La inseguretat torna a ser el principal problema dels barcelonins

La inseguretat es manté com el primer problema per als barcelonins. Un 27,7% dels ciutadans considera que és el principal problema de la ciutat, una xifra que augmenta en cinc punts respecte a l’any passat i en gairebé 15 en comparació al 2014. Així ho indica l’enquesta de serveis municipals elaborada per l’Ajuntament, feta entre el gener i l’abril.

L’accés a l’habitatge i la neteja són el segon i tercer principal problema de la ciutat per al 12,3% i el 9,3% dels ciutadans, respectivament. D’altra banda, un 47% dels barcelonins considera que la ciutat ha empitjorat l’últim any, mentre el 28% creu que ha millorat. Amb tot, la satisfacció per la gestió municipal ha millorat en cinc dècimes respecte a l’any passat i se situa en el 6,2.

Segons apunta l’enquesta, el 80,4% de les persones entrevistades aprova la gestió municipal. L’augment en la satisfacció per la gestió municipal creix cinc dècimes, l’increment més important des que es fa l’enquesta, que es va començar a elaborar el 2004. Es tracta també d’una nota més alta de la que els enquestats donen a la gestió del Govern i del govern espanyol, que es queden amb el 5,9 i 5,3 respectivament. La satisfacció de viure a Barcelona també obté una nota de 7,4 i augmenta fins al 7,8 quan es pregunta per la satisfacció de viure al barri.

La principal demanda dels ciutadans a l’Ajuntament és la millora de la seguretat, de la neteja i que es faciliti l’accés a l’habitatge. Entre els serveis municipals, els enquestats creuen que els que més han empitjorat són l’aparcament, la seguretat ciutadana i la circulació, mentre els millor valorats són els bombers, les biblioteques públiques i els centres cívics.

 

El 36% creu que el barri ha empitjorat

Pel que fa als barris, el 36% dels enquestats creu que el seu ha empitjorat durant el darrer any, mentre el 32% considera que ha millorat. Els ciutadans de Sant Andreu i Sant Martí són els que més creuen que el seu barri ha millorat durant l’últim any, mentre els de Ciutat Vella i Sants-Montjuïc són els que més consideren que ha empitjorat. Els ciutadans més satisfets de viure al seu barri són els de Sarrià-Sant Gervasi, seguits dels de Les Corts. La inseguretat, la neteja i el soroll són els problemes més greus per als ciutadans dels diferents barris.

L’enquesta indica que el 55% dels entrevistats defensa que el seu barri és el seu lloc de residència preferit, mentre el 27% considera que és fora de Barcelona i el 17% preferiria viure en un altre barri de la ciutat. Els ciutadans de l’Eixample i Gràcia són els que millor valoren la gestió municipal al barri, mentre els de Ciutat Vella són els que pitjor nota atorguen a la gestió municipal del barri.

Pel que fa a la llengua d’ús dels ciutadans de la ciutat, el 56% dels enquestats fa servir el castellà com a llengua habitual —la mateixa xifra que l’any passat—, mentre el 36% té el català com a llengua habitual, un punt menys respecte al 2023. En canvi, pugen un punt fins al 8% els qui tenen una altra llengua com a habitual.

 

Bonet diu que la percepció d’inseguretat millora

En la presentació dels resultats de l’enquesta, la primera tinenta d’alcaldia de Barcelona, Laia Bonet, ha apuntat que les dades sobre la percepció d’inseguretat a la ciutat estan millorant. Segons ha explicat, el consistori té dades del juliol i l’agost que són “significativament millors” que les de l’enquesta de serveis municipals, feta entre el gener i l’abril. Bonet ha atribuït aquesta millora al desplegament d’agents a la ciutat i a la feina conjunta entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra. Ara bé, ha advertit que l’abordatge de la multireincidència serà més “lent”.

Sobre les diferències pel que fa a la satisfacció entre barris, la primera tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament ha remarcat que és “important” que els enquestats hagin expressat més satisfacció per viure al seu barri que en el conjunt de la ciutat.

Finalment, Bonet s’ha referit a la reducció en un punt del català com a llengua habitual a la ciutat. La primera tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona ha atribuït aquesta rebaixa a un “canvi poblacional”, amb un increment en un punt d’altres llengües diferents del català i el castellà com a habituals a la ciutat. Davant aquest escenari, ha apostat per “treballar activament en la preservació del català a la ciutat”.