Un any més Collserola comença a reunir les condicions per a un incendi devastador durant l’estiu. A tres mesos de Sant Joan, la serra barcelonina pateix les conseqüències de la sequera que arrossega gran part de Catalunya des de la primavera del 2020, i les febles pluges de principis del mes de març no han revertit la situació. Això, sumat a un bosc estressat, a causa del canvi climàtic, i inadaptat a les condicions meteorològiques actuals, podria desembocar en un gran foc, dels quals es coneixen com a “de sisena generació”.
El cap del Grup d’Actuació Forestal (GRAF) dels Bombers de la Generalitat, Marc Castellnou, explica en conversa amb Metrópoli que a més de la sequera llarga i pronunciada, com la que pateix actualment Collserola, s’hauria de produir un episodi de vents de ponent –els que vénen des de la zona de Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat– durant almenys tres dies per veure un incendi d’aquestes característiques al parc natural. “Amb el canvi climàtic, això serà cada vegada més habitual”, assenyala abans d’afegir: “Quan passi, la prioritat serà salvar la gent i protegir les cases”.
AL PARC NATURAL VIUEN 15.000 PERSONES
Fins a 15.000 persones viuen dins dels límits del Parc Natural de la Serra de Collserola, segons les dades que el consorci ha facilitat a aquest diari. Són veïns d’algun dels nou municipis que integren l’espai: el Papiol, els Molins de Rei, el Sant Feliu del Llobregat, el Sant Just Desvern, l’Esplugues de Llobregat, el Montcada i el Reixac, el Cerdanyola del Vallès, el Sant Cugat del Vallès i Barcelona. A la capital, els districtes amb algun dels seus barris dins del parc són les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó i Nou Barris. I hi ha molta més població residint a la perifèria, fora de l’espai que ocupa el parc però als voltants.
COLLSEROLA PODRIA ARDER COMPLETAMENT A SIS HORES
“El problema d’aquests incendis és que tenen molta intensitat, generen tempestes de foc, per això es tornen encara més ràpids, i arrasen amb tot. Són com una riuada, quan el riu està desbocat no et pots posar davant. En els últims anys ha passat a Grècia, Turquia, Austràlia o Califòrnia. També a prop d’aquí, a França o Portugal”, enumera Castellnou. El cap dels GRAF recorda igualment l’incendi forestal del juliol del 2021 a Santa Coloma de Queralt, que va calcinar al voltant de 1.700 hectàrees i que ell mateix defineix com un incendi de sisena generació. Si passés a Collserola, aquest bomber va alertar l’any passat que la serra barcelonina podria ser cremar completament en sis hores.
Llança una altra advertència, i és que el risc a patir un incendi d’aquestes característiques té més a veure amb “un problema de paisatge, no de recursos”. Segons Castellnou, els efectius hi són, però el que correspon és actuar implementant mesures de prevenció, “preparant el terreny”. Per al consorci del Parc Natural de Collserola, la preparació del terreny consisteix a posar tallafocs de 25 metres d’ample a l’entorn de les zones urbanitzades, fer tasques de desbrossament, el control de línies elèctriques i el manteniment de camins i hidrants per a helicòpters. També duen a terme campanyes informatives de sensibilització i divulgació i vigilància activa per part dels guardes forestals.
EL PARC D’ATRACCIONS I LA TORRE DE COMUNICACIONS, EN RISC
D’aquest tema va parlar Òscar Benítez, regidor de Valents i exmembre de la Unitat Central de Medi Ambient de la Divisió Central de Recerca Criminal dels Mossos d’Esquadra, a la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció del passat 16 de febrer. En declaracions per a Metrópoli, reitera: “En cas d’un incendi de sisena generació a Collserola, amb flames de 20 metres d’altura, la gent no es podrà confinar a casa. El problema és que la carretera és molt estreta i tampoc no permet una evacuació d’urgència. Si haguessin d’anar els bombers, només hi cabria el camió”.
Avisa d’infraestructures delicades en plena muntanya, com el Parc d’Atraccions del Tibidabo i la Torre de Collserola, que dóna cobertura a tota l’Àrea Metropolitana de Barcelona: “El parc d’atraccions només té un accés principal d’entrada i sortida, per això una evacuació d’emergència és molt difícil. I sense la Torre de Collserola estem incomunicats. Els cossos de seguretat tampoc no podrien parlar entre ells per coordinar-se”.
Per tot això, planteja un canvi d’usos de terreny a Collserola que hauria de servir per prevenir que es declari un gran incendi. “Hi ha diverses opcions. Una d’elles, autoritzar que les cabres tornin a pasturar perquè netegin el sotabosc. Una altra, permetre el cultiu de vinyes que facin de tallafocs”.
