Abusa sexualment de la seva filla durant 4 anys a Girona

La fiscalia i l’acusació particular acusaven el pare d’un delicte continuat d’abusos sexuals a menor de 16 anys i demanaven 6 anys de presó. La defensa, encapçalada pel lletrat Manel Mir, negava els fets i sol·licitava l’absolució.

La sentència de la secció tercera de l’Audiència de Girona, de la que ha estat ponent la magistrada Fátima Ramírez Souto, exposa que el processat treballava a França i visitava els seus fills, que s’estaven amb l’àvia a Girona, els caps de setmana o cada quinze dies. El tribunal conclou que, al judici, no s’ha pogut provar que durant aquests període que passava amb la família, l’acusat entrés a l’habitatge dels fills, s’estirés al llit al costat de la menor i li fes tocaments per sota de la roba i petons.

El tribunal apunta que “no es pot excloure” com a possibilitat que la menor expliqués els fets per evitar que se l’enduguessin a viure a França amb la seva mare durant les vacances d’estiu del 2019. Aquest va ser l’argument que l’acusat va donar al judici quan li van preguntar per què creia que la víctima el podia haver denunciat. Al judici, la víctima va declarar a porta tancada.

La sentència recull el periple familiar que va portar la menor a viure primer amb la mare a França, després amb el pare quan li van retirar la custòdia a la dona, després a Tailàndia per la feina del pare i finalment a Girona amb l’àvia. “L’any 2019, la família portava vivint quatre anys a Girona, la menor havia complert 15 anys, tenia amics i fins i tot havia tingut parella. Motius pels quals haver de deixar la seva vida habitual per traslladar-se a França amb la seva mare -situació que el mateix acusat va manifestar que era un càstig pel seu mal comportament a nivell escolar- és lògic que no li agradés i que pogués intentar evitar-ho“, argumenta l’Audiència.

El tribunal conclou que l’existència d’aquest ànim espuri “no es presenta com a segura” però és una possibilitat que “tampoc pot excloure’s”: “Fa que s’hagin d’extremar encara més les cauteles a l’hora de valorar el testimoni“.

L’Audiència remarca que l’única prova per sustentar una possible condemna és la declaració de la víctima, que “no ha superat un dels paràmetres del test de credibilitat” perquè ha incorregut en múltiples contradiccions i “falta de record de dades rellevants”. També considera que “frega la inversemblança” que el processat entrés “de manera habitual” als matins a l’habitació per perpetrar els presumptes tocaments havent-hi, també, el germà de la menor que és dos anys més gran que ella: “Encara que estigués dormint, era fàcil que es pogués despertar en qualsevol moment, sobretot si, tal com va relatar la víctima, els tocaments es produïen abans d’aixecar-se per anar a l’escola”.

Per aquests motius, la secció tercera de l’Audiència de Girona conclou que la declaració de la víctima, com a única prova dels fets, no té “la necessària consistència interna ni el nivell exigible de corroboració externa” per considerar-los provats: “Amb això no volem dir que la víctima hagi mentit, sinó que la seva declaració no ha superat el test de credibilitat ni el de veracitat exigibles perquè pugui sustentar una condemna”.