Absolt un home acusat d’una violació múltiple a Catalunya

La sentència de la secció tercera de l’Audiència de Girona, de la que ha estat ponent la magistrada Fátima Ramírez, considera provat que la matinada del 23 de desembre del 2011 una persona “no identificada” es va acostar a la víctima quan sortia d’un bar de Blanes, on havien coincidit. Aprofitant que es trobava sota els efectes de l’alcohol, la va agafar pel braç i la va introduir a la part del darrere d’un cotxe, de model i matricula desconeguts, on hi havia “un mínim de dos homes més que no han pogut ser identificats”.

Després de circular uns 15 minuts, l’home amb el que havia coincidit la víctima, “amb ànim de satisfer els seus desitjos lúbrics” i mentre un altre l’hi aguantava els braços, li va abaixar els pantalons i les calces i la va penetrar vaginalment fins a ejacular. A continuació, un altre des homes no identificat la va penetrar vaginalment i oralment. Després, li van arrencar una cadena del coll i unes arracades. “Així mateix, valent-se del clima d’intimidació prèviament creat, li van treure uns guants, un cinturó, dos paquets de tabac, una cartera, una medalla d’or i 100 euros en efectiu”, relata la sentència. A causa dels fets, la víctima va patir diverses lesions.

La sentència considera provada l’agressió perpetrada per almenys dos homes per via vaginal i oral amb l’ús de la força física i en contra de la seva voluntat. No obstant això, les “contradiccions” en les que va incórrer la víctima en les quatre declaracions que va prestar –dues en dependències policials, una en fase instructora i l’altra al judici- respecte al nombre de participants en l’agressió i les seves “característiques racials” impedeixen a la sala “donar per acreditat íntegrament el relat fàctic del ministeri fiscal”.

Unes contradiccions que es podrien atribuir, segons recull la sentència, als “defectes en el record que pot provocar una intoxicació etílica que podem qualificar d’intensa” –la víctima va donar 1,85 g/l a la prova d’alcoholèmia-.

“No ha quedat provat amb la deguda seguretat i certesa que l’acusat fos un dels autors del robatori i de les agressions sexuals de les quals va ser víctima”, conclou la sala. A més, considera que no existeixen unes característiques “especialment individualitzades en la descripció” que va fer la testimoni del seu agressor, que no el coneixia prèviament i que no hi ha “dades addicionals” que puguin corroborar “l’encert” de la seva identificació”.

Finalment, recull que els perfils genètics del semen localitzat en la víctima no són compatibles amb el de l’acusat, “malgrat que seria l’únic que des del primer moment ella va tenir clar que va ejacular durant la penetració vaginal”. “Totes aquestes dades sembren dubtes sobre la fiabilitat de la identificació que la testimoni va fer de l’acusat com un dels autors dels fets”, remarca la sentència. “Aquests dubtes han de portar la sala en aplicació del principi de in dubio pro reo a acordar-ne l’absolució”, conclou la sentència.