Augmenta el nombre de persones que troben feina gràcies a Càritas Girona

El 80% de les insercions són en el sector serveis, el 10% en indústria i el 10% en agricultura i construcció. El 60% de les insercions corresponen a dones i el 40% a homes. Tanmateix, la directora de l’entitat, Dolors Puigdevall, ha lamentat que la majoria dels contractes són temporals, tot i que sempre intenten buscar empreses que garanteixin uns “sous dignes”. El fet que siguin ocupacions temporals fa que molts dels usuaris no puguin deixar de banda Càritas i continuïn rebent el suport d’algun dels programes. D’altra banda, a través de l’empresa d’inserció pròpia de Càritas (ECOSOL) s’han creat 61 llocs de treball (un 22% més que l’any anterior.

Puigdevall ha remarcat que cal fer “més èmfasi” en el “treball digne” i alerta que s’estén la figura del treballador pobre. “Hi ha una contradicció social, tenir feina no vol dir que tinguis totes les necessitats bàsiques cobertes”, reconeix.

L’entitat també ha reforçat els projectes educatius a tota la diòcesi. Ha arribat a 984 infants i joves a través de programes de suport a l’estudi i els resultats són positius: el 68,5% dels beneficiaris milloren els resultats. Això suposa un augment del 15%.

Contracte indefinit

En Youssef El Kabouri és un dels que s’ha beneficiat dels programes d’inserció de Càritas. Té 23 anys i en fa set que va arribar del Marroc. Va viure en un centre d’acollida, després en un CRAE i al sortir-ne va ser quan va accedir al programa de formació amb alternança de l’entitat. Aleshores ja tenia permís de residència, però no de treball

Durant un any, cada dia va rebre dues hores de formació i va fer-ne cinc més de pràctiques. Apart, seguia classes a l’Escola d’Adults. Se li va ensenyar mecànica de bicicletes i això li va permetre entrar a l’empresa d’inserció Ecosol. “Em van ensenyar com muntar una bicicleta: el manillar, els frens, les rodes…”, recorda. Allà va ser on va signar el primer contracte i va estar-s’hi un any completant la formació.

“Això em va permetre aconseguir el permís de feina”, explica El Kabouri. I a partir d’aquí, Ecosol li va servir com a trampolí per tenir contracte indefinit. El propietari de Marsan SL, una empresa del polígon de Vilablareix que munta bicicletes –situada a escassos metres d’Ecosol- el va trucar per oferir-li feina. Ara, en Youssef ja porta un any i mig treballant-hi.

A Muntatges Marsan SL hi treballen una desena de persones. Gairebé totes elles hi han arribat després de seguir programes d’inserció a Ecosol. De mitjana, munten unes 22 bicicletes cada hora. El propietari de l’empresa, Jaume Andrés, explica que apart de la vessant social, l’avantatge que li suposa contractar treballadors que han seguit programes de Càritas és que “ja venen ensenyats”, i això permet guanyar temps a la cadena de muntatge.

Cronificació de la pobresa

Durant el 2016, l’entitat ha atès directament 22.283 usuaris i, segons Càritas, això suposa arribar a beneficiar 54.943 persones. El volum és similar al del 2015 –un fet positiu, segons Puigdevall- però el problema és que la pobresa es cronifica. Si l’any passat el 40% dels usuaris feia més de dos anys que necessitaven el suport de l’entitat en algun dels seus programes, ara aquesta xifra ha augmentat fins al 66%. De mitjana, cada usuari necessita onze atencions anuals (el 2015 eren nou).

La directora de Càritas també apunta que cada cop creixen més les consultes de joves que necessiten un lloguer social i que dins dels programes d’habitatge el principal problema és la pobresa energètica.

El perfil del beneficiari de Càritas Girona és, majoritàriament, famílies (57%). D’aquestes, el 38% són nombroses i el 27% monoparentals, una xifra que es va incrementant en les darrers anys. El 60% provenen de països de fora de la Unió Europea, el 5% són comunitaris i el 35% de nacionalitat espanyola.
Per desenvolupar tots els projectes, Càritas compta amb 2.613 voluntaris i 121 treballadors propis arreu de les 50 Càritas repartides per la diòcesi. El 2016, va registrar uns ingressos per valor de 7.174.773 euros i la directora assegura que “continuen batallant” per tal que les administracions públiques els atorguin els fons compromesos.

Programa de famílies mentores

De cara a aquest 2017, i segons recull el nou Pla estratègic de l’entitat (2016-2020), Càritas vol impulsar un projecte per buscar el que anomena famílies mentores. Es tracta de trobar famílies que, voluntàriament, vulguin oferir suport a d’altres que tenen dificultats. D’aquesta manera, es vol fer un acompanyament més proper i permetre que aquestes famílies rebin consells i ajuda d’algú amb qui es poden emmirallar.

“No es tracta tant de donar una atenció des d’un despatx o a través de l’assistent social sinó fer un acompanyament amb més caliu perquè aquestes famílies se sentin que no estan tan penjades enmig d’una societat”, ha remarcat Puigdevall. De moment, el projecte no s’ha endegat.

Valoració de la Renda Garantida

Davant l’acord per a la Renda Garantida de Ciutadania, la directora de Càritas ha valorat positivament aquest pas però assegura que caldrà estar amatents a veure com es desplega. Reconeix que és una ajuda important que pot descarregar pressió a entitats com la seva. Segons les estimacions que han fet, aquesta es podrien beneficiar d’aquest nou dret social 1.700 famílies, i 550 famílies monoparentals.

“Si aquesta renda funciona i es desplega bé, podríem alliberar recursos que ara destinem a aquestes famílies i fer més incís en d’altres programes, però ara per ara és parlar de ciència ficció fins que tot això no es desplegui”, ha valorat Puigdevall.