Detenen una veïna de Girona per catorze estafes

Segons alerta la Policia Nacional, organitzacions criminals amb base a Àfrica fa anys que fan aquest tipus d’estafa que, inicialment, afecta a venedors d’articles que s’anuncien en webs o aplicacions de compravenda entre particulars.

Els ciberdelinqüents fingeixen tancar un acord amb el venedor i l’enganyen per fer el pagament a través de Wallapay, una plataforma que fan passar per segura i a través de la qual asseguren que el venedor només cobra si arriba el paquet i, a més, només l’envia quan hi ha els diners en dipòsit.

Això, però, no és així. Segons la Policia Nacional, aquesta plataforma no existeix i el correu electrònic que anuncia al venedor que els diners estan dipositats és fals. Però l’estafa no acaba aquí, a la falsa comunicació de pagament els autors fan constar que han pagat per l’article més diners dels acordats.

Així, creien que el comprador ja ha abonat la quantitat pactada, el venedor envia l’article a l’adreça proporcionada pel ciberdelinqüent. Quan el paquet està en camí, comença la segona fase de l’estafa: reclamen al venedor que torni els diners de més que suposadament ha cobrat. D’aquesta manera, les víctimes no només no acaben cobrant mai pels articles venuts, sinó que sovint els hi acaben estafant quantitats que solen oscil·lar entre els 300 i els 600 euros.

La Policia Nacional remarca que l’objectiu principal dels estafadors són aparells d’electrònica, robots de cuina i bicicletes de gamma alta. A més, solen comptar amb una xarxa de mules, que són persones que capta l’organització per rebre els enviaments a casa seva i, després, els tornen a vendre. Per cada venda reben una comissió i fan arribar la resta de beneficis de l’estafa a l’organització.

També existeix una xarxa de mules de diners, reclutats per fer arribar els imports estafats a les víctimes als seus números de compte i, un cop abonats els diners, fer-los arribar als criminals.

La policia remarca que les mules compleixen una doble funció, d’una banda proporcionen als ciberdelinqüents adreces postals i comptes bancaris de l’estat espanyol i, per altra, fan de pantalla i eviten que es descobreixi la identitat dels líders de la trama.