Jutgen l’exdona de Mainat per intentar matar-lo amb un coma diabètic

Per aquest dilluns es preveu la declaració de Mainat i del seu fill gran, Pol Mainat. Per a dimarts estan previstes les declaracions de sis testimonis i dos mossos d’esquadra, i per a dimecres es preveu la finalització del judici amb la declaració de l’acusada. La sala ha reservat també dijous i divendres per si s’allarga alguna declaració. En el judici s’analitzaran els dispositius electrònics dels implicats, les càmeres de seguretat de l’habitatge, on es veu a Dobrowolski anant a la cuina diversos cops, i la gravació de la trucada que va fer al telèfon d’emergències 112. També hi haurà informes pericials sobre l’estat de salut de Mainat i sobre els efectes del medicament que li va injectar la seva exdona.

El ministeri públic considera provat que, en el marc del procés de divorci, la dona va saber que si ell moria mentre eren casats continuaria essent una de les hereves del seu patrimoni, per la qual cosa va idear un pla per matar-lo injectant-li insulina i provocant-li un coma diabètic. Segons el fiscal, aquesta informació la va obtenir accedint a l’ordinador de Mainat i llegint sense el seu permís els correus electrònics sobre la separació que el cantant i empresari intercanviava amb els seus advocats. Per aquest motiu també li demana 3 anys de presó per descobriment i revelació de secrets.

Dobrowolski i Mainat es van casar el desembre del 2011 i comparteixen dos fills fruit de la relació. A principis de gener del 2020, fruit de les “desavinences conjugals i el deteriorament progressiu de la relació matrimonial”, la dona va abandonar el domicili que compartia la família a Barcelona. Va seguir-hi anant i a vegades es quedava a dormir, sobretot els caps de setmana, per mantenir el contacte amb els fills. Quatre mesos més tard, a mitjans de maig del 2020, Mainat li va comunicar la voluntat de divorciar-se i l’inici del procés judicial.

Segons la fiscalia, “amb la finalitat d’esbrinar les concretes pretensions i detalls de la demanda”, la dona va accedir durant aquell mes a l’ordinador familiar i al correu electrònic de Mainat sense el seu permís per revisar missatges en què ell discutia amb els seus advocats els extrems del divorci. Va poder accedir a documents, mesures que sol·licitaria Mainat, la situació patrimonial i el testament, que va reenviar a un compte personal.

Va ser així, afirma el ministeri públic, com va descobrir que si Mainat moria mentre encara eren casats, esdevindria una de les hereves del seu “molt notable patrimoni”. També va recordar que la compensació econòmica de Mainat a Dobrowolski seria molt inferior si es divorciaven abans dels 10 anys del matrimoni, període que encara no havia transcorregut.

“Davant d’aquesta situació, les discussions i baralles freqüents (incloses agressions físiques contra el seu espòs, objecte d’altres procediments), i els problemes que, en aquest context, tenia per obtenir els ingressos econòmics que requeria i Mainat ja no estava disposat a proporcionar-li, la processada va decidir acabar amb la vida del seu espòs abans que interposés la demanda judicial de separació o divorci”, afirma l’escrit d’acusació de la fiscalia.

Anades i vingudes a la nevera

Així, explica que la matinada del 22 al 23 de juny del 2020, després d’una forta discussió, “va executar el pla que havia ideat”. La dona havia de dormir en una altra habitació o amb els fills. Les càmeres de vigilància instal·lades a l’habitatge van gravar com la dona entrava fins a 13 vegades al dormitori de Mainat i com s’amagava darrera de la porta del frigorífic per manipular alguna cosa.

Sabent “perfectament” que l’home patia diabetis mellitus de tipus 2, cap a les 2 de la matinada va despertar Mainat, que dormia des de les 11 de la nit. Li va dir que li havia d’injectar un medicament per aprimar-se, que ella prenia des de feia temps. Mainat, semiinconscient, per evitar una nova discussió i poder seguir dormint, va acceptar la injecció. Dobrowolski, que era a l’últim curs del grau de medicina, li va injectar “una barreja d’insulina d’acció ràpida i d’acció retardada, conscient de les previsibles conseqüències mortals derivades de la injecció”. La dona sabia que Mainat mai s’havia tractat amb insulina la seva malaltia, perquè estava totalment contraindicada, i, a més, mentre dormia no es podia adonar dels símptomes d’hipoglucèmia i per tant no podria reaccionar.

A partir d’aquest moment “la processada va controlar, amb un glucòmetre, el nivell de sucre en sang del seu espòs, amb la finalitat de calcular el moment en el qual seria impossible pràcticament la recuperació de la hipoglucèmia que li va provocar”. La dona va mesurar el nivell de sucre fins a cinc vegades. A més, “plenament conscient” pel resultat dels mesuraments que “patia ja una greu hipoglucèmia, que requeria urgent i immediata assistència, no va fer res per revertir el seu estat fins a les 3.12 hores, moment en què va avisar els serveis mèdics d’emergència, amb la finalitat exclusiva d’encobrir el seu comportament i intentar eludir responsabilitats”. La telefonista del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va demanar a la dona que donés sucre al seu marit però ella va respondre que no en tenien, cosa que no era certa.

Els serveis mèdics van arribar a les 3.25 hores quan Mainat ja estava en coma. Li van mesurar el sucre a les 3.35 i li van donar un producte per salvar-li la vida. El van dur a l’hospital, on va quedar ingressat fins a les 11 del matí. No va patir més seqüeles i no reclama cap indemnització.

Denúncies, detencions i empresonament