Un any de la tragèdia del carrer Canigó de Badalona: 100 habitatges desallotjats i 3 morts

Unes tanques de la Guàrdia Urbana de Badalona barren el pas als portals dels números 9 i 7 del carrer Canigó. És l’únic senyal visible de la tragèdia d’ara fa un any, on van morir tres persones quan l’edifici on vivien es va enfonsar. Darrere aquestes portes resten encara alguns dels records dels familiars de les víctimes i d’aquells que un any després encara no han pogut tornar a casa.

“La situació és molt complicada. Això és un barri de gent treballadora i necessitem ajuda per tornar a casa”, explica David Enri, un dels afectats. Després d’un any el principal entrebanc que tenen és el finançament d’unes obres imprescindibles per garantir la seguretat dels immobles i que molts veïns no poden assumir econòmicament.

Calculen que la despesa està entre 20.000 i 25.000 euros per veí i és necessari que tots paguin perquè el projecte es pugui executar: “Hi ha treballadors, gent gran o persones a l’atur, que econòmicament no podem fer front a una despesa tan elevada. I només que falli un, ja no podem fer l’obra”.

Els veïns fa mesos que estan en recerca de finançament, però la gestió amb les entitats financeres no és fàcil i retreuen a l’Ajuntament de Badalona i la Generalitat de Catalunya que els hagin deixat sols en aquesta fase decisiva del procés. “Han fet una bona gestió, però això s’allarga i els hem demanat ajuda per aconseguir finançament i no tenim resposta”, denuncia Enri.

L’Ajuntament, a la recerca de crèdits tous

Des de l’Ajuntament entenen l’angoixa dels veïns de l’illa Canigó, quan un any després de la tragèdia moltes vides encara no s’han normalitzat. És per això que el tinent d’alcalde de Territori, Dani Gracia, assegura en declaracions a l’ACN que el consistori no deixarà “desemparats” els veïns.

“Estem fent gestions amb l’Institut Català de Finances perquè hi hagi una sèrie de crèdits tous per ajudar els veïns, que han de fer front a obres molt costoses”, ha explicat Gracia. El regidor també recorda que durant la crisi s’ha fet una despesa d’un milió d’euros en inspeccions d’habitatges, apuntalaments, alternatives d’habitatge, atenció jurídica i projectes de reforma.

Amb tot, però, lamenta que el mateix consistori no tingui “capacitat” per assumir directament crèdits o subvencions per a 21 comunitats amb obres pendents que tenen imports molt elevats. En aquest sentit, denuncia també que, com els veïns, l’Ajuntament s’ha sentit “sol” i “sense el suport de la Generalitat”.

Gracia és especialment dur amb la gestió de l’anterior Govern de Pere Aragonès: “Amb el nou Govern hi ha una molt bona predisposició, però l’anterior ens va donar l’esquena. L’única preocupació que tenien era saber les causes de l’esfondrament quan el centre d’actuació havien de ser els veïns afectats”.

Dos octogenaris canviant de casa cada 15 dies

El pis d’Enri, un 4t pis del bloc del número 7 del carrer Canigó, era on vivien els seus sogres, de 80 i 83 anys. Des que els van desallotjar de casa per risc d’esfondrament viuen a cavall de casa dels seus dos fills: “Estan cada 15 dies a casa meva o a casa del meu cunyat i fa un any que estem així”, es desespera.

En els darrers temps, a més, la dona ha hagut de ser ingressada a l’hospital de Can Ruti i ara el seu marit “va sol d’una casa a l’altra amb les maletes”. La situació què viuen, afirma Enri, “no és gens fàcil”. Com ells, altres veïns també “ho estan passant molt malament” perquè no tenen una alternativa digna on viure.

Tot i la desesperació de la situació, Enri espera que “algun dia” puguin recuperar casa seva. Quan fa un any de la tragèdia, però, el sentiment dels veïns és “d’abandonament i preocupació” per la cronificació de la situació: “Passen els dies i els mesos, però l’obra no comença i els problemes que tenim no se solucionen”.

Als maldecaps propis dels problemes derivats de l’esfondrament, aquest darrer any els veïns del carrer Canigó que encara no han pogut tornar a casa han viscut una situació “surrealista”. Denuncien que l’Ajuntament els ha cobrat l’IBI i la taxa de la brossa, malgrat que els seus pisos estan precintats: “Estàs al carrer i no generes residus i et cobren els impostos igualment”.

Expliquen el consistori els ha promès bonificacions per al 2025, però denuncien manca de sensibilitat davant la seva situació. “No és pels 250 euros que hem pagat, però si et fan això com vols intentar demanar ajuda per pagar una obra de 25.000 euros? Estem perduts”, etziba David Enri.

Revisió del parc d’habitatges

Després de l’esfondrament del carrer Canigó, una altra de les preocupacions que va sobrevolar Badalona va ser l’estat d’altres promocions aixecades a la mateixa època, que potser tenien problemes constructius similars i que fins a la tragèdia del carrer Canigó no havien sortit a la llum.

En aquest sentit, el tinent d’alcalde de Territori, Dani Gracia, afirma que en el darrer any s’ha estat especialment sensible a això i que s’han fet revisions exhaustives de finques que no passaven la Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE). Els resultats, però, són positius: “Afortunadament, no ens hem trobat situacions semblants als forjats”.

Tres morts i 100 habitatges desallotjats

Eren dos quarts d’onze del matí del 6 de febrer de 2024 quan els Bombers van rebre el primer avís. Un bloc de cinc pisos del carrer Canigó de Badalona s’havia esfondrat per dins, des del forjat fins als baixos. Els cossos de seguretat treballaven a la ‘zona zero’ i, en paral·lel, miraven de localitzar tots els veïns per si es trobava a faltar algú.

Els presagis no eren bons i es van acabar de confirmar de matinada, amb la troballa del primer cos. Poca estona després n’apareixerien dos més. En total la tragèdia es va saldar amb tres persones mortes: un home i dues dones d’entre 30 i 50 anys, que eren dins l’edifici en el moment de l’esfondrament.

També des de bon inici es va apuntar a la debilitat de l’estructura com un dels elements determinants per explicar què va passar. I allò va acabar fent aflorar un problema major de mancances estructurals en tota una promoció d’una illa de 22 blocs i un total de 440 habitatges, construïts a finals dels 50 als carrers Canigó, Llefià i Ausiàs March.

Els desallotjaments preventius per l’aparició d’esquerdes es van anar succeint i durant les setmanes posteriors a l’accident van haver de sortir de casa els veïns de cinc escales més, que es tradueix en un centenar d’habitatges, a més dels 20 afectats per l’esfondrament del número 9.

La gravetat de la situació va obligar a inspeccionar la totalitat de l’illa i dels 420 pisos analitzats se’n van apuntalar 315, un 75% del total. Poc després, la majoria de veïns van poder anar tornant a casa, a excepció dels del número 9 i també els del número 7, que requereixen una reforma integral perquè es puguin tornar a habitar amb seguretat.

També tenen projectes de reforma catorze blocs més. Tots els del carrer Canigó i vuit del carrer Ausiàs Marc.