Divendres, 29 de març de 2024
És notícia

Absolts els acusats d’intentar violar en grup una noia dins un cotxe a Empuriabrava

Els joves li van dir "et fotré un polvo que fliparàs"

L’Audiència de Girona ha absolt els dos acusats d’intentar violar en grup una noia dins un cotxe a Empuriabrava la matinada del 5 d’abril del 2015. La sentència critica el paper de la fiscalia i apunta que va perdre “una oportunitat magnífica” de retirar l’acusació després que, al judici, es quedés orfe de prova que apuntalés el delicte d’agressió sexual comès en acció conjunta per diverses persones. El tribunal remarca que tant la víctima com els testimonis han “oblidat allò succeït”, un “oblit, molt segurament més voluntari que real” que tampoc es va posar de relleu al judici posant sobre la taula les contradiccions amb les declaracions a instrucció. S’enfrontaven a 6 anys de presó cadascun.

El judici, que es va fer a la secció quarta de l’Audiència de Girona, va començar amb la declaració de la víctima que, ja d’entrada, va dir que hi havia “detalls” que no recordava pels anys que havien passat i perquè havia destinat “molt esforços a intentar oblidar-ho”. Sí que va remarcar, en més d’una ocasió, que “no hi va haver agressió sexual”. Els acusats van negar els fets i, responent a les preguntes del seu advocat Joaquim Bech de Careda, es van declarar “innocents”.

La sentència, de la que ha estat ponent el magistrat Adolfo García Morales, conclou que no ha quedat acreditat que cap a les set del matí, i a la sortida d’una discoteca d’Empuriabrava, els acusats “intentessin fer pujar la víctima al cotxe per la força per mantenir-hi relacions sexuals, a les que no accedia voluntàriament, ni tampoc que, a l’interior del turisme, li diguessin que li anaven a fotre un ‘polvo’ ni que li intentessin abaixar les calces tot i la seva oposició”.

“Per descomptat, el gruix de l’acusació, consistent en un delicte d’agressió sexual comès per l’actuació conjunta de vàries persones, no ha quedat acreditat”, conclou el tribunal que subratlla que “un simple repàs” al judici oral permet comprovar que “el ministeri fiscal ha perdut una ocasió magnífica de retirar l’acusació”. “Molt al contrari, ha decidit elevar les conclusions provisionals a definitives, sense realitzar informe final”, afegeix la sentència. L’informe es fa al final del judici i és quan la fiscalia i les parts argumenten els motius pels quals defensen els seus postulats. En aquest cas, tal com recull l’Audiència, el fiscal no en va fer.

El tribunal sosté que el principi de legalitat que regeix la tasca de l’acusació pública “exigeix involucrar-se amb el contingut de la prova practicada” al judici, adaptant l’acusació final “a allò que ha estat el rendiment probatori”: “Si no hi ha ni una mínima diligència que sustenti pel que s’acusava hauria d’haver retirar l’acusació”.

En aquest punt, la sala argüeix que això s’hauria de fer “malgrat les normes internes” d’organització de la fiscalia, que obliguen a fer “algun tipus d’esforç confeccionant un informe explicatiu si és que l’acusació es retira total o parcialment”, que no cal elaborar en cas de mantenir l’acusació.

Després de fer aquesta apreciació, l’Audiència recull que, al judici, tant la víctima com els testimonis “han oblidat el que va passar”, emparant-se en el temps que havia passat o en l’estat d’ebrietat del moment dels fets. Una situació “d’oblit” que el tribunal apunta que és “molt segurament més voluntari que real” que l’acusació pública tampoc va intentar rebatre demanant la lectura de les declaracions que havien fet al jutjat d’instrucció.

“En ocasions excepcionals, podem recórrer a les manifestacions que es fan en fase d’instrucció amb la finalitat d’intentar extreure’n cert contingut que no es vol desposar voluntàriament al plenari per part del testimoni”, recorda el tribunal.

“No podem fer res més que absoldre”

El resultat final, segons l’Audiència, és que al judici “no s’ha mencionat res” que porti a concloure que els acusats van actuar amb la intenció d’atemptar contra la llibertat sexual de la víctima. I la sentència subratlla que no es pot “ni tan sols endevinar” amb quin propòsit intentaven fer entrar la víctima al vehicle abans que qui aleshores era la seva parella i altres persones del seu grup intervinguessin per ajudar-la. “No podem deduir cap tipus de mòbil sexual i, sense qualificació subsidiària com potser coaccions o detenció il·legal, no podem fer res més que absoldre’ls del delicte d’agressió sexual”, conclou l’Audiència.

El tribunal també exposa que li crida “poderosament l’atenció” que el fiscal tampoc retirés l’acusació contra un tercer acusat, en aquest cas d’un delicte lleu de maltractament d’obra, quan la víctima va dir expressament al judici que era l’oncle de la seva parella i que “no la va picar ni maltractar, sinó que la va defensar de l’agressió” que patia els altres dos: “Aquesta persona ja insistia, quan se li llegien els drets, que ell no era acusat, sinó testimoni. I tant que era així”.

L’Audiència sí que condemna un dels dos acusats d’agressió sexual per un delicte lleu de maltractament d’obra pel forcejament amb la víctima quan intentava fer-la pujar, per la força, al cotxe. Durant el forcejament “violent”, li van trencar les mitges i la brusa i la noia va patir dolor malar arran d’un cop. El tribunal li imposa pagar una multa de 300 euros i abonar una indemnització de 168 euros per la roba esquinçada i el cop.

A l’altre processat no el condemnen perquè “no ha estat acusat de cap delicte de lesions en relació amb la perjudicada” tot i que ella el va reconèixer com una de les persones que la va agredir.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

Comencen els 5 dies de vaga a escoles i instituts

Notícia següent

Talla el coll de la seva germana al mig del carrer

Notícies relacionades