Divendres, 29 de març de 2024
És notícia

Carles Porta reconstrueix en un llibre el segrest de la farmacèutica d’Olot

'La farmacèutica' és "la història d'una heroïna que lluita sola per resistir a la imbecil·litat masculina"

“El 20 de novembre de 1992 va ser segrestada Maria Àngels Feliu Bassols, farmacèutica d’Olot. Aquella dona, mare de tres fills, va passar setze mesos sota terra, enterrada viva en un forat de la mida d’un armari”. Així arrenca ‘La farmacèutica’ (La Campana) de Carles Porta. L’autor ha assenyalat que el llibre “explica per primera vegada la història completa des del punt de vista de la víctima”.

Ha apuntat que és “la història d’una dona que es converteix en heroïna sense voler i lluita sola per resistir a la imbecil·litat i les negligències masculines”. El periodista va arribar a la màxima proximitat que va poder amb la víctima, qui no va voler col·laborar-hi, i s’ha preguntat: “No puc explicar la història perquè a ella no li agrada?”

‘La farmacèutica’ explica per primera vegada “la història completa des del punt de vista de la víctima”. Hi ha algun documental i llibre, ha indicat el periodista, però cap s’ha fet des de dins del cau. ‘La farmacèutica’ és una espècie de ‘Fargo’, la famosa pel·lícula dels germans Coen, però a la Garrotxa, és “una tragèdia amb personatges de comèdia”. Una anècdota, ha relatat, que defineix la història del segrest és que el dia que la segresten, abans d’introduir-la al forat, un dels segrestadors li va preguntar si era la primera vegada que la segrestaven.

L’autor de ‘Tor’ ha assenyalat que és un llibre que remarca “la història d’una dona que representa la persistència i la fortalesa femenina davant la imbecil·litat general, principalment masculina, perquè la resta de protagonistes eren homes”. Els segrestadors no van saber mai com cobrar el rescat i els investigadors es van equivocar en “absolutament tot”.

L’autor ha afirmat que se sentia amb la responsabilitat d’explicar-la i fer-ho “des del punt de vista de la víctima i tractar-la amb la màxima dignitat possible perquè fins ara no s’havia fet. No soc un justicier sinó un narrador, però em va semblar que tot el que s’havia fet i publicat es van acarnissar amb la víctima. Som una societat que no ajudem gens a les víctimes i les culpabilitzem i ella ha viscut culpabilitzada tota la vida”, ha assegurat.

Al llibre no hi ha enigma, ha manifestat, ja que el temps ha passat i se sap qui va realitzar el segrest. “Però la forma d’explicar no és amb les eines del gènere de misteri i he mantingut la intriga en com i perquè va passar el què va passar i ho faig des de la perspectiva narrativa amb les sensacions que va tenir la segrestada”.

Porta ha reconstruït el relat des de la perspectiva de la víctima amb els centenars d’hores de judici i els milers de pàgines de sumari, en les quals hi havia les declaracions d’ella quan va sortir alliberada i “hi ha tots els detalls, de tot”. També ha contactat amb molta gent propera a la víctima, amics, familiars i entorn, no tan per treure declaracions, sinó per copsar moments.

Sense la col·laboració de la víctima

Ha reconegut que la protagonista de la història no vol parlar del tema. “És un episodi molt dur, molt fosc i negre i delicat”. Porta va arribar a “la màxima proximitat” que va poder amb la víctima, qui li va traslladar que aquesta història li feia mal, i es va preguntar: “No puc explicar la història perquè a ella no li agrada?”

“Si ella fa tres anys m’hagués dit: ‘no vull que ho facis’, no m’hi hauria posat, però ella no m’ha dit això, sinó: ‘Em fa mal, no em facis més mal'”. En aquest sentit, ha dit que ha intentat no fer-li més mal amb el llibre. Ha reconegut que tenia un dilema molt gran: “Si necessitéssim el permís dels tercers dels quals parlem, no explicaríem mai res”. Això també va portar a Porta a preguntar-se: “la història és de qui l’ha viscut o de qui l’explica?”

“La meva responsabilitat és explicar la història de la manera que li faci menys mal a la víctima i a ella l’únic que li fa mal és que existeixi la història en si i no tant que jo la publiqui”. El periodista va decidir tirar-la endavant i “ser responsable” en la manera com explica la història: “Però no puc ser responsable que la segrestessin”, ha afegit.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

Terrassa inicia la plantació de 143 nous arbres als barris del nord de la ciutat

Notícia següent

Dos desnonaments al dia de mitjana a les comarques gironines al 2020

Notícies relacionades