Més de 150 persones al cicle de conferències Esport i Ciència

Més de 150 persones van participar a la tercera edició del cicle de conferències Esport i Ciència organitzat per la Càtedra d’Esport i Educació Física de la Universitat de Girona. A les conferències, que es van fer en línia, es van tractar temes científics d’actualitat referents a l’entrenament de la força i la fisiologia humana d’una manera divulgativa i didàctica.

Els assistents, procedents de diferents punts de Catalunya però també de l’Estat com les Illes Canàries, València o Galícia i de diferents països com Mèxic, Uruguai o Argentina, van poder seguir en directe i en línia les dues conferències de la tercera edició del cicle d’Esport i Ciència.

La primera xerrada es va fer el dimecres 21 d’abril amb Jesús G. Pallarés que va oferir la conferència “Nuevas estrategias del entrenamiento de fuerza para la optimización del rendimiento deportivo”. Al llarg de la conferència Jesús G. Pallarés va exposar alguns dels descobriments realitzats en el grup de recerca que lidera (Human Performance & Sports Science).

Després d’anar explicant els seus experiments més rellevants, va teixir una argumentació fonamentada que el va permetre arribar a conclusions sòlides per respondre preguntes habituals en l’entrenament de força com: “És millor treballar l’esquat complet, paral·lel o mig esquat?”. Concloent, en el cas del rang de moviment en exercicis no específics però útils (per exemple, esquat, press banca), que: “la utilització d’un rang de moviment complet representa l’estratègia més efectiva per maximitzar les adaptacions neuromusculars i funcionals de l’atleta, mentre que es redueix el possible risc de lesió associat a l’entrenament de força”. Altres aspectes com el treball a partir de repeticions amb rebot o amb parada o com calcular la intensitat en el treball de força, també van ser discutits pel ponent. A l’acabar, tots els assistents van poder traslladar les seves preguntes i inquietuds al ponent.

Al cap d’una setmana, el següent dimecres 28 d’abril, Sergi Garcia Retortillo va oferir la conferència “Network Physiology of Exercice: ¿Cómo se comunican nuestros órganos? Nuevos horizontes en la valoración de la condición física”. En la xerrada Garcia Retortillo va exposar una nova manera d’entendre la fisiologia humana: la Network Physiology of Exercise.

Tradicionalment, la fisiologia clàssica s’ha centrat en investigar amb molt detall però de manera aïllada què succeeix en els diferents òrgans que composen el sistema humà, és a dir, seguint un enfocament d’integració vertical. Sense la intenció de contraposar-se amb la fisiologia clàssica, més aviat per complementar-la i intentar explicar aspectes encara desconeguts, va néixer la Network Physiology. Una nova manera d’explicar la fisiologia humana seguint un enfocament d’integració horitzontal i que, amb paraules del ponent: “posa el focus en entendre com diferents òrgans es comuniquen en diferents nivells”.

A continuació el ponent va situar-la en el camp de l’exercici i va presentar els treballs recents de laNetwork Physiology of Exercise. Remarcant una de les seves majors aportacions en l’àmbit de la valoració funcional: els nous biomarcadors. Aquests biomarcadors donen informació sobre com els òrgans es relacionen i, el més important, informació diferent a la que s’obté amb les variables clàssiques.

Les dues conferències quedaran penjades, properament, al Repositori Digital de la Universitat de Girona (DUGiMedia): http://diobma.udg.edu/handle/10256.1/6034

Esport i ciència, per què?

En els darrers anys, la recerca científica al voltant de l’esport (rendiment esportiu, genètica, força…) ha estat avançant molt ràpid. Per aquest motiu, la Càtedra d’Esport i Educació Física – Centre d’Estudis Olímpics de la Universitat de Girona va iniciar el 2019 el “Cicle de conferències d’Esport i Ciència” amb la intenció d’establir ponts entre l’esport i la ciència perquè estiguin a l’abast de tothom. Les conferències que s’emmarquen en aquest cicle responen a temes científics diversos que tenen a veure amb l’esport per tal d’acostar aquest aspecte més científic, que sol provenir del laboratori, a les persones que estan en el dia a dia.