Blanes dobla en quatre anys el nombre d’atencions al SAI LGBTIQ+

La Sala de Plens Maria Dolors Oms va acollir divendres al vespre la presentació del Pla Local LGBTIQ+ de Blanes, un acte que ha culminat el programa d’accions que s’han organitzat en aquest municipi amb motiu del Dia de l’Orgull LGBTIQ+ que se celebra el 28 de juny. Abans d’entrar en matèria les dues tècniques del Servei de Polítiques d’Igualtat de l’Àrea d’Acció Social –Micaela Álvarez i Paula López– van donar a conèixer dades molt explícites i punyents sobre aquest tema.

Primer en l’àmbit internacional, recordant que avui dia hi ha 72 països al món on encara es penalitzen i criminalitzen persones LGBTIQ+, i després exposant que a Catalunya el 30% de les persones majors d’edat d’aquest col·lectiu afirmen haver patit assetjaments els darrers anys. Dues altres dades en relació amb Catalunya són que un 8,6% de les persones LGBTIQ+ han patit una agressió física i/o sexual, i un 27,5% ha patit un tracte discriminatori.

Blanes ha doblat en quatre anys el nombre d’atencions per LGBTIQFòbia

Pel que fa a l’àmbit territorial de Blanes, va ser especialment remarcable saber que al SAI (Servei d’Atenció Integral) LGBTIQ+ el nombre de persones que fan un pas endavant acostant-se al servei per informar-se o per denunciar alguna situació patida ha augmentat en els darrers anys. El Servei d’Atenció Integral es va posar en marxa l’any 2018, i va ser el primer que es va obrir arreu de la comarca de La Selva.

En l’actualitat, l’objectiu que va menar la seva creació, visualitzar la realitat del col·lectiu i donar suport i atenció a la diversitat sexual i de gènere, s’està complint abastament. En aquest sentit, l’any passat es va doblar el nombre d’atencions que s’hi van fer en relació amb les que es van rebre quatre anys enrere: el 2023 han estat 60, mentre que l’any 2019 van ser-ne 31.

D’altra banda, sumant totes les atencions que s’han fet entre aquests dos anys –del 2019 al 2023-, són un total de 162, una xifra que es considera molt satisfactòria, perquè indica el grau de sensibilització i coneixement que hi ha envers el servei. Per últim, també es va donar una altra dada prou significativa: un 52’6% de les persones LGBTIQ+ ateses han afirmat que han experimentat o presenciat un tracte discriminatori.

Taula Rodona amb referents del col·lectiu de diferents àmbits

La part final de l’acte va quedar centrada en una taula rodona on van intervenir cinc referents del col·lectiu LGBTIQ+ que representaven diferents àmbits a la societat. Així, hi havia l’exregidora de l’Ajuntament de Blanes, Marian Anguita (que representava l’àmbit polític); l’esportista professional internacional Melanie Serrano; Jordi Estalella, agent de policia; Lara Salmeron, treballadora de l’administració pública; i Verònica Ortega, professora de l’Institut S’Agulla.

Va ser especialment interessant poder conèixer les diferents experiències i vivències aportades per cadascuna de les persones. Algunes han patit discriminació laboral a la feina, perdent oportunitats desitjades, i d’altres en canvi han viscut la seva declaració de ser del col·lectiu LGBTIQ+ sense haver patit gairebé cap mena d’efectes negatius, llevat d’alguns comentaris de gent amb poques llums que insistia a saber per què algú que era heterosexual havia passat a ser homosexual.

Pla Local LGBTIQ+ de Blanes 2024-2028

L’acte es va encetar amb la benvinguda que van donar l’alcalde de Blanes, Jordi Hernández, i el tinent d’alcalde de Polítiques d’Igualtat, Mario Ros, i també els va acompanyar la tinent d’alcalde de l’Àrea d’Acció Social, Glòria Agudo. Jordi Hernández i Mario Ros van coincidir a mostrar la seva satisfacció per poder tirar endavant el Pla Local LGBTIQ+ que es presentava ahir després que va ser aprovat tot just fa una setmana, al ple municipal del 27 de juny.

En definitiva, el què significa aquest pla és afirmar que Blanes és una ciutat compromesa amb els valors feministes i amb la lluita pels drets i les llibertats del col·lectiu LGBTIQ+. Per això, es fan polítiques actives que fomenten el respecte per la diversitat afectiva, sexual i de gènere, que inclou també lluitar contra l’LGBTIfòbia.

Una eina fonamental per implementar aquestes polítiques són els Plans locals LGBTIQ+, i en aquest sentit el pla de Blanes està guiat per uns objectius concrets, suposa l’aplicació de la normativa envers la protecció i la prevenció de la discriminació, així com l’elaboració de protocols d’actuació per poder implementar-la. També ha de permetre aconseguir la participació ciutadana amb el registre d’associacions pels drets LGBTIQ+.