El Terracotta Museu rep una donació d’una vuitantena de peces del ceramista Enric Segú

El passat dimecres 31 de juliol va consumar-se la donació d’una important col·lecció d’una vuitantena de peces del ceramista Enric Segú al Terracotta Museu de la Bisbal d’Empordà. La col·lecció, d’alt valor historicoartístic, s’incorpora a la col·lecció del museu bisbalenc enriquint significativament el nombre i la qualitat del fons provinent de Ceràmiques Segú.

L’acte de signatura de la donació va tenir lloc a l’Ajuntament de la Bisbal, de la mà d’Anna Maria Segú Riera i Alfred Cubiñá Segú, filla i net respectivament d’Enric Segú i Estrada (Barcelona, 1910 – la Bisbal d’Empordà, 2002), i Òscar Aparicio Pedrosa, alcalde de la Bisbal i president del Patronat del Terracotta Museu.

De la col·lecció cal destacar-ne un conjunt de quatre plafons ceràmics amb representacions de l’Empordà, incloent-hi una sirena, pescadors recollint la xarxa i dues escenes rurals: la verema i la sega de l’arròs de Pals. També inclou una vintena de gerres, una vintena de plats i peces diverses com rajoles decorades i làmpades, totes elles fetes amb diferents estils i tècniques.

Aquesta donació permetrà dur a terme estudis més exhaustius de l’obra d’Enric Segú i planteja, per primer cop, la possibilitat de produir una exposició monogràfica sobre aquest ceramista. L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà i el Terracotta Museu volen fer palès el seu agraïment a Anna Maria Segú Riera i a Alfred Cubiñá Segú per la confiança i la generositat mostrada envers la principal institució d’estudi i difusió de la ceràmica de la Bisbal i rodalies.

 

Enric Segú i Estrada, de fotògraf a mestre artesà

Enric Segú i Estrada, nascut a Barcelona el 1910, va fundar Ceràmiques Segú i va estar actiu durant la segona meitat del segle XX. Fotògraf de professió, Segú es va establir a la comarca després de casar-se amb una jove de Begur i va començar la seva trajectòria en la ceràmica de manera autodidacta l’any 1947 a la Platja de Fornells, on va construir el seu primer forn de prova.

El 1950, va començar a treballar en la ceràmica decorativa de la Bisbal i el 1954 va establir el seu taller a Sant Climent de Peralta, on va construir un forn de flama invertida. Les seves peces es van poder contemplar en exposicions col·lectives i individuals en diferents certàmens especialitzats com el Concurs Nacional de Càntirs i en el Palacio de Cristal del Retiro de Madrid.

També va col·laborar puntualment amb artistes de renom, com el pintor nord- americà resident a Palafrugell, Rodolfo Candelaria. El 12 de juny de 1986 la Generalitat de Catalunya li va atorgar el diploma de mestre artesà, juntament amb altres reconeguts ceramistes de la Bisbal com Xicu Maruny, Pere Salamó i Josep Vilà Clara.