.gif)
Núria Marín aspira a revalidar l’alcaldia de l’Hospitalet de Llobregat després d’estar al capdavant de l’Ajuntament des de 2008. En els pròxims anys, assegura que el municipi patirà la seva tercera transformació amb projectes com el soterrament de les vies o els canvis a la Gran Via. Tanmateix, reclama que la Generalitat exerceixi les seves competències en seguretat o qüestions socials, dos àmbits en què l’Hospitalet necessita un reforç. Entrevistem l’alcaldessa de l’Hospitalet, alcaldable pel PSC i actual presidenta de la Diputació de Barcelona per fer balanç del mandat i conèixer els reptes que han d’encarar.
Es torna a presentar després de 15 anys. És difícil il·lusionar amb algun projecte quan fa tant de temps és alcaldessa?
Aquesta ciutat permet tenir un gran projecte de present i futur. En aquests moments, està a punt de veure culminada la tercera transformació. Això significa projectes molt il·lusionants i potents. Per exemple, el soterrament de les vies del tren, que permetrà la pacificació de la zona i construir 120 hectàrees de zona verda. Un altre és el projecte a Gran Via, que serveix per potenciar el clúster biomèdic d’innovació i salut. El volem ampliar amb espai per a les empreses perquè puguin generar oportunitats. Volem convertir-nos en la capital de la biomedicina del sud d’Europa. A més, permet generar 50.000 llocs de treball i 580.000 metres quadrats de zones verdes. Juntament amb altres projectes fan que l’Hospitalet deixi de ser una ciutat dormitori per ser una ciutat amb cor i que cuida la seva gent.
Precisament, l’Hospitalet és una ciutat molt densa i amb poca zona verda. A banda d’aquests projectes, com es pot preparar la ciutat a la situació d’emergència climàtica?
Tenim moltes coses en marxa per pal·liar la situació de crisi climàtica. Una d’elles és guanyar zones verdes amb el soterrament, l’actuació de la Gran Via o el projecte de Can Rigalt. A finals del franquisme teníem una ciutat amb 50 hectàrees de zona verda, en aquests moments en tenim 200 hectàrees i amb els projectes anirem a unes 300 hectàrees A més, estem fent refugis climàtics guanyant a tots els barris de la ciutat. En aquesta línia, també volem ajudar que els més petits tinguin refugis climàtics i, per això, impulsem un projecte d’inversió perquè totes les escoles de primària en tinguin als equipaments educatius. Hem invertit 2,5 milions perquè es puguin instal·lar sistemes de climatització als menjadors i ubicar tendals als patis. Sabem que li correspon a la Generalitat fer aquesta inversió, però també sabem que el seu ritme d’inversió és molt lent.
Pel que fa al soterrament de les vies, no tenim calendari.
Com a alcaldessa m’he barallat molt amb presidents, ministres i secretaris d’estat per aquest projecte. Abans del 2008, hi havia intenció de realitzar-lo, però amb l’excusa de la crisi el PP el va paralitzar. Hem hagut de convèncer-los de què era una obra necessària per cosir el territori i perquè la xarxa de rodalies fos del segle XXI. En aquest sentit, a l’Hospitalet s’ha de fer un intercanviador com a Sants. De moment, tenim el projecte bàsic que ens diu que tot el que s’ha de fer es pot fer. És una molt bona notícia i ara s’està treballant el projecte executiu. Mai hem tingut el projecte tan avançat i hi ha un compromís ferm més enllà de les formacions polítiques. Ja no té marxa enrere.
Sobre l’altre gran projecte, el de Gran Via, han mesurat l’impacte que ha de tenir?
És un projecte de país. Genera 50.000 llocs de treball, 7.000 milions d’euros de facturació anuals i un increment del PIB de l’1,8% aproximat. Tampoc té marxa enrere i permetrà que les empreses que vulguin invertir en aquest sector tinguin a l’Hospitalet la seva seu, en lloc de marxar del país. Hi portem treballant molt de temps i compta amb un consens màxim.
L’Hospitalet ha sigut imant de projectes que sortien rebotats de Barcelona.
Sempre hem intentat aprofitar les oportunitats que té la marca Barcelona. És una marca que va més enllà de la mateixa capital. Per exemple, tenim la Fira, que està en gran part a l’Hospitalet. Estem a punt de fer l’ampliació que ens situa com una de les fires més potents d’Europa. Quan hi ha oportunitats, intentem aprofitar-les en les línies en què ja estem treballant. A finals del segle passat l’Hospitalet no tenia cap hotel, actualment en tenim 22. Estan molt vinculats al turisme de negocis.
L’Hermitage és un exemple.
No és l’Hermitage com a tal, sinó un projecte que neix amb aquesta idea però evoluciona. Hi ha un concurs obert, s’estan fent les valoracions tècniques i ben aviat tindrem notícies.
Què podria aportar?
És un projecte molt ambiciós des de l’àmbit cultural. Per un costat, hem impulsat el nostre districte cultural i hi hem aterrat unes 500 activitats econòmiques lligades a la cultura. Això significa talent, innovació i economia. Estem orgullosos d’aquest projecte, que és difícil de veure perquè no és la construcció de res. D’altra banda, l’aterratge d’aquesta nova possibilitat significa incrementar la vinculació del territori amb la cultura. Ens convertim en un punt de referència també turístic.
