Entrevista a Laura Palomar, presidenta d’AMANCU: “Els animals no són coses, són part de la nostra societat”

0
316
Imatge de Laura Palomar, presidenta de la protectora AMANCU de Cunit. Foto: Cedida
Toyota Autoforum El Vendrell – 728×90

Hola Laura, ens podries explicar com va néixer AMANCU?

AMANCU neix l’any 2016 de la voluntat d’un grup de voluntaris de la protectora de Cunit quan es quedo en situació de desemparament perquè una altra protectora va deixar de gestionar. Els voluntaris estaven molt implicats amb els animals i es van organitzar per a crear AMANCU, perquè depèn que empresa o protectora es posés, es pogués actuar en conseqüència i poder ajudar els animals en els deferents fronts que es necessités. Al principi no sabíem gestionar i se’ns va fer tot molt gran, però vam veure que per a ajudar els animals més complicats, la solució que teníem eren les persones conegudes i evitar que tinguessin una mala destinació. D’aquesta manera es va constituir AMANCU.

Quina valoració fas després de tres anys?

Complicada la pregunta. Cada vegada que penso en els animals que ja tenen casa, ja siguin gossos, gats, i en alguna ocasió algun conill i algun porc, la valoració sempre és bona. Si penso en tot el que costa cada lluita, cada rehabilitació, cada malaltia, de la precarietat econòmica quan no arribem, de cada injustícia, de cada abandó… et diria que és molt difícil.

Estem en una època de l’any de les més complicades per l’abandó d’animals. Tu què creus que s’hauria de canviar socialment?

En primer lloc s’hauria de canviar la conscienciació ciutadana i per tant l’educació en els col·legis. Dins dels programes educatius haurien d’existir programes sobre la concepció dels animals per a entendre’ls com a éssers vius, com a part de la família i de la societat i no com una cosa. En segon lloc és important que cada municipi sàpiga el que vol realment per als seus ciutadans i que vol refIectir. Ara està molt de moda la nomenclatura “Pet Friendly”. Alguns municipis s’han denominat d’aquesta manera i realment han acabat sent-ho, destinant pressupost per a la castració de gats i control de colònies, per exemple. La col·laboració ciutadana també és important, fent de casa d’acolliment o pressionant als seus ajuntaments perquè actuïn sobre un determinat problema.

Llavors, la responsabilitat de recollir un animal abandonat són dels ajuntaments? Sí. És l’ens que ha de fer-lo. Si decideixen que ha d’actuar la policia i aquesta no té una persona qualificada ni un vehicle habilitat, es poden negar ja que estan en el seu dret. Realment el que diu la llei és que els ajuntaments han d’emparar, llavors alguns ajuntaments que s’han acollit a la moda “Pet Friendly” en els últims anys, és la de destinar una dotació menor per a portar a aquests animals a gosseres. Això que comporta? Un cercle problemàtic. Com no puc atendre aquests animals correctament, ve un adoptant que pot recollir un animal en el mateix moment en què el demana i li ho porta. Això no es pot considerar una tinença responsable, perquè no s’ha avaluat si aquest animal és compatible amb aquesta família i aquesta família amb l’animal. Al final els contractes d’adopció i acolliment són paper mullat, el propi sistema no afavoreix a la tinença responsable, ja que en qualsevol moment em puc desfer de l’animal si ocorre qualsevol contratemps.

És important la formació de les persones que treballen en AMANCU?

Tinc molt clar que d’una banda som molt afortunats, perquè en tenir un nombre regulat de gàbies i aforament, el personal que som, els membres de la Junta, està qualificat i en formació contínua en tema de comportament i educació animal. Llavors quan algú vol adoptar o acollir, nosaltres fem un seguiment personalitzat de cada cas. Realment, les protectores petites construïm que aquest animal es converteixi en un membre més de la família. Però això no és suficient, és com lluitar amb un tità perquè és la pròpia societat que vagi en conjunt. Al meu entendre, els ajuntaments haurien d’afavorir que les protectores petites, que portin temps actuant i ho facin bé, tenir tot els suports i recursos necessaris per a desenvolupar aquest treball. La solució seria buscar la fórmula que cada municipi o municipis petits, tinguessin les seves petites protectores. Seria una bona forma de descongestionar a les grans protectores que estan saturades.

Laura, que els diries als ciutadans del Baix Penedès per a conscienciar-los?

Encara que soni molt repetitiu jo haig d’insistir. Els animals no són coses; senten, pensen i actuen com a conseqüència del que veuen. No hi ha tanta diferència entre un gos adult i un nen de dos o tres anys. Estimar-los i cuidar-los està a les nostres mans. Si no t’agraden els animals respecta’ls; si els estimes, lluita per ells perquè no tenen veu. Si voleu contactar amb nosaltres tenim un correu electrònic: amancu.amancu@gmail.com i per facebook.

Lourdes Meroño

FER UN COMENTARI