Josep Maria Martínez va arribar a l’alcaldia de Roses el passat 17 de juny, gràcies a un pacte entre PSC, Junts i Gent del Poble -dos socis que havien governat amb ERC el mandat passat. D’aquesta manera, la localitat de l’Alt Empordà tornava a tenir un alcalde socialista després de 12 anys. Entre els principals reptes del mandat, el nou tripartit hauria d’encarar qüestions com la planificació urbanística de la ciutat o el nou contracte de neteja i recollida de residus. En parlem amb l’alcalde en aquesta entrevista per La Ciutat.
Com valora els primers mesos a l’alcaldia?
Definiria els dos mesos com molt intensos. Entrar a governar en una població costanera en ple mes de juliol és una tasca no menor. Si no ho tens per la mà, et supera una mica pel que fa a la dimensió dels problemes i de la situació d’una població que ara multiplica per 5 o 6 els habitants. És el punt més àlgid de la situació turística i fer front a això porta molta dedicació, el que estem fent. L’aterratge ha anat molt bé i de moment no hi ha grans incidències.
Ha arribat a l’alcaldia gràcies al pacte amb Junts i Gent del Poble. Va ser complicat que canviessin ERC, amb qui van governar, pel PSC?
La negociació va ser intensa, va començar la mateixa nit de les eleccions. És cert que els únics grups polítics que van tenir interès a negociar amb nosaltres van ser els dos actors que tenim com a socis. Esquerra ens va contactar per felicitar-nos pel resultat i nosaltres també ho vam fer, però no hi ha hagut cap altre contacte ni interès a parlar amb nosaltres. Amb Junts i Gent del Poble va ser tot el contrari. Hem arribat a un acord i en aquests moments puc dir que tinc un equip molt cohesionat i implicat.
Cedir l’últim any d’alcaldia era el peatge a pagar per bastir aquesta majoria?
En una negociació s’està obert a qualsevol element que sorgeix. Va ser fruit més de la pressió que en aquell moment exercia ERC a Junts. Per revalidar el pacte, evidentment van utilitzar tots els instruments que tenien a les mans per convèncer-los i van oferir aquesta opció a Junts. Aleshores, això es va traslladar inevitablement a la negociació que portàvem nosaltres. No és res forçat, sinó que és propi de la negociació.
Comenta que ERC no va voler negociar amb vostès. S’ho esperaven?
De cap manera. És més, en campanya vam haver de desmentir aquest pacte entre ERC i el PSC reiterades vegades. Ho deien moltes persones de Roses. Hi havia una gran part de la població que veien com un fet natural que dos partits d’esquerres fessin aquest pacte, però no es va produir. Desconec el perquè. La relació personal puc dir que era molt bona, en els meus quatre anys d’oposició vam ser molt respectuosos i propositius. Per la nostra part ens hauríem assegut a parlar, però la iniciativa la tenia Esquerra i no es va produir aquest contacte. Amb Junts i Gent del Poble vam negociar molt bé i estem contentíssims del resultat.
Va comentar que el traspàs d’alcaldia no va ser el desitjat. Com són les relacions amb el grup d’ERC?
En aquests moments són cordials i respectuoses, però m’atreviria a dir que la relació ha decaigut. Era més intensa durant els quatre anys de l’oposició i ara que estem a govern ha decaigut. Com soc una persona molt positiva, crec que tot té un procés i confio que més endavant es vagin recuperant les relacions personals. Esperem que sigui una legislatura de consensos.
Vostè portarà urbanisme. Entre les prioritats, hi ha la tasca d’impulsar el nou POUM. Quins principals problemes hauria d’atacar?
Treballar amb un Pla General de l’any 93 fa que la visió de futur de la ciutat quedi obsoleta. Hi ha una mancança de visió de futur real i dimensionada a les necessitats que han anat evolucionant. Per això, avui ens plantegem redactar un POUM. Al final, no deixa de ser un instrument per definir una ciutat -ja no parlo de vila-, acabar-la de construir i veure cap a quins sectors hem de créixer des del punt de vista residencial o d’àrees econòmiques. Fins ara estem treballant amb modificacions puntuals, però es tracta de modificacions molt concretes i no acaba de cosir el tot. El POUM ens ho permetrà amb una previsió de 15 anys.
No es pot redactar un POUM en un sol mandat. Quin és l’objectiu per aquests quatre anys?
L’objectiu principal és fer la ciutat amable per a les persones. Això comportarà definir molt bé la mobilitat de la ciutat. Com a localitat turística hem d’excel·lir en tots els àmbits i un d’ells és la mobilitat. Aquesta va aparellada amb les persones i els pàrquings. Roses és bastant caòtica a l’hivern amb relació a l’oferta d’aparcament i, quan arriba l’estiu, es multiplica. El POUM ha de contemplar zones de pàrquing dissuasories a la perifèria de la ciutat i fer més amable l’interior. També és veritat que Roses no té una àrea econòmica definida. En va tenir una, que va quedar decaiguda per una sentència dels tribunals. El POUM també hauria de definir aquesta situació.
El front marítim també és un dels problemes enquestats de què s’ocuparà. Es podran començar a cremar etapes aquest mandat?
