L’EDAR de Figueres depura 5 milions de m³ d’aigües residuals l’any

Massa vegades cometem l’error de pensar que allò que no veiem no existeix. Un bon exemple el trobem a la xarxa de sanejament dels municipis, que comença als nostres habitatges i segueix un llarg recorregut de canonades, processos de depuració i canalitzacions diverses fins a arribar al mar.

Això vol dir que cada vegada que fem ús del vàter o dels desaigües, per exemple, estem abocant residus al medi ambient.

Per conscienciar sobre aquestes qüestions, FISERSA comença aquesta setmana la campanya: Cuida la xarxa de sanejament.

Hi ha molt més del que veus. Les accions s’inicien aquest dimarts 15 de novembre i coincidiran amb el Dia Mundial del Sanejament, que se celebra cada 19 de novembre.

FISERSA als instituts

Amb motiu de la campanya, FISERSA ha dissenyat tòtems divulgatius que ja es poden veure a set espais de Figueres.

Entre aquests, hi ha tres instituts de la ciutat: Cendrassos, Narcís Monturiol i Ramon Muntaner. La resta d’espais d’exposició són l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana (OMAC); l’edifici de l’Ajuntament i, també, el vestíbul i la nau de neteja viària de FISERSA.

Mentre duri la campanya es difondran càpsules informatives sobre el sanejament a les pantalles dels busos urbans. Aquests continguts, així com el desenvolupament de la campanya, també es podran seguir a les xarxes socials de FISERSA i a https://www.fisersa.cat/.

L’EDAR i les xifres

La xarxa de sanejament de la ciutat de Figueres representa uns 120 quilòmetres de canonades de clavegueram.

Les aigües residuals arriben a l’Estació Depuradora (EDAR) i allà se sotmeten a processos mecànics i biològics per retornar al medi ambient amb unes condicions adequades.

A l’EDAR es depuren, cada any, 5 milions de metres cúbics d’aigües residuals. Prèviament, i també en xifres anuals, es retiren uns 170.000 quilos de residus que han arribat a la planta i que obliguen a fer un tractament previ al procés biològic.

Això té un cost de 70.000 euros a l’any. Entre aquests elements evitables hi ha les tovalloletes, que no s’han d’abocar mai a la xarxa.

Fer-ho pot comportar problemes a comunitats d’habitatges, canonades i avaries a les plantes de tractament sense parlar dels efectes negatius sobre el medi natural.