El Consell Econòmic i Social de Barcelona es compromet per un treball més digne

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha presidit el Ple del Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB), el primer d’aquest mandat, acompanyat per la regidora de Promoció Econòmica i Treball, i presidenta de Barcelona Activa, Raquel Gil.

El Ple ha aprovat la memòria 2020-2022, presentada pel degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carles Puig de Travy, i la representant de la comissió executiva, i membre de CCOO, Aurora Huerga. El president del CESB, Francesc Castellana, ha informat sobre els treballs realitzats durant el 2023, i les línies de treball per al 2024.

Al Ple han assistit representants de les organitzacions sindicals CCOO i UGT, i de les organitzacions empresarials PIMEC i Foment del Treball Nacional, així com persones expertes del món econòmic i social.

L’alcalde Jaume Collboni ha explicat la necessitat de “reeconomitzar les ciutats i augmentar la productivitat per garantir més oportunitats amb millors salaris i condicions laborals; i abordar reptes socials de primer ordre, com el de l’evolució demogràfica, la reducció de les desigualtats o garantir el dret a l’accés a l’habitatge”.

Jaume Collboni ha remarcat que “tenim bones dades macroeconòmiques, però hi ha persones amb risc d’exclusió social. El nostre repte com a Govern municipal és que el progrés econòmic arribi a tothom”

L’alcalde ha destacat que cal abordar aquests desafiaments “des d’una realitat metropolitana, amb polítiques comunes i solucions compartides, on el Consell Econòmic i Social de Barcelona està cridat a jugar un paper fonamental com a organisme de referència en l’àmbit consultiu i de creació d’opinió”.

Properes línies de treball per al 2024

El Ple del Consell Econòmic i Social de Barcelona ha destacat aquestes línies de treball per al 2024:

Creixement demogràfic: afavorir un creixement demogràfic sostingut i sostenible que comportaria un major equilibri dels temps per treballar i viure, i disposar d’unes condicions vitals, econòmiques i ambientals que afavoreixin històries de vida satisfactòries per a tothom.

Productivitat: augmentar la productivitat del sistema