Entitats en defensa de l’assentament de barraques de Vallcarca elaboren un pla per reallotjar i integrar els afectats

Els membres de la comunitat gitanoromanesa que viuen als tres nuclis de barraques ubicats en solars a tocar del viaducte de Vallcarca i en locals de carrers adjacents han assegurat que estan “atemorits”. Després d’anys de lluita, temen que les polítiques impulsades pel govern de Jaume Collboni suposin la seva expulsió del barri. Han indicat que des de l’entrada dels socialistes a l’executiu local “s’han multiplicat” les inspeccions a espais ocupats de la zona: “Venen tècnics acompanyats per la policia i els hem de deixar passar perquè facin fotografies i vegin les condicions en què vivim”, ha relatat Helena, una jove que resideix amb el seu marit i les seves tres filles menors en un d’aquests espais.

Des de l’entitat veïnal Som Barri han denunciat “l’assetjament” que asseguren que pateix aquest col·lectiu. Han criticat les “amenaces d’expulsió” que segons diuen han rebut per part de l’executiu local i han explicat que “els criteris sota els quals es fan aquestes inspeccions són sospitosos de racisme”. Així, han subratllat que només s’executen en els espais on viuen persones d’aquesta ètnia. A més, han avisat que “totes aquestes actuacions estan agrupades sota un únic expedient anomenat assentaments 6”.

El govern posa l’accent en la “seguretat i la salubritat” per “minimitzar els riscos”  

Fonts municipals han explicat que la situació dels assentaments i els locals ocupats de Vallcarca s’està abordant “des de tots els nivells”, tant des del mateix districte com des del vessant de Serveis Socials. Han indicat que les inspeccions s’emmarquen en la feina que s’està fent per incidir en aspectes de “salubritat i seguretat” per “minimitzar els riscos de les persones que viuen en condicions precàries i pel veïnat del barri en general”. En aquest sentit, han negat que tinguin cap mena de connotació racista.

En paral·lel, han manifestat que s’està treballant en el futur del barri, amb la creació de nou habitatge protegit i la urbanització del Parc Central. Així, han dit que actualment s’està elaborant el projecte executiu i el desenvolupament del planejament vigent a l’àmbit de la rambla verda.

Infants escolaritzats

Una altra de les polèmiques que planeja sobre aquests assentaments està relacionada amb els menors que viuen a la zona i la seva escolarització. Tant les entitats com els afectats han assegurat que els infants no resideixen als solars, sinó que s’ha donat “prioritat” a les famílies amb nens i nenes perquè puguin ocupar locals del barri.

Carmen, una membre d’aquesta comunitat que viu amb la seva família en un garatge ocupat, ha manifestat que els seus dos nens “estan integrats” i van a una escola del barri cada dia. “No és cert que no escolaritzem els nostres fills”, ha dit en relació amb un vídeo que el president del grup municipal de Vox a l’Ajuntament de Barcelona, Gonzalo de Oro Pulido, ha difós recentment a les xarxes socials. A més, ha remarcat que mai ha rebut cap visita de la DGAIA i que els seus fills es troben ben atesos.

Ha insistit que d’ençà que van arribar a Catalunya ara fa set mesos ha intentat trobar feina “del que sigui” per poder tirar endavant la seva família. Amb tot, ha explicat que s’ha convertit en una “missió impossible”. “Tinc papers i tinc compte bancari, però ningú vol un empleat que viu en un local o en una barraca”, ha comentat. Per això, ha dit, la majoria dels membres de la comunitat es dediquen a recollir i vendre ferralla.

Aprendre a viure en una barraca

Fruit d’aquesta activitat, als campaments s’hi acumulen ferros i trastos vells de tot tipus que la comunitat desmantella per vendre’ls a pes. A banda, només hi ha un únic punt d’aigua potable, utilitzen fogonets per cuinar i durant els mesos de calor la vida a l’interior d’aquests habitatges es fa insostenible degut a les elevades temperatures.

Florina, una romanesa de 41 anys que fa catorze que va arribar a Catalunya i quatre que viu en un dels nuclis de barraques de Vallcarca, ha recordat que cap de les persones que resideix en aquests espais ha escollit viure en aquestes condicions: “Mai m’hagués pensat que acabaria així”, ha comentat la veïna, que ha explicat que fins que no va trobar-se al carrer no va plantejar-se aquesta opció. “La vida t’ensenya a viure en barraques”, ha comentat. Alhora, ha afegit que és “millor tenir un sostre per guarir-se del sol, de la pluja i protegir-se” i ha considerat que “la por” i la “necessitat” són els motius que els han empès a aquesta situació.

Per tot plegat, ha demanat suport al barri i la societat. Ha reconegut que les entitats Som Barri, el Sindicat d’Habitatge de Vallcarca i l’Assemblea Llibertària Heura Negra els han fet molt costat, i que els veïns i veïnes que no els recolzen són una “minoria”. Amb tot, ha expressat el seu malestar i la seva por “pel que pugui passar”.

Un pla integral per combatre el barraquisme a Vallcarca

En aquest context, aquestes tres entitats han treballat de la mà dels veïns per redactar un pla integral per erradicar el barraquisme a la zona i donar una sortida a totes aquestes famílies. “És hora que l’Ajuntament respongui al problema de fons d’aquests veïns i veïnes i que és que no tenen casa”, ha considerat Berta, membre de Som Barri que ha apostat per donar una “resposta global” perquè aquestes persones puguin accedir a un pis i a una feina.

La proposta recull les demandes d’aquests ciutadans i no només pensa en formes per “treure’ls de la ciutat”. Per una banda, contempla traslladar els afectats a habitatges dignes, previsiblement dins el mateix barri. En aquest punt, les entitats han tornat a posar sobre la taula la possibilitat que se’ls cedeixi a canvi d’un lloguer social l’edifici de titularitat municipal que hi ha a l’avinguda Vallcarca i que fa anys que està buit. “Hi ha catorze pisos i un vigilant que dia i nit controla que ningú hi accedeixi perquè aquests immobles no s’ocupin”, ha comentat Berta, que ha titllat la situació “d’absurda”. Aquesta és una possibilitat que, a priori, l’executiu local no veu amb bons ulls. D’acord amb fonts municipals consultades per l’ACN, aquest bloc de pisos “està destinat a afectats urbanístics de la transformació del barri, és a dir als reallotjaments que s’hauran de fer”.

Les entitats també han insistit en la necessitat que els membres d’aquesta comunitat romanguin al barri per “mantenir les aliances que han forjat amb el teixit social de la zona i perquè els infants escolaritzats a Vallcarca puguin quedar-se als seus centres educatius”. Per altra banda, el text també planteja impulsar programes d’assessorament, cura de la salut mental i suport educatiu als afectats, així com donar-los eines per garantir la seva formació i inserció al mercat laboral. En un altre àmbit, inclou diverses accions per combatre la discriminació que pateix aquest col·lectiu i sensibilitzar la població sobre la complexa situació en què es troben.

Reunió el 4 de juliol

Segons les entitats tot plegat s’abordarà en la reunió que mantindran el proper 4 de juliol amb el govern local. La membre de Som Barri ha manifestat que, per primer cop, l’executiu barceloní ha accedit a què en la trobada hi estiguin presents ciutadans de la comunitat gitano romanesa. A banda, ha explicat que han exigit que el Síndic de Greuges de Barcelona exerceixi de mediador i que també hi participin un responsable d’Habitatge, un de Serveis Socials i un polític amb “capacitat de decisió”.