Les dones han vingut per quedar-se

El dia de les dones és un dia que marquem de color lila als nostres calendaris perquè encara necessitem reivindicar i recordar els nostres drets, el nostre valor i la nostra existència. Només veiem homes asseguts a la taula de negociació de la pau, dones obligades a abandonar les seves llars amb nens petits per escapar de les atrocitats de les bombes, per buscar refugi en un país desconegut, a un lloc incert i poc desitjat. Pateixen conseqüències infernals a causa de decisions serioses preses majoritàriament per homes, així passa i ha passat en totes les guerres. Els dies previs al 8 de març, sentíem dir eufòrica a Neus Ballús, quan recollia el Gaudí a la millor pel·lícula per Sis dies corrents, tot recordant l’històric Os d’Or guanyat per Carla Simón a la Berlinale: “Les dones hem vingut al cinema per quedar-nos-hi.” Ho podia proclamar amb coneixement de causa. Aquests premis cinematogràfics compten enguany amb veus femenines, i l’acadèmia reconeix la força i la creativitat de les pel·lícules dirigides per dones.

El mateix que en el cinema podem aplicar-ho en la història del teatre com l’obra Ai, Conxita, escrita i dirigida per Paula Comas Gómez, una dona que ha trencat amb els rols habituals. En aquesta obra mostra aquesta veu de dona, i es representarà durant els dies 26 i 27 de març i el 3 d’abril a Santa Coloma de Farners com a cloenda de la 27a edició de la Mostra Rafael Anglada de teatre amateur. A més, a part del teatre està preparant la seva òpera prima amb el llargmetratge Resilients amb l’acompanyament de la Girona Film Office.

Sí, les dones hi som, en el patiment de les guerres, en el cinema, en el teatre, en els esports, en els descobriments científics, en la feina dels pagesos, en les tasques domèstiques no reconegudes, en la política… Hi són, fermes i combatives, reivindicant la consecució de la plena igualtat entre homes i dones.