La mostra, sota el títol ‘Genocide Project. Espais d’excepció’, vincula art, testimoni i memòria prenent com a punt de partida la dictadura amb imatges que busquen sacsejar l’espectador i fer-lo reflexionar sobre la memòria col·lectiva de la repressió.
A través de quatre instal·lacions, Gómez mostra al visitant dos espais de videoart on víctimes i perpetradors interpel·len al visitant però també compta amb una peça que el visitant podrà trepitjar i que simula un tauler d’escacs on es poden veure fotografies de víctimes i terres de llocs que van ser escenaris de tortures i execucions.
Per fer-ho, l’artista ha recopilat imatges d’arxiu però també instantànies actuals (capturades durant una estada que va fer al país l’any 2015 on va fer dues exposicions) dels espais on van tenir lloc les tortures. “He creat una peça interactiva que busca generar una experiència”, assegura Gómez.
Generar “empatia”
La voluntat, diu, és que la gent “connecti” i pugui, en la mesura del possible, “generar empatia” amb el sofriment que van partir les persones que van viure la dictadura. “Es tracta d’explicar situacions, crear consciència per evitar que es tornin a repetir en un futur”, afegeix l’artista.
A la mostra també s’hi podrà veure el rostre de cinc dones que van participar en l’aparell de l’estat. “Estan en negre perquè l’espectador s’hi hagi d’acostar, s’hi poden veure esquetxos de formes de tortura dibuixats a partir dels testimonis reals i hi ha cites del teatre de l’absurd”, detalla Gómez. A més, en una de les parets de la sala s’hi reprodueixen fitxes amb noms amb dades esborrades d’algunes de les víctimes de la dictadura.
Un projecte “global”
L’exposició forma part d’un projecte global sobre conflictes arreu del món, ‘Genocide Project’, que l’artista va presentar a l’espai ‘Art i memòria’ del MUME l’any 2017. Es tracta d’un treball en construcció contínua amb imatges violentes de conflictes d’arreu del món.
El director del Museu, Anfons Quera, assegura que la mostra d’aquest artista “lliga” a la perfecció amb els objectius del MUME, com a espai de reflexió crítica i en “defensa de la memòria democràtica, la llibertat i els drets de les persones”.
