Troben a Gavà 24 noves boques de mina i estudien si són les més antigues

Amb els més de 40 anys d’història d’excavacions a Gavà, aquest és el primer cop que els investigadors han pogut treballar en una parcel·la municipal sense pressió d’un projecte urbanístic, “ni les baralles d’un cap d’obra”. Es tracta d’una àrea de prop de 2.000 m² situada al límit urbanitzat de Gavà, un lloc on el CSIC tenia “molts indicis” de trobar-hi restes d’activitat minera.

Amb una prospecció bàsicament superficial feta el 2022 i 2023, han trobat 24 nous punts de mina situats en una àrea de poc més de 400 m². “Aquests resultats estenen el jaciment miner de Gavà amb molta força”, ha celebrat aquest divendres en roda de premsa el responsable de la recerca i membre del CSIC, Ferran Borrell, que ha destacat que han trobat diferents elements que fan pensar que a la zona hi va haver la primera activitat minera fa 6.000 anys.

Fins ara, totes les mines identificades a Gavà se situen com a molt enrere al voltant del neolític mig, aproximadament al 3.600 aC. Ara tot sembla indicar que es tractaria d’una activitat situada al voltant del 4.000 aC, segons indiquen les restes trobades, sobretot de variscita, entre altres fragments de pedres i material de l’època.

“La mineria neolítica no comença d’un dia per l’altre, sinó que cal un aprenentatge i acumulació d’experiència, i tot apunta que ara hem trobat elements relacionats amb els inicis de l’activitat”, ha assegurat Borrell, tot sospitant que un cop aprofundeixin el terreny toparan amb restes neolítiques més similars a allò que ja coneixien fins ara. “És molt probable que ara estiguem davant les primeres evidències de mineria, les quals després derivarien en l’explotació subterrània”, ha asseverat.

Borrell ha destacat que la nova troballa és “un regal”, ja que és considerada la reserva arqueològica més gran “i en millors condicions” que té ara mateix Gavà de cara a continuar desgranant la història del municipi. L’investigador ha recalcat que “la millor manera de protegir el patrimoni és trobant-lo i identificant-lo”, motiu pel qual ha instat l’Ajuntament a “esforçar-se” per protegir la zona i permetre que s’hi continuï investigant.

Des del consistori, l’alcaldessa Gemma Badia s’ha compromès a fer costat al projecte dels investigadors, que tenen previst aprofundir a la zona fins al 2025. A partir d’aleshores, Borrell ha augurat que l’espai té potencial per treballar-hi un mínim de deu anys més fins a poder trobar material que permeti respondre qüestions com ‘Fins on arriba l’antiguitat de l’activitat?’, ‘D’on prové la variscita amb què treballaven?’. “Els anys vinents confiem poder acostar-nos al màxim a tot allò que envoltava el neolític antic”, ha anhelat.

A part de les troballes que obren noves hipòtesis sobre l’antiguitat de l’activitat minera, durant les darreres prospeccions a les Ferreres els investigadors també han trobat altres elements de diferents èpoques. Els més sorprenents han estat dues olles fragmentades corresponents a l’època moderna, les quals han pogut restaurar de forma quasi íntegra.