Una nena de 3 anys hospitalitzada per pneumònia i uns pares sense recursos

Les mesures restrictives a causa de la Covid-19 ens afecten a tots. Ens trobem amb la Klaudia. Des del passat diumenge té a la seva filla de només tres anys ingressada per pneumònia a l’Hospital de Palamós; després d’anar dues vegades al CAP de referència i en ell, després d’examinar-la, dir-li que no tenia res, tot i anar-hi amb febre.

 

La Klaudia està a l’atur i no la deixen sortir de l’hospital per res, ni per a dutxar-se, i té una situació precària. L’hospitalització de la seva filla juntament amb les mesures restrictives per la Covid-19 li fan impossible anar a casa a buscar roba, utensilis de neteja personal… Com ella, moltes altres persones estan patint la malaltia des de diverses vessants: l’econòmica i l’emocional.

 

El pare de la nena no pot anar a veure a la seva filla malalta, no poden intercanviar-se entre els pares, tot i donar negatiu en les proves PCR. Quan la mare ha de menjar ha d’anar a la cafeteria a consumir, no pot anar a casa, i, segons una infermera el cost de cada àpat és de 8 euros.

 

Tampoc els hi deixen depositar roba o menjar a la recepció perquè li donin a la mare. Això li repercuteix en una enorme despesa diària. Tenint en compte que cobra 430 euros mensuals i si ja porta 3 dies tancada dins l’hospital i comptem l’esmorzar el dinar i el sopar dels dies esmentats, mínim ja seria un gast aproximat d’uns 60 euros, contant esmorzars. 

 

La Klaudia no sap quants dies més haurà d’estar la seva filla hospitalitzada. Com podrà fer front a aquestes despeses tan bàsiques? Aquesta situació la podem viure tots en un moment o altre. Com podem lluitar contra una economia insostenible amb uns recursos insuficients per a la població i alguns professionals incompetents?