencar res ni amb ningú. Amb el govern del “trifachito” no hi ha diàleg ni hi haurà progrés, tot i que podríem tenir armes, prohibir l’avortament i l’eutanàsia; votant algú que no sigui el PSOE aconseguirem que el “trifachito” elimini l’autogovern de Catalunya i faran més monuments a Franco.
Però el més important són les polítiques socials: la salut, les pensions, l’ensenyament, la dependència i les altres prestacions socials. El Govern de Pedro Sánchez avançarà en les polítiques públiques, avançarem en temes d’igualtat, equitat i igualtat d’oportunitats, invertint en ocupació pública i afavorint també el diàleg amb els sindicats per derogar la reforma laboral, recuperant els drets perduts de les treballadores i treballadors, ocupats i desocupats. Amb el “trifachito” es retrocedirà encara més en pensions i polítiques i drets socials, però això sí: en el nom d’una gran bandera.
Perdoneu el xic d’ironia, però és que som tots adults, i hi ha molts adults que semblen nens lluitant per una legítima aspiració nacional (sigui “unionista”, “independentista” o com defensem els socialistes, “federalista”), però perdent de vista el context. Totes les aspiracions dels pobles que siguin inclusives i garanteixin un estat de dret democràtic són legítimes. Però que siguin totes legítimes no vol dir que totes siguin convenients en aquest moment. Que siguin totes legítimes no vol dir que hàgim de confrontar-nos per un “drap” o per un “emblema”, i sobretot, que la política es basi només en la defensa del drap i l’emblema, oblidant-se de les polítiques socials, dels treballadors, dels pensionistes, dels aturats, dels petits empresaris. En nom de qui hem de renunciar als drets socials i veure retallat l’autogovern? En nom del Borbó? En nom dels fatxes?, o en nom de Pujol o de Puigdemont? No tracto de banalitzar, ni simplificar…però cal dialogar, deixar-nos de veure qui la fa més grossa, acabar d’una vegada amb les “Cloacas del Estado” però també amb el “clavegueram català del 3%”, del que per cert, ja ningú no en parla. Cal fer net i governs forts que apliquin les polítiques que ens afavoriran a la majoria social, a la classe treballadora.
Cal urgentment una reactivació de la vida política amb majúscules Cal que tant a Catalunya com a Espanya, els parlaments es posin a fer lleis per avançar en drets socials, per avançar en la convivència, en el diàleg polític i social per recuperar el temps i els drets perduts. Cal diàleg, cal progrés i cal avançar en polítiques econòmiques i socials.
Jo ho tinc clar! Jo votaré a Pedro Sánchez i crec que tothom és prou madur per saber que el que convé és votar a Pedro Sánchez. No ens quedem a casa. Fem que passi!

Baltasar Santos Fernàndez
Primer Secretari del PSC El Vendrell

FER UN COMENTARI