Divendres, 29 de març de 2024
És notícia

Jaume Casañas: “La Catalunya Sud i les seves aliances territorials”

Avatar photo

Aquest diumenge el Diari de Tarragona obria la seva edició amb un monogràfic de les aliances i els reptes del territori. Des de fa unes setmanes, des de que el Ministre de les inversions promeses va anunciar un baixador de l’AVE a l’aeroport de Girona. Les alarmes del territori al sud del riu Gaià van saltar.

El Camp de Tarragona ha reaccionat i això és una bona notícia, sembla que els actors territorials s’han donat compte de que si van junts, ho demostren i es posen a liderar el territori, sobretot a l’hora de reclamar les inversions que fa molt temps que s’escapen segurament  que alguna cosa millori (l’interminable corredor Mediterrani, l’A-27, la mal localitzada Estació TAV del Camp de Tarragona, el servei de Regionals de Renfe, la N-340 i l’A-7 inacabada).

Sempre s’ha dit que el potencial del Camp de Tarragona és enorme, i ho és, però no per dir-ho es materialitza. A nivell industrial és un dels centres més importants del país, i també a nivell turístic és un dels majors pols d’atracció del sud d’Europa i el seu lideratge és indiscutible.

El Camp de Tarragona, i més concretament, el triangle Tarragona, Reus i Cambrils, amb Salou, Vila-seca incloses, és la segona gran àrea urbana de Catalunya. Ara bé, l’assignatura pendent són les infraestructures i per conseqüent la mobilitat que se’n deriva d’aquesta comunitat urbana i la seva interacció amb la resta del territori (el Tren-Tram pot ser una gran eina de cohesió en aquest sentit).

El Camp de Tarragona té dos reptes, un intern com hem vist, dins dels límits de la seva Vegueria, i un d’altre, no menys important, de teixir aliances amb d’altres Vegueries (Terres de l’Ebre, Terres de Ponent i Penedès), i posarem l’atenció amb la Vegueria del Penedès.

El Camp de Tarragona i el Penedès són dues de les Vegueries de Catalunya més dinàmiques dels darrers decennis, i són dues Vegueries estratègiques pel futur del país. Les dues Vegueries representen quasi un milió d’habitants.

El Penedès sempre ha tingut un peu i mig a l’entorn de Barcelona, però mai ha oblidat els llaços històrics i les dinàmiques territorials que el lliguen al Camp de Tarragona, i el Baix Penedès n’és un bon exemple, però també les voluntats d’una major i millor connectivitat de les grans ciutats penedesenques amb el Camp de Tarragona.

Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès fa anys que demanen que el servei de tren de rodalies del Camp de Tarragona connecti aquestes ciutats amb el Camp. Al mateix temps, el Penedès reclama una millor connexió per carretera, la N-340 cada any que passa d’ona més sentit a la Via Augusta, i caldria obrir l’Ap7 i la C-32 entre Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú amb el Camp.

La Universitat Rovira i Virgili té un Campus al Baix Penedès, i estudis universitaris relacionats amb seu a Vilafranca del Penedès, i aquesta és una via estratègica a explotar i potenciar, el coneixement sempre dinamitza el territori.

També cal posar en valor la complementarietat logística entre el Port de Tarragona i alguns dels polígons industrials del Penedès. Concretament la capitalitat logística de La Bisbal del Penedès, que estratègicament es situa a l’eix logístic del Camp de Tarragona (Ap2), el Camp de Valls, i també el corredor del Mediterrani que la connecta amb el Port de Tarragona.

Mobilitat, coneixement, turisme i logística són exemples de les aliances que es podrien i que s’haurien de definir entre el Camp de Tarragona i el Penedès, les dues Vegueries en sortirien guanyant i s’enfortirien a elles mateixes i ajudarien a articular més i millor el conjunt del país.

 

@jaumecasanas

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

Condemnen a “adoptar mesures” per resoldre els problemes de “soroll i convivència” al carrer Correu de VNG

Notícia següent

El Govern de Reus culmina la tramitació i treu a concurs el dret d’ús de l’Estadi

Notícies relacionades