El seu programa se centra en més pressupost per tal de poder contractar a més personal i tenir matrícules més baixes en un procés que ha d’acabar fent-les “gratuïtes”. Per tal de millorar les condicions dels treballadors, Bonet aposta per “desbloquejar” l’actual situació de l’administració on no es cobreixen baixes.
Aquesta situació, com va posar de relleu el rector en el balanç de quatre anys davant del Claustre, té “determinats espais i serveis molt tensionats per falta de personal”. En aquesta línia, Bonet aposta per “millorar les plantilles” tant de personal docent i investigador (PDI) com les d’administració i serveis (PAS).
Un altre cavall de batalla és el preu de les matrícules universitàries. Sergi Bonet aposta, com ja ha defensat vàries vegades, per una reducció del cost “fins a la gratuïtat”. Per tal de fer factible la millora de la plantilla i la reducció de les matrícules, Bonet defensa que cal “negociar amb fermesa” amb la Generalitat la “millora” del finançament que rep la UdG.
El context nacional influeix
En el seu anunci de tornar a ser candidat, Bonet també fa referència a la situació política de Catalunya en uns moments que defineix de “complexos”. En aquest escenari, la seva proposta és que la UdG “refermi el compromís inequívoc” amb “la llibertat d’expressió, el respecte a la diferència i els valors de la pau i la democràcia”. Com a rector, Bonet va participar dijous en els parlaments finals de la manifestació d’estudiants en contra de l’aplicació de l’article 155 i demanant l’alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, en un nou gest de suport a la Generalitat i a la independència de Catalunya.
El calendari fins a les primeres eleccions 100% electròniques
Sergi Bonet té, de moment, un adversari amb qui es disputarà el rectorat. El director de l’Escola Politècnica Superior, Joaquim Salvi, va ser el primer que va anunciar la seva candidatura. La presentació “formal” de les candidatures s’haurà de fer entre el 8 i el 10 de novembre.
Bonet ja va dir que, fins que el Consell de Govern no convoqués eleccions, no es pronunciaria sobre si es tornaria a presentar. La decisió, segons va explicar després de presentar el balanç de mandat, contenia elements de reflexió personal i del seu equip i la possibilitat de confeccionar un programa electoral que els convencés.
El nombre de candidats és clau per saber si les eleccions acabaran amb una primera volta o n’hi haurà una segona. La primera volta inclou dos dies de votacions –el 29 i el 30 de novembre- en un format que serà exclusivament electrònic. Si un dels candidats obté més del 50% dels vots, el procés electoral s’acabaria aquí. En cas contrari, el rector sortiria entre els candidats que passarien a la segona volta del 18 de desembre.
