Antonio García: “Estacions de Rodalies accessibles per tothom”

0
861
Imatge d'Antonio García
Circ Raluy Legacy 728×90

Aquesta és la meva reflexió, sobre els problemes que sorgeixen a les persones dels col·lectius especialment protegits definides pel Codi de Consum de Catalunya, quan arriben a l’estació de Rodalies i es troben que els ascensors no funcionen. Us convido a llegir-la i a opinar.

Hem gastat quantitats ingents de diners en adaptar trens, hem invertit temps i enginy en redactar lleis, hem treballat durant anys per construir unes infraestructures ferroviàries accessibles a tothom. Però al final ens trobem, que quan fallen els ascensors, tot el que hem fet no serveix per res, perquè mentre fallen, l’accés als trens és una missió impossible per molta gent.
El primer que caldria destacar en aquesta qüestió, és que aquest problema no és una qüestió menor, perquè la manca d’accés al transport és una pèrdua de drets en la meva opinió, fonamental perquè, entenc que tots hem de tenir els mateixos drets a anar en transport públic. Des del meu punt de vista, a la nostra societat, no podem permetre de cap de les maneres aquesta pèrdua de drets, perquè el que fem en el fons, és no garantir la igualtat d’oportunitats. I des de la Xarxa Vendrellenca, nosaltres vam veure amb total i absoluta perplexitat, com els ascensors de l’estació de Rodalies fallaven i quedaven parats durant dies i setmanes, impedient el dret de totes les persones usuàries, a accedir al transport.

Sobre la normativa vigent, els drets de la gent a tenir accés al transport, està fonamentat a través de la llei 13/2014 de 30 d’Octubre d’accessibilitat, que en seu article 19 diu.

Article 19
Condicions d’accessibilitat del transport públic de viatgers
1. Les administracions públiques han de vetllar perquè el sistema de transport públic compleixi les condicions d’accessibilitat necessàries que permetin a totes les persones de fer-ne ús amb seguretat, comoditat i autonomia, tenint en compte d’una manera preferent les necessitats de les persones amb discapacitat, de la gent gran i d’altres persones en situació de vulnerabilitat.
2. Els proveïdors del servei de transport regular de viatgers han de garantir l’accessibilitat de tots els espais i elements que integren els mitjans de transport, en els termes que determina l’article 18.e, incloent-hi els sistemes d’informació i de comunicació amb els usuaris, i han de garantir també l’accessibilitat dels productes i els serveis d’ús públic que s’ofereixin en aquests espais.

D’altra banda Codi de Consum de Catalunya a través dels articles 111-2 defineix als col·lectius especialment protegits que són, els infants i els adolescents, les persones grans, les persones malaltes, les persones amb discapacitats i qualsevol altre col·lectiu en situació d’inferioritat o indefensió especials, i a través de l’article 121-3, estableix que, “els drets de les persones consumidores que afectin col·lectius especialment protegits gaudeixen d’una atenció especial i preferent per part dels poders públics…”

Tot i que sobre el paper queda clar el dret de les persones usuàries a accedir al transport, i que el legislador i el gestor de les infraestructures ho arregla tot ficant ascensors allà on és necessari, per garantir l’accessibilitat, cal posar sobre la taula que quan falla l’ascensor, el problema que es troben les persones dels col·lectius especialment protegits, és que no hi ha cap protocol que garanteixi l’accés al transport ferroviari de Rodalies, les infraestructures no tenen elements que facilitin el pas, i els ascensors es poden passar dies i setmanes senceres sense funcionar. Nosaltres a través de la Xarxa Vendrellenca ho van constatar amb dades concretes entregades per l’operador ferroviari, per posar alguns exemples, us diré que a l’estació de Cornellà van estar 8 dies l’any 2015; o els 24 que va estar aturat un ascensor de Sant Vicenç de Calders l’any 2017; o els 24 dies que va estar parat entre 2016 i 2017 el de l’estació Vilafranca del Penedès; els 18 dies que l’any 2015 va estar parat l’ascensor de l’estació de Vendrell; els 20 dies entre 2016 i 2017 que va estar parat l’ascensor de l’estació de Calafell; o els 26 dies que va estar parat l’any 2018 l’ascensor de l’estació de Cunit. Aquest és un tast d’algunes avaries llargues, que han deixat en alguns casos dies i setmanes senceres sense ascensor a les estacions, però n’hi ha més, hi ha aturades d’hores o d’un sol dia, i tot suma, i la suma és esgarrifosa i per aquest motiu a la Xarxa Vendrellenca ens vam prendre molt seriosament aquest tema, perquè és molt necessari trobar solucions.

Des de la Xarxa Vendrellenca, ens vam dirigir als representants del poble, la comissió de Territori del Parlament, informant-los d’aquesta situació i proposant-los que treballin en una solució conjunta per tota Catalunya, donat que aquest problema és global i entenem que requereix una d’una solució global, que garanteixi que els elements que donen accés a les infraestructures de les estacions estiguin operatius o si fallen, hi hagi un protocol per totes les estacions garantir l’accés. Perquè tothom té dret a tenir accés al transport públic i quan falla l’ascensor ens trobem que aquest dret pot quedar retallat.

Antonio Garcia Leal

FER UN COMENTARI