En la seva trajectòria com a alcaldessa ha vist governs de la Generalitat de tots colors. Quina és la relació amb el d’Aragonès?
La relació entre un Ajuntament i qualsevol govern ha de ser institucional i cordial. És el que he fet amb tots. També és evident que hi ha un component personal, però al marge d’això l’Ajuntament ha d’arribar a acords en benefici dels ciutadans independentment dels colors.
Es queixen de la manca de places de residències. Quina és la resposta de la Generalitat a aquesta demanda?
És un dels grans temes, segons diuen els informes i la ciutadania. M’agradaria que el conseller Campuzano escoltés més els alcaldes i la ciutadania, i no tant els candidats municipals. S’adonaria que falta un nombre important de places públiques de residències. Concretament, a l’Hospitalet en faltarien 1.600 i unes quantes més de centre de dia. És un recurs necessari per a molta població. Hem insistit en la necessitat de construcció de residències i hem posat a disponibilitat de la Generalitat terrenys. En alguns casos, s’han retornat a l’Ajuntament els solars perquè no estan disposats a posar en marxa cap residència a la ciutat.
Els han rebutjat? Quina resposta li donen?
Simplement, diuen que no hi ha recursos econòmics o no es prioritzen aquests recursos per fer les places de residència. No hi ha aquesta prioritat. A Catalunya necessitem prioritzar els temes sanitaris, els formatius i els socials. A més, la seguretat ciutadana és una altra competència de la Generalitat en què passen de puntetes. De cara a les eleccions al Parlament, hem de tenir molt present què prioritza cada formació.
Parla de la seguretat, un dels principals problemes de l’Hospitalet. Quina és la fórmula de Núria Marín per pal·liar-ho?
No és una fórmula única. Són problemes complexos. Per tant, les solucions han de ser complexes. És evident que les dotacions policials han de ser correctes. L’Ajuntament ha fet un esforç important i comptem amb una plantilla de 400 guàrdies urbans. Si comparem amb altres municipis de la nostra mida, la nostra és una dotació molt superior. Ara bé, necessitem que els Mossos, que són qui tenen la competència, comptin amb una dotació adequada. No pot ser que avui dia l’Hospitalet tingui menys Mossos que quan es va desplegar el cos.
Més enllà d’això, el que necessitem és dotar-nos d’instruments per resoldre determinades qüestions que generen inseguretat. Posaré dos exemples. La primera són les ocupacions delinqüencials. A Catalunya, tenim aproximadament el 50% de les ocupacions il·legals d’Espanya. I dins d’aquest percentatge, un nombre molt elevat és a l’Àrea Metropolitana. És sorprenent que es concentri aquí aquesta problemàtica. La Generalitat s’ha de posar les piles en aquesta matèria per ser més eficaç. Aquestes ocupacions mafioses fan que molts barris sentin inseguretat.
De quina manera es pot arreglar aquest problema?
Per quin motiu el 50% està a Barcelona? És molt estrany. Segurament succeeix perquè qui ha d’actuar no ho fa de forma contundent. A més, hem de modificar les normatives perquè es pugui actuar de forma ràpida i eficient.
La nova llei d’habitatge ajuda o perjudica en això?
És una llei necessària. Fa 40 anys que tenim democràcia i és la primera llei d’habitatge d’aquest país. Espero que resolgui aquest problema estructural. L’habitatge només tindrà solució quan les lleis, les institucions que tenen les competències (la Generalitat) i la col·laboració dels Ajuntaments amb la cessió de terrenys vagin en la mateixa direcció. Haurem de veure que el desplegament de la llei sigui positiu.
Quin és l’altre exemple que, segons vostè, genera inseguretat?
Els patinets. Han vingut per quedar-se, però necessitem normes perquè les persones que l’utilitzin ho facin d’una manera que doni tranquil·litat a la resta. Les persones, sobretot grans, senten por perquè qualsevol patinet els doni un cop. S’ha de regular aquest tema. Han de tenir matrícula, una assegurança i que les guàrdies urbanes puguin requisar aquests elements quan la utilització és incorrecte.
A banda d’alcaldessa, també ha sigut presidenta de la Diputació aquest mandat. Quin balanç en fa?
Ha estat un mandat diferent. Des d’un punt de vista local hem patit una pandèmia, l’increment de preus i ara una sequera sense precedents. Hem hagut de donar resposta sense deixar ningú enrere amb fórmules imaginatives. Si hi ha hagut una administració que ha estat al costat dels 311 municipis de Barcelona, ha estat la Diputació. Vaig ser escollida per un pacte molt mediàtic, però he de dir que estic molt orgullosa del treball des del govern de la Diputació. Hi ha un tema en què mai ens posarem d’acord, però tenim clar que n’hi ha d’altres que ens poden unir. A més, hem aconseguit pactar amb la resta de grups la gran majoria de projectes. És a dir, hem aconseguit un gran pacte com a institució.