Aquest és un projecte molt ambiciós i amb què l’equip de govern estem molt il·lusionades. Intentarem tenir-lo bastant avançat aquesta legislatura, però hi intervenen diverses administracions. Sempre el dubte ha estat si s’ha d’acabar la reconstrucció d’aquest passeig amb un pàrquing soterrat, amb un pàrquing de superfície o sense pàrquing. M’atreviria a dir que la idea que hi ha sobre la taula no contempla el pàrquing soterrat. A més, volem tenir una ciutat amable a les persones i els cotxes queden en el segon terme. Podria ser que tampoc hi hagués pàrquings de superfície, s’està contemplant. Això voldria dir que hauríem de donar unes alternatives d’aparcament que, dins del Pla de Mobilitat que estem redactant, existeixen. Els podem compensar amb bosses d’aparcament dissuasius.
El contracte de la neteja i recollida de residus s’hauria de renovar aquest mandat. En campanya, comentava que en aquest àmbit no es pot tractar a tot el poble per igual. Quins canvis ha d’experimentar?
És un dels capítols més importants del pressupost. L’actual contracte expira el març de 2024 i en aquests moments estem en negociació perquè l’empresa FCC no vol prorrogar el contracte, fet que ens obliga a fer un nou concurs. L’empresa donarà un servei mentre es redacta un nou concurs. Tot i això, ens portarà un cost afegir perquè està fora del contracte.
Les necessitats per barris no són les mateixes. Per això, contemplarem a les noves bases aquesta casuística. A més, plantegem si una mateixa empresa ha de fer la neteja i la recollida de brossa o diferenciar-ho contractant dues empreses diferents. Venim d’un model d’èxit d’una empresa mixta. Aquesta fórmula ara no es pot fer legalment, però sí que podríem oferir una empresa de serveis de neteja complementària a Rosersa, que es cuida de manteniment i jardineria. Ampliar les competències de Rosersa o crear una empresa de nova són fórmules que tenim sobre la taula. Estem estudiant diferents possibilitats per ser eficients.
En el cas de la recollida selectiva, es planteja algun canvi?
Hi ha una casuística molt concreta en el casc antic, on la selectiva de cartó i d’orgànica són dos temes que el fan diferent. Inclús transitar pel casc antic no és el mateix que una carretera o un vial principal. Ens plantegem dins del nou estudi veure si la selectiva es pot fer amb un altre sistema en aquesta zona. La neteja és una assignatura pendent, hem de millorar i no tindrem pressa a l’hora de redactar les bases per fer-ho de manera definitiva.
La instal·lació dels parcs eòlics és un debat obert al territori. Quina és la posició del govern?
La posició del govern es va definir des del principi de tot, des que va ser notícia la implementació del parc. Tots els grups polítics vam acordar per Ple un ‘no’ a la instal·lació del parc en aquell moment en què hi havia molt poca informació. Volíem més informació. Posteriorment, aquesta s’ha anat ampliant i la posició de l’Ajuntament actualment és un ‘no condicionat’. El manifest a què ens vam adherir com a Ajuntament era un no condicionat a estudis externs, lliures i científics. Volem que la comunitat científica s’hi pronunciï. Molta informació ens arriba per l’empresa, que pot crear dubtes.
També dic que ningú els vol a casa. La badia és reconeguda mundialment. Des del punt de vista estètic ens faria un dany i la qüestió és si està afectat l’ecosistema marí. Si els estudis científics diuen que és un risc assumible, actuarem en conseqüència. Però si no ho és, ens hi oposarem radicalment.
En campanya, el diputat del PSC al Congrés, Marc Lamuà, defensava aquesta instal·lació si revertien en el territori. Quina posició hauria de tenir l’Estat?
En termes generals, tothom està d’acord amb la transició energètica. La cosa es complica quan et diuen que les has d’instal·lar a casa teva. Aquí sorgeix el debat de la solidaritat territorial. Sembla que tot hagi d’anar concentrat a un territori determinat perquè un altre té un privilegi de paisatge o natura. No existeix aquesta solidaritat i hauríem de fer un esforç per estar oberts. Dit això, el problema sempre ha sigut el canvi climàtic. Ens diuen que per resoldre’l hem d’avançar cap a les energies alternatives. No podem fer de la resposta un problema, que és el que estem fent. Si els estudis científics independents diuen que el risc és assumible, hem de ser solidaris per resoldre el canvi climàtic. En cas que ho sigui i a sobre ens pot comportar un benefici… ho vull. Per exemple, beneficiar-nos d’una reducció del rebut de la llum. Ara bé, actualment no estem en aquest punt.
En aquests primers dies, els va visitar Rosana Morillo, secretària d’Estat de Turisme, amb qui van parlar de desestacionalitzar el turisme i de la ‘Marca España’.
Va ser una trobada de treball molt interessant. Després de la reunió vaig fer una manifestació on posava en relleu que defensar la ‘Marca España’ era defensar la marca del territori i de Roses. Em ratifico en aquesta afirmació. Quan parlem de projecció de país com a destinació turística, hem de deixar de banda les qüestions territorials i identitàries. Hem de vendre Espanya com a península, que té zones amb un atractiu turístic. Quan Espanya fa aquestes campanyes, ha de poder parar molt bé de Catalunya, el País Valencià, Extremadura o el País Basc. Al final, són diners que arriben i estem fent promoció econòmica. L’interès que vingués la secretària d’Estat era poder donar aquesta imatge externa i que digui arreu que existeix una regió que es diu Catalunya que té unes costes magnífiques, una plana magnífica i un patrimoni cultural i gastronòmic. La secretària d’Estat va ser molt receptiva i ens va demanar propostes. Com a alcalde, vull que el meu municipi sigui la millor destinació turística del món i també he de comptar amb el departament de turisme d’Espanya.
