Investigadors del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona (UB) han descobert, a la cova Foradada de Calafell, restes d’entre 40.000 i 41.000 anys d’antiguitat que faran canviar el mapa arqueològic europeu. Concretament, són restes que mai no s’havien trobat tan al sud d’Europa, ja que fins ara aquesta mena de material només no s’havia localitzat més enllà dels Pirineus i la costa cantàbrica.
La troballa consisteix en eines de cacera, concretament vuit peces. Són làmines de sílex característiques del període xatelperronià, que forma part de la cultura dels neandertals, i que s’haurien pogut fer servir com a puntes d’alguna arma llencívola, però també com a ganivets per tallar.
El xatelperronià suposa la transició del paleolític mitjà cap al superior. En un article publicat a la revista “Plos One”, els investigadors constaten que la troballa implica una expansió cap al sud més enllà de l’àrea que tradicionalment s’havia establert. La cova Foradada està situada a prop de la depressió de l’Ebre, que diversos investigadors han qualificat de barrera als fluxos de població i culturals durant la primera expansió de l’Homo sapiens sapiens per la península. Va ser probablement un dels darrers indrets on va tenir lloc el contacte directe, o almenys la influència mútua, entre els neandertals i els Homo sapiens sapiens.
En el jaciment de la Cova Foradada també s’hi han trobat eines de pedra i de banya pertanyents a l’Homo sapiens sapiens, de períodes posteriors, de fa uns 38.000 anys, corresponents a l’aurinyacià inicial, i de fa 31.000 anys, del període gravetià.
Les restes del jaciment indiquen que tant els darrers neandertals com els primers Homo sapiens sapiens utilitzaven la cova per a activitats relacionades amb la cacera. Hi feien estades molt curtes i hi reparaven eines, alhora que hi deixaven les que ja eren inservibles.
