L’acusat de matar la mare a ganivetades a Ripoll, culpable d’assassinat i tinença d’armes prohibides

No hi havia cap dubte sobre l’autoria del crim però sí sobre les circumstàncies. El jurat popular ha avalat que, cap a les nou del matí de 31 d’octubre del 2021, Gerard Pasamontes va atacar la seva mare a traïció i la va apunyalar fent servir dues armes prohibides: una navalla automàtica amb un mànec blanc i un punyal de combat amb una fulla de més d’onze centímetres.

Segons el veredicte, al llarg del judici, i després d’escoltar els testimonis i els perits, ha quedat provat que la dona va arribar a casa i va anar directament a l’habitació del seu fill, que aleshores tenia 19 anys. La tesi de la fiscalia era que la víctima li va recriminar al noi que hagués tornat a fer una festa a casa, tot i que li tenia prohibit perquè havia provocat queixes veïnals.

Les proves acrediten, segons el criteri unànime del jurat popular, que la dona no va tenir temps ni de treure’s la jaqueta quan l’acusat li va començar a atacar. Les primeres ganivetades van ser a l’habitació però l’agressió va continuar fins a la porta, on la dona es va dirigir per intentar demanar ajuda. Una de les armes blanques es va trencar, deixant la fulla allotjada a l’interior de la víctima.

Ja al llindar de la porta, i tal com va veure un veí a través de l’espiell, li va assestar les darreres ganivetades, deixant la mare ferida de mort estesa a terra. L’acusat va fugir corrents, no abans de despertar un amic seu que s’havia quedat a dormir i dir-li que havia matat la seva mare i que si no marxava ell “seria el següent”.

El jurat popular conclou que l’atac va ser a traïció i que la dona no va tenir cap possibilitat efectiva de defensar-se o de repel·lir l’atac. No avala, però, que el processat l’apunyalés reiteradament amb la intenció d’infringir-li “patiment innecessari” a la dona o d’allargar la seva agonia.

“Disminuïdes però no anul·lades”

La defensa admetia el crim però al·legava que, en el moment dels fets, Gerard Pasamontes tenia les capacitats volitives i cognitives anul·lades pel consum d’alcohol i drogues i un estat d’alienació mental. Durant la seva declaració, el processat va afirmar que “no feia res més” a la vida que consumir drogues, que portava “una mala ratxa” de molts dies sense dormir i sense parar de consumir i que pateix al·lucinacions, que s’agreugen amb la ingesta de tòxics.

El jurat popular resol que el comportament de l’acusat després de cometre el crim, fugint del lloc, emboscant-se, intentant escapolir-se dels Mossos d’Esquadra i resistint-se a la detenció, demostren que, almenys parcialment, sabia allò que es feia. A més, el veredicte argüeix que, després de detenir-lo l’1 de novembre del 2021, no se li va fer cap prova toxicològica que pugui acreditar si efectivament havia consumit alcohol i drogues durant la tarda i nit anteriors als fets ni en quina quantitat. Així, han descartat l’eximent completa (per unanimitat) i la incompleta (set vots a dos)

El tribunal popular, basant-se en l’historial psiquiàtric del processat, els antecedents d’episodis psicòtics breus per intoxicació, el consum habitual de drogues i alcohol i els trastorns diagnosticats des de petit, sí que li ha apreciat l’atenuant d’alteració psíquica. Exposen que tenia les facultats “disminuïdes però no anul·lades”: “No s’ha pogut provar el grau d’intoxicació”.

Després de la lectura del veredicte, el magistrat-president ha dissolt el jurat popular. El fiscal Enrique Barata demana ara 21 anys de presó per un delicte d’assassinat per traïdoria amb l’agreujant de parentiu i l’atenuant per tenir les facultats disminuïdes i pel delicte de tinença d’armes prohibides. La defensa, encapçalada pel lletrat Toni Garcia Pinto, sol·licita 16 anys de presó.

El judici, que va començar dijous passat a la secció tercera de l’Audiència de Girona, ha quedat vist per a sentència.