L’Ajuntament de Barcelona aprova inicialment el nou reglament de participació ciutadana

La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció ha aprovat inicialment amb els vots dels grups del Govern municipal, ERC i Junts, i l’abstenció de la resta de grups, el nou reglament de participació ciutadana de la ciutat. El nou text salva els els problemes de forma de l’anterior reglament, aprovat el 2017 i suspès en instàncies judicials, i incorpora novetats i necessitats aparegudes des d’aleshores. La norma, que es podrà aprovar definitivament pel Plenari del Consell Municipal del mes de març després del període d’exposició pública, s’ha treballat llargament amb els grups municipals i ha estat sotmesa a un procés participatiu. El nou reglament recupera en bona part el text del reglament del 2017, cosa que ha permès mantenir el consens aconseguit aleshores, tant polític com ciutadà, que es va aprovar després d’un procés participatiu que va durar un any i mig.

El nou reglament recupera, doncs, els mecanismes per dotar la ciutadania d’un nou  model de participació basat en l’establiment i regulació de diferents canals de participació que combina mecanismes de debat representatiu amb d’altres de democràcia directa, i facilita una participació diversa i inclusiva de la ciutadania. Alhora, el reglament de participació ciutadana inclou mesures sorgides des de l’aprovació del text anterior, com són els pressupostos participatius o la celebració d’assemblees deliberatives formades per ciutadans i ciutadanies escollits per sorteig, una experiència que s’ha començat a treballar en iniciatives com el Fòrum Jove BCN, format per 99 joves per definir, dissenyar i elaborar polítiques públiques.

Un aspecte que s’ha fet indispensable des de l’esclat de la pandèmia de la covid-19 ha estat el de permetre i regular la participació a distància, de manera que el nou reglament preveu que tots els òrgans de participació podran celebrar-se, adoptar acords i remetre actes de forma telemàtica.

Alhora, el nou reglament adapta les seves disposicions a les sentències judicials que van suspendre l’anterior. D’aquesta manera, el nombre de signatures necessari per impulsar consultes ciutadanes s’adapta al que marca la llei catalana de consultes no referendàries, que es xifra en 88.709 signatures per a consultes a nivell de ciutat, i entre 4.500 i 12.900 per a consultes a nivell de districte, segons la població de cada un. En tot cas, el nou reglament obre la porta a reduir l’edat de les persones participants, a priori prevista als 16 anys i que podria baixar a 14 si la naturalesa o objecte de la qüestió així ho aconsellen. Per tal de facilitar la tasca de les entitats i ciutadania que vulguin promoure iniciatives ciutadanes, s’amplia el termini de recollida de signatures de dos a tres mesos, prorrogables un mes més per causes justificades.

Pel que fa a la resta d’iniciatives ciutadanes, el nou reglament manté les mateixes previsions que el del 2017, possibilitant la ciutadania de recollir signatures per proposar la convocatòria de processos participatius i òrgans de participació, audiències públiques, o sotmetre i defensar disposicions generals a les sessions plenàries dels òrgans de govern de l’Ajuntament.