L’Ajuntament de Banyoles publica ‘Les pesqueres de l’estany de Banyoles’

L’Ajuntament de Banyoles ha editat el llibre Les pesqueres de l’estany de Banyoles de Jeroni Moner, publicat de forma pòstuma. El volum, el número 23 de la col·lecció Quaderns de Banyoles, és el resultat d’una llarga investigació de Jeroni Moner sobre les pesqueres de
l’estany. L’obra es presentarà aquest dissabte 19 de febrer a les 12 del migdia al Museu Darder.

Les vint pesqueres de l’estany conformen un conjunt arquitectònic divers lligat a l’estany de
Banyoles. Tot i ser un element important del patrimoni banyolí, mai abans se li havia dedicat un estudi monogràfic que les estudiés amb profunditat, com recull ara aquest volum.

Les pesqueres de l’estany de Banyoles és el resultat pòstum d’una llarga investigació que Jeroni Moner va iniciar a la dècada dels setanta. El llibre conté moltes dades inèdites on s’hi expliquen les especificitats úniques de la seva construcció, l’evolució històrica i arquitectònica, l’interès social i el procés pel quan les pesqueres han esdevingut un símbol de la ciutat.

El llibre, amb 197 pàgines i estructurat en cinc capítols, repassa els orígens de la pesca a
l’estany, la construcció de les primeres pesqueres, l’evolució d’aquestes construccions al voltant de l’estany, fins a les darreres pesqueres construïdes al voltant dels Jocs Olímpics de Barcelona’92. A més, inclou un annex sobre com les pesqueres van passar a ser ‘paratge pintoresc’ l’any 1951 a ‘Jardí històric’, l’any 1996. El volum inclou plànols, fotografies de totes les pesqueres, moltes d’elles antigues i inèdites, i un plànol de localització de les pesqueres a l’estany. El volum ha comptat amb la col·laboració de Marc Riera, Josep Callís, Pau Sarquella i Antoni Bramon i el disseny de Jaume Geli.

En la roda de premsa de presentació del volum, l’alcalde Miquel Noguer i el regidor de Cultura, Miquel Cuenca, han coincidit a destacar que “es tracta d’una publicació que esdevindrà de referència que ens ajudarà a veure amb uns altres ulls i a entendre millor un patrimoni que ens singularitza com a ciutat”.

Per la seva banda, el president de la demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de
Catalunya i col·laborador del llibre, Marc Riera, han destacat que “aquest llibre és un regal,
l’últim que ha fet en Noni a aquesta ciutat al llarg de la seva vida, un reflex de la seva passió” i ha afegit que “és un llibre de vida on en Noni hi aboca tot el que va treballar durant anys, un llibre molt precís, amb una infinitat de detalls, però amb una lectura molt amena”.

Per últim, la filòloga i vídua de Jeroni Moner, Dolors Bramon, ha explicat com el treball es va iniciar a la dècada dels setanta amb el buidatge de les actes municipals “per obtenir informació sobre tot el que tingués a veure amb l’estany i les pesqueres” i com el treball es va anar ampliant en els anys posteriors fins que finalment ha acabat veient la llum amb aquest monogràfic publicat que va acabar essent, al seu torn, “un regal per en Noni”.

L’autor

Arquitecte i estudiós del patrimoni arquitectònic i paisatgístic, Jeroni Moner Codina (1940-
2021) va exercir l’arquitectura durant més de cinquanta anys i va treballar sobre aspectes
relacionats amb el paisatge i la planificació urbanística. Com a investigador, va estudiar
l’arquitectura de la masia catalana i va fer articles i monografies sobre aquest tema i sobre
d’altres relacionats amb l’arquitectura medieval. Va escriure articles a Horizontes, el Cartipàs de Festa Major de Banyoles, El Bagant, Revista de Banyoles, Revista del Club Natació Banyoles i Quaderns del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles. Va publicar, entre d’altres, un monogràfic sobre la masia a la revista 2C, Construcción de la Ciudad (conjuntament amb Arcadi Pla i Josep Riera, 1981), Banyoles, a l’ombra dels JJOO 92 (amb Josep Riera, Carles Abellà, Tomàs Garrofé i Rosa Tubert, 1987), Fitxes d’arquitectura de Banyoles (amb Josep Riera, 1987), «La Sala com a espai vertebrador de l’evolució tipològica del mas» dins El mas català durant l’Edat Mitjana i la moderna (segles IX-XVIII), 2001, Atles del Pla de l’Estany (2002), «L’origen de la masia clàssica» dins L’Art Gòtic a Catalunya. Arquitectura III. Dels palau a les masies, 2003 i La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració (amb Rosa Lluch, 2005). L’any 2002 es va publicar la seva obra arquitectònica en un volum de la Col·lecció Inventaris d’Arquitectura del COAC. El 2017 va rebre la Medalla d’Or de la Ciutat de Banyoles i el mes de febrer de 2021 va ser homenatjat per la seva trajectòria en el marc del cicle Cinc Cèntims de creació local.

Quaderns de Banyoles

Les pesqueres de l’estany de Banyoles és el 23è volum de la col·lecció Quaderns de Banyoles que es va iniciar el 1999 i que editen l’Ajuntament de Banyoles i la Diputació de Girona.

Redacció

La Ciutat és un diari de proximitat que cobreix tota l'actualitat local de les poblacions de Barcelona, Tarragona, Lleida, Terres de l'Ebre, Baix Gaià, Baix Penedès i Reus.

Missatges recents

Una mare intenta vendre la filla de 16 anys per 50.000 euros

La Guàrdia Civil ha evitat la ''venda'' d'una menor de 16 anys per part de…

24 minuts fa

La Diputació obre la convocatòria d’ajuts per als Centres Especials de Treball

La Diputació de Tarragona posa en marxa, un cop més, els ajuts per a Centres Especials…

41 minuts fa

Albiach demana el vot als qui han aconseguit feina i contracte estable gràcies a la reforma laboral

La candidata de Comuns Sumar a presidenta de la Generalitat, Jéssica Albiach, ha demanat el…

55 minuts fa

L’Escola Bressol Municipal d’Alcarràs, l’única del Baix Segre amb cuiner propi

L’Escola Bressol Municipal d’Alcarràs (EMBA) és l’única de l’àrea geogràfica del Baix Segre que disposa…

1 hora fa

Un nou robatori de cable provoca retards a diverses línies de Rodalies

Les línies R2 i R11 han patit afectacions des de l'inici del servei i fins…

1 hora fa

Concòrdia aprova per unanimitat el pressupost del partit per aquest 2024

Concòrdia ha celebrat una assemblea, aquest dimarts al vespre, amb dos únics punts a l’ordre…

2 hores fa

Esta web utiliza cookies.