L’hostaleria i la restauració a la cua en l’ús del català

L’estudi Ofercat sobre l’ús del català al comerç constata una reculada de deu anys ençà, sobretot per l’alta immigració

L’estudi s’ha fet a Girona, però és fàcilment extrapolable a la resta del país. L’ús del català baixa als comerços de Girona i a l’hostaleria és on menys es fa servir la llengua.

Així ho constata l’Estudi Ofercat, que dissenya i executa el Consorci per a la Normalització Lingüística i el Departament de Política Lingüística en col·laboració amb l’Ajuntament.

El document mostra la presència del català en diversos sectors a través de l’índex Ofercat, un indicador que mesura l’oferta amb una puntuació de 0 als 100 punts.

En el cas de la llengua oral, la de salutació en què el comerciant s’adreça al client té un índex de 63, 19 punts per sota de fa deu anys quan era de 82. Pel que fa a la disponibilitat lingüística, se situa en el 78, mentre al 2015 era del 87. Als hotels i restaurants, en canvi, se situa en un 47.

Al sector finances i similars, per contra, se situa en un 100 i un 88 en retolació identificativa en català. En canvi, el sector tèxtil, per exemple, presenta un índex de 90 en disponibilitat lingüística, però només un 37 en retolació. A l’hostaleria i restauració, la retolació se situa en un 83.

L’evolució en els usos lingüístics al comerç reflecteix en bona part l’evolució demogràfica al conjunt del país, caracteritzada per una presència creixent de persones nascudes a l’estranger.

Si ens fixem, en canvi, en el percentatge de persones que atenen el públic als establiments, el 63,2 % són nascuts a Catalunya, el 5,6 % són nascuts a la resta de l’Estat espanyol i el 31,2 % són nascuts a l’estranger. Aquest percentatge de persones que atenen el públic i han nascut a l’estranger ha augmentat significativament, ja que el 2015 era del 6,8 %.

Segons les dades de l’Enquesta dels usos lingüístics de la població de Catalunya (EULP, 2018), a les comarques gironines el 54,1 % declara que té el català com a llengua d’ús habitual; el 29% té el castellà com a llengua habitual; un 7,5 % afirma que les hi té totes dues i, finalment, un 9 % diu que té altres llengües com a habituals.

PLA D’ACCIÓ PER COMBATRE-HO

La presentació dels resultats i del Pla Ofercat de Girona es va fer aquest dilluns al Modern. El Pla inclou accions formatives, informatives i de sensibilització, i fa èmfasi en els establiments que presenten els dèficits lingüístics més significatius.

Entre les línies de treball d’aquest pla destaquen els Comerços aprenents, un projecte formatiu que s’adreça específicament als comerços lingüísticament més deficitaris pel que fa a l’ús del català.

Consisteix en la celebració d’un total de 15 sessions de formació bàsica de llengua catalana al mateix comerç a càrrec d’un tècnic del Centre de Normalització Lingüística del Servei Local de Català de Girona. Això permetrà que el personal que es formi pugui començar a adreçar-se als clients en català en interaccions senzilles.

Durant l’acte, l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, va manifestar que era necessari perquè “cal una anàlisi prèvia per saber on volem anar” i que “la identitat de la ciutat va lligada, també, a l’ús del català en el comerç”.

Per la seva banda, el president del Consell del Centre de Normalització Lingüística de Girona, Jordi Camps, va insistir que “el canvi social i altres canvis, com la compra electrònica, fan més necessari que mai el treball en xarxa per millorar l’atenció en català al comerç”.

Un cop presentades les dades de l’Estudi Ofercat de la mà d’Anna Torrijos, del Departament de Política Lingüística, i el Pla d’acció del CNL de Girona, a càrrec d’Ester Santaló, coordinadora de Foment de l’Ús del Centre, la directora general d’Accés al coneixement i impuls de l’ús del català, Vanessa Bretxa, va insistir que cal un esforç col·lectiu per “capgirar” la situació i que els ajuntaments són agents decisius.

La regidora de Llengua Catalana a l’Ajuntament de Girona, Núria Riquelme, a més, va remarcar que “el teixit comercial és un punt de trobada fonamental per a la ciutadania i per això és tan important que continuem teixint aliances i anar plegats en el repte de frenar el retrocés del català a Girona”.