El museu Pau Casals acull l’exposició “Victòria de los Ángeles. La veu que sorgí de la Universitat”

La mostra inclou imatges que retraten la seva personalitat i objectes personals que ressegueixen la seva vida professional i una part dedicada a la vinculació entre la cantant i Pau Casals

0
199
Imatge d'aquesta exposició. (Cedida)

L’exposició «Victoria de los Ángeles. La veu que sorgí de la Universitat», comissariada per la Fundació Victoria de los Ángeles, vol retre homenatge a una de les figures més grans de la història de la lírica a través d’imatges que retraten la seva personalitat i d’objectes que ressegueixen la seva singular trajectòria professional.

La mostra s’inaugurarà el proper dimarts, 23 de juliol,  i es podrà visitar fins l’1 de setembre a la sala Polivalent del Museu Pau Casals en horaris habituals d’obertura del Museu. L’entrada és gratuïta.

Els visitants hi trobaran fotografies i retrats pintats de l’artista, així com diaris personals, partitures, discos i documents diversos. També s’hi exposaran alguns dels seus vestits, peces de bijuteria i altres objectes personals. Tots els originals exposats són propietat de la Fundació Victoria de los Ángeles i habitualment estan dipositats a les instal·lacions de les entitats col·laborades de la mostra: l’ESMUC, el Gran Teatre del Liceu, l’Arxiu Nacional de Catalunya, el Palau de la Música Catalana i l’Institut del Teatre.

L’exposició inclourà també documentació sobre la relació de Pau Casals i Victòria de los Ángeles.  Victòria de los Ángeles i Pau Casals compartien la vocació musical com un exercici d’humanitat i de transcendència dels valors humans més enllà de les circumstàncies i de les fronteres del temps i de l’espai. Aquest missatge de valors ètics i estètics és el que van saber expressar a través del so de la veu i del violoncel. Uns valors sense els quals l’art no és possible, tal i com Casals i Victòria de los Ángeles van demostrar en els milers de concerts que van omplir la seva vida, que fins i tot van poder compartir al  Festival de Puerto Rico el 1958, amb Pau Casals al piano i Victòria de los Ángeles interpretant les cançons de Brahms, i un any més tard al Festival de Prada de Conflent, amb Victoria de los Ángeles com a soprano, acompanyada per l’orquestra del Collegium Musicum of London dirigida per  Pau Casals i Mieczislaw Horszowski al piano.

Activitats complementàries

El 7 d’agost a les 19:30 h, Maria Gorgues, presentarà el documental Brava, Victòria, un reportatge que mostra la vida de la gran soprano barcelonina Victòria dels Àngels, amb guió i direcció de la mateixa Maria Gorgues, i que mostra nombroses imatges inèdites filmades per la mateixa cantant al llarg dels seus anys de carrera internacional. El documental, una producció de TVC (Sense Ficció), TVE i Cromosoma, fa un repàs tant dels aspectes professionals de Victòria dels Àngels, amb nombroses filmacions d’extractes musicals, com també de la persona, des de la seva creixença a la Universitat de Barcelona fins a la fi del seu matrimoni i la relació amb els seus fills. Tant un aspecte com l’altre són àmpliament comentats per artistes que l’han acompanyat al llarg de la seva vida com Albert Guinovart, Rafael Frübeck de Burgos o Plácido Domingo. A més, el documental incorpora un gran nombre de filmacions que la mateixa soprano, molt aficionada a anar sempre amb una càmera al coll, va fer al llarg de tota la seva vida.

 

Una vida dedicada a la música i vinculada a la Universitat de Barcelona

Filla d’un bidell de la Universitat de Barcelona, la soprano catalana Victoria de los Ángeles va néixer a l’Edifici Històric el 1923 i hi va viure tota la seva infantesa i adolescència, fins als vint-i-cinc anys. A aquest estret lligam històric cal afegir-hi que la intèrpret va ser reconeguda amb el doctorat honoris causa per aquesta Universitat el 1987. No en va, ara fa un any, es va signar un conveni de col·laboració entre la Universitat de Barcelona i la Fundació Victoria de los Ángeles.

El debut oficial de Victoria de los Ángeles va ser el 1944 al Palau de la Música Catalana, i el 1945 al Gran Teatre del Liceu amb la interpretació del paper de comtessa d’Almaviva a Les noces de Fígaro, de Mozart. Des del 1941 ja se l’havia sentida en concerts com a amateur i com a membre del grup vocal Ars Musicae, especialitzat en música del Renaixement i dirigit per Josep Maria Lamaña amb l’assessorament d’Higini Anglès.

El 1947 va guanyar el Concurs Internacional de Cant de Ginebra, i el 1949 va actuar a París (amb Faust, de Gounod), al Covent Garden de Londres (amb La Bohème, de Puccini) i a La Scala de Milà (amb un recital i, l’any següent, amb Ariadna a Naxos, de Strauss). El 1951 es va presentar al Metropolitan Opera House de Nova York, i des d’aleshores va actuar arreu del món.

Paral·lelament a la seva tasca operística també va desenvolupar una extensa carrera com a concertista. De fet, era una gran defensora de la música de cambra i va fer molts recitals en els quals combinava el lied alemany, la mélodie francesa i la cançó catalana i espanyola. Se la considera una gran ambaixadora internacional de la cultura catalana i espanyola.

En el decurs de la seva vida va rebre diversos guardons i distincions, entre els quals hi ha el Premi Nacional de Música del Ministeri de Cultura (1978), el Premi Príncep d’Astúries de les Arts (1991), el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya (1993) i la Legió d’Honor de França (1994). Així mateix, va ser nomenada acadèmica d’honor de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1981). La seva discografia comprèn vint-i-dues òperes completes i uns quaranta discos amb obres diverses.

FER UN COMENTARI