Milers de persones clamen contra els lloguers abusius i amenacen amb una vaga històrica

Aquest dissabte a la tarda, les principals artèries de Barcelona han estat escenari d’una gran manifestació per reclamar un dret fonamental: l’accés a un habitatge assequible. Segons dades de la Guàrdia Urbana, unes 22.000 persones han participat en la mobilització, mentre que els organitzadors situen la xifra en 170.000 participants.

La manifestació, convocada pel Sindicat de Llogateres amb el suport de més de 4.000 entitats, ha començat a les 17:00 h a la plaça Universitat i ha finalitzat a les 19:15 h a la plaça dels Països Catalans. Sota el lema clar i contundent “S’ha acabat, 23. Abaixem els lloguers”, els assistents han expressat el seu descontentament amb les dificultats per accedir a un habitatge digne i assequible, omplint la ciutat de crits de protesta i pancartes reivindicatives.

 

Una resposta a la crisi de l’habitatge

En un context de crisi generalitzada pel cost de la vida i amb el preu dels lloguers disparat a Catalunya, la manifestació ha estat un clam col·lectiu. Els participants, provinents de diversos punts del territori, han recorregut carrers cèntrics com la Gran Via, Calàbria i Consell de Cent, fins a arribar a la plaça dels Països Catalans. Aquesta marxa és un reflex de l’angoixa que viu una part significativa de la població, que veu com cada cop és més difícil arribar a final de mes.

El Sindicat de Llogateres, que des de fa anys encapçala la lluita pel dret a l’habitatge, ha advertit que, si les autoritats no actuen, el següent pas serà una vaga d’impagament dels lloguers. “Els preus són insostenibles i nosaltres no podem més”, ha declarat Carme Arcarazo, portaveu del sindicat.

 

Testimonis de la desesperació

La manifestació ha servit de plataforma per escoltar històries colpidores, com la de la Miriam Rodríguez, mare soltera amb dos fills a càrrec seu. “Fa mesos que ens volen fer fora del pis. No puc pagar el lloguer i no sé on dormirem el mes vinent”, explicava amb llàgrimes als ulls. “Vaig haver d’escollir entre alimentar els meus fills o pagar el lloguer. És inhumà. Em sento una mala mare perquè no els he pogut protegir d’aquesta situació”.

Al seu costat, Antonia Manzano, de 82 anys, denunciava com la seva pensió és insuficient per cobrir el lloguer del seu pis al barri del Raval, on ha viscut tota la seva vida. “Sempre m’han dit que els drets es guanyen al carrer, i aquí estic, pels joves i pel futur”, afirmava, mentre assegurava que no descarta haver de viure amb els seus fills si la situació no millora.

Manuel Ortíz, un altre manifestant, no es mossegava la llengua: “El Govern fa fàstic. Parlen de drets, però el que fan va en contra dels ciutadans. No podem pagar més del 50% dels nostres ingressos en lloguer, però és la realitat de molts. És vergonyós”.

 

Casa Orsola: un símbol de la lluita

Un punt central de la manifestació ha estat la Casa Orsola, emblemàtic edifici que ha esdevingut un símbol de la resistència contra l’especulació immobiliària. Enric Aragonès, portaveu del Sindicat de Llogateres, ha criticat la retòrica dels propietaris: “Quan parlen d’inseguretat jurídica, no parlen del nostre patiment, de la nostra por. Els governs han fet forats legals que només serveixen perquè els rendistes segueixin enriquint-se”.

 

Les demandes principals

El Sindicat de Llogateres ha deixat clar que la seva lluita es concentra en quatre demandes clau: Exigeixen una reducció immediata del 50% dels lloguers, com a resposta a l’augment desmesurat dels preus en l’última dècada. També reclamen l’establiment de contractes indefinits, per posar fi a la inseguretat i al “xantatge”, com indiquen, que viuen els llogaters al final de cada contracte.

Una altra de les demandes fonamentals és la recuperació dels habitatges buits, així com els pisos destinats al turisme i a lloguers de temporada, per convertir-los en habitatges residencials. Finalment, proposen mesures contundents per erradicar l’especulació immobiliària, com ara la prohibició de la compra de propietats amb fins no residencials i l’aplicació d’impostos sobre la multipropietat per evitar la concentració d’habitatges en mans d’unes poques persones o entitats.

 

L’especulació i la realitat social

Els manifestants també han posat el focus en com l’especulació immobiliària ha agreujat la crisi de l’habitatge. Els pisos turístics i l’adquisició de propietats per part de grans tenidors han reduït l’oferta d’habitatge accessible, mentre que els sous no han crescut al mateix ritme que els lloguers. “Només ens queda okupar”, comentava resignada Maribel Guiñino, que també ha participat en la manifestació.

 

Una lluita col·lectiva

La manifestació d’aquest dissabte ha posat en evidència la creixent frustració d’una ciutadania que no veu solucions a curt termini. Amb testimonis punyents i una organització robusta, el moviment per un habitatge digne segueix sumant suports. “Un preu assequible és un dret fonamental, i no pararem fins que es respecti”, concloïa Antonia Manzano.

Mentre els carrers de Barcelona es buiden després de la protesta, el missatge dels manifestants ressona amb força: sense accions decidides per part dels governs, la crisi de l’habitatge només pot empitjorar.