Un estudi de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) alerta sobre la creixent inseguretat residencial que afecta els inquilins de les principals ciutats espanyoles. Segons les dades, el 64,8% dels inquilins de Barcelona i el 69,7% dels de Madrid destinen més del 30% dels seus ingressos al pagament del lloguer i subministraments, una xifra que reflecteix la pressió econòmica sobre les famílies i individus llogaters.
L’informe, realitzat entre octubre i desembre de 2022 a Barcelona i entre els mateixos mesos de 2023 a Madrid, destaca que en un de cada tres llars de Barcelona els lloguers superen el 50% dels ingressos, una proporció que s’incrementa fins a la meitat en el cas de les persones que viuen soles. Aquest fenomen, acompanyat de l’augment dels lloguers temporals i turístics, genera una situació de “notable inseguretat residencial”, segons IDRA, que reclama la limitació d’aquest tipus de contractes per evitar que esquivin les normatives de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU).
L’informe subratlla la desprotecció de molts llogaters, especialment aquells amb contractes temporals, i revela que un 47% de les llars no tenen la certesa de poder continuar vivint en el mateix habitatge durant els propers sis mesos. Aquest augment de la temporalitat i la proliferació de lloguers d’habitacions i de temporada han augmentat l’oferta d’aquests tipus de lloguers en un 55%, mentre que els lloguers residencials tradicionals han caigut en un 15%, segons dades de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona.
Un altre dels aspectes preocupants que destaca l’estudi és l’increment dels lloguers per sobre de l’IPC. A Barcelona, el 61,1% dels inquilins que fa més de cinc anys que viuen en un pis han hagut d’afrontar augments de lloguer superiors a l’IPC, una situació que afecta també a Madrid, encara que en menor mesura (45,5%).
L’IDRA també assenyala l’alta rotació en el mercat de lloguer, amb un 80% dels inquilins de Barcelona que han hagut de canviar de pis en els darrers cinc anys, una tendència que reflecteix la creixent “inseguretat residencial”. Aquest fenomen afecta especialment a les famílies, amb un 50% dels inquilins de 35 a 64 anys que han canviat de pis en aquest període, incloent-hi famílies amb fills, una situació que té implicacions negatives per a l’estabilitat familiar i escolar.
Finalment, l’informe també denuncia els “desallotjaments invisibles”, aquells que no arriben a un procés judicial, però que es produeixen per pressions de la propietat o per la no renovació dels contractes. A més, destaca que més de la meitat dels habitatges llogats presenten problemes d’habitabilitat, com humitats o problemes amb les instal·lacions d’aigua i electricitat.
Davant d’aquesta situació, IDRA insta a la implantació de contractes de lloguer indefinits i a una regulació efectiva dels preus del lloguer, que estigui alineada amb la capacitat econòmica real dels llogaters, per garantir una major seguretat i protecció per a les persones que depenen del lloguer per accedir a un habitatge.