Vist per a sentència el judici contra Albiol i altres excàrrecs pel ‘cas de les antenes’ de Badalona

La secció cinquena de l’Audiència de Barcelona ha declarat aquest dimecres al migdia vist per a sentència el judici contra l’alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, i tres excàrrecs més per l’anomenat ‘cas de les antenes’, per prevaricació urbanística i ambiental. Les antenes de Movistar i Vodafone van funcionar del 2012 al 2018 sense permís en un solar de la comissaria de la Policia Local.

La fiscalia demana dos anys i deu mesos de presó per a Albiol, l’exgerent de l’empresa municipal Engestur Tomás Vizcaíno, i a l’exdirector d’Urbanisme Xavier Salvà, a més de deu anys d’inhabilitació i 9.000 euros de multa. A Josep Duran, excap del servei de llicències i activitats li demana un any i mig de presó.

El ministeri públic també demana que les dues companyies telefòniques paguin prop de 17.448 euros a l’Ajuntament de Badalona per les taxes no pagades, segons càlculs de l’Oficina Antifrau. A Vodafone, a més, li reclama que torni els 8.300 euros d’electricitat consumida per haver-se endollat a la xarxa elèctrica de la comissaria quan va instal·lar l’antena. Cap dels quatre acusats ha fet ús del seu dret a l’últim torn de paraula.

En l’última sessió s’han presentat els informes finals dels tres acusats que no són Albiol i els de les dues companyies telefòniques. L’advocat de Salvà ha dit que com a màxim la manca de llicència hauria estat una infracció greu, no pas molt greu, en l’àmbit administratiu, però mai un delicte penal. Ha recordat que el 2012 hi havia greus problemes de cobertura per a més d’un quart de la població de Badalona i que tots els implicats van “intentar solucionar com van poder” la situació. Les defenses de Vizcaíno i Duran han utilitzat arguments similars.

Pel que fa a les dues companyies telefòniques, jutjades com a partícips a títol lucratiu, els seus advocats han recordat que ja han consignat tots els diners reclamats, i que en cap cas van voler esquivar la normativa urbanística o estalviar-se taxes municipals.

Els lletrats han recordat que la instal·lació va ser totalment provisional i que van proposar convenis al consistori per legalitzar-les. Consideren que no hi va haver cap delicte, i per tant no es podrien haver lucrat d’ell. També asseguren que no haurien hagut de tenir cap problema per aconseguir el permís per a una instal·lació d’interès general per a la ciutat.