La Disputatio de Barcelona 2023 debat de forma pausada i reflexiona sobre l’origen de la violència

El quart tinent d’alcaldia, Jordi Valls, ha presidit avui al Saló de Cròniques la Disputatio de Barcelona 2023, debat acadèmic anual organitzat pel Barcelona Knowledge Hub de l’Acadèmia Europaea (AE-BKH) i l’Ajuntament i que enguany ha permès debatre sobre l’origen de la violència.

El debat l’han protagonitzat l’antropòleg cultural franco-americà Scott Atram, de la Universitat de Michigan (EUA), i la paleoantropòloga argentina, Marta Mirazón Lahr, de la Universitat de Cambridge (Regne Unit), descobridora del jaciment de Nataruk, a Kenya -amb les primeres restes òssies prehistòriques amb signes de violència entre humans fa 10.000 anys-. Al llarg de més d’una hora han debatut sobre l’origen del fenomen de la violència a partir de la interrelació de les perspectives evolutiva, genètica, ambiental, social i neurobiològica.

Abans del debat el quart tinent d’alcaldia, responsable de les àrees de Ciència i Universitats, s’ha felicitat de “l’oportunitat que dona la Disputatio de pensar, debatre i reflexionar sobre conceptes com violència o diàleg tan presents en el dia a dia”. “Estem constantment sotmesos a titulars, tuits i missatges breus que deixen poc espai i temps per reflexionar. Estem envoltats per la febre de la immediatesa. Però avui, el que busca Disputatio és que ens aturem, respirem, obrim la ment, reflexionem i aprenem”, ha dit.

Valls ha defensat el poder del diàleg. “La capacitat de dialogar requereix paciència, voluntat d’escoltar i la capacitat d’assumir que la nostra pròpia perspectiva pot ser incompleta. En una societat diversa, el diàleg és trencar els propis murs i obrir la ment a d’altres idees. El desacord no és un signe de debilitat; representa la riquesa de la humanitat i les seves diferents perspectives”, ha assegurat.

Participants a la Disputatio d’enguany

Scott Atran (1952), antropòleg cultural francès-estatunidenc, és director emèrit de recerca en antropologia al Centre Nacional de la Recerca Científica de París, professor de Recerca a la Universitat de Michigan (EUA) i cofundador d’ARTIS International i del Centre per a la Resolució de Conflictes Intractables de la Universitat d’Oxford (Regne Unit). Ha investigat sobre terrorisme, violència, religió, gestió ambiental indígena i els fonaments transculturals de la classificació biològica; fent treball de camp amb terroristes, fonamentalistes islàmics i líders polítics i pobles nadius americans.

Marta Mirazón Lahr (1965), de nacionalitat argentina, es va graduar en Biologia a la Universitat de São Paulo (Brasil). És doctora en Antropologia Biològica per la Universitat de Cambridge (EUA). De 1995 a 1998 va ser professora assistent al Departament de Biologia de la Universitat de São Paulo. Va tornar a Cambridge, el 1999, com a professora en Antropologia Biològica i membre de la Facultat Clare, sent promoguda com professora adjunta en Biologia Evolutiva Humana el 2005. El 2012 va descobrir el jaciment de Nataruk, a Kenya, que contenia les primeres restes prehistòriques òssies trobades d’una massacre entre humans.

El format de l’acte -en anglès- es caracteritza per un alt nivell d’interacció amb el públic, format per estudiosos pluridisciplinaris, s’inspira en la Disputatio original celebrada a Barcelona el 1263, un debat teològic entre intel•lectuals cristians i jueus presidit pel rei Jaume I d’Aragó.

El debat ha estat moderat per Òscar Vilarroya, director d’Investigació al departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la UAB i del grup de recerca “Unitat de Recerca en Neurociència Cognitiva” (URNC).