A partir d’ara, el patronat del parc es dissol i la gestió passa a dependre d’un administrador concursal. No obstant això, caldrà mantenir un equip que, d’acord amb aquest, gestioni el complex. Com que no s’ha arribat a cap acord, no s’ha fet cap aportació per eixugar deute. Això vol dir que la tresoreria del parc actualment té 3,5 MEUR de caixa que asseguren la viabilitat de les instal·lacions.
L’advocat del parc, Josep Pujolràs, calcula que fins d’aquí a un any no se sabrà si alguna empresa o institució ha presentat ofertes a la fase de venda directa ni tampoc es coneixerà el contingut de les mateixes. Per tant, ha assegurat que fins al març de l’any vinent l’activitat no s’alterarà.
Què passarà a partir de llavors continua essent una incògnita. Pujolràs apunta que el parc no és una empresa privada convencional sinó que hi ha diferents condicionant si algú vol adquirir actius. Per una banda, la universitat és propietària de tot el sòl i també en té el dret de superfície. Això vol dir que en tot el complex només es poden fer activitats relacionades amb els usos universitaris i de recerca. Si un tercer vol comprar edificis i canviar-ne l’ús, la universitat s’hi pot oposar. A més, els edificis no són d’un únic propietari i el que surt a la venda, per tant, són només parts.
Això complica, llavors, l’entrada d’empreses privades o inversors que vulguin especular-hi o canviar l’activitat. Segons Pujolràs, l’opció més factible seria que les administracions es posessin d’acord i creessin alguna entitat jurídica per tornar a agafar les regnes del parc. Fins i tot, es podria donar el cas que si ningú fa el pas i finalitza la fase de liquidació, la universitat es quedi la titularitat del complex (sense pagar-ne absolutament res).
Calia presentar concurs de creditors
El rector, Sergi Bonet, ha defensat que durant tot aquest procés la universitat i el parc han fet els “màxims esforços” per poder evitar la liquidació i que continuaran treballant “amb la mateixa intensitat” per superar aquesta nova fase.
A més, ha justificat que calia presentar concurs de creditors (es va fer el gener de 2015) perquè la situació d’insolvència del parc era tal que tots els comptes i edificis estaven embargats, no es podien pagar nòmines ni factures. “Si no anàvem a concurs el parc ara estaria tancat”, ha manifestat l’advocat, Josep Pujolràs.
Neguit resolt entre usuaris
La reunió també ha servit per tranquil·litzar els usuaris i treballadors del parc, que han rebut amb neguit l’entrada en fase de liquidació del complex. Entre els assistents, un dels responsables de l’empresa Docuchem, Jordi Bacardit, ha explicat que al llarg del dia han rebut trucades de clients que volien esvair incerteses.
Després de la trobada, assegura que respira més tranquil. “Hem d’aconseguir transmetre la mateixa tranquil·litat que hem vist en el president del patronat, la directora del parc i el seu advocat”, ha ressaltat. La seva empresa farmacèutica, dedicada a fer anàlisis i desenvolupament de fórmules per a tercers, es va instal·lar al Parc de la UdG l’any 2010 i diu que no es volen moure perquè hi estan “molt bé”.
“Es podrà continuar l’activitat almenys aquest any, i això reverteix clarament en què hi hagi una afectació mínima dels usuaris, que és el que volem”, ha afegit. En aquest sentit, destaca que desconeixia les restriccions a l’hora de comprar part dels edificis existents, que només es poden fer servir per a usos universitaris i de recerca. “Això fa molt difícil que vinguin oportunistes a comprar edificis a preus més barats, com podria passar en activitats que estiguin menys regulades”, ha afirmat.
Des de l’empresa, que actualment té dotze treballadors, han rebut la notícia de l’entrada en liquidació amb sorpresa i assegura que, durant tot el procés, confiaven en evitar-ho i que se salvés el parc amb les inversions promeses per les administracions catalanes.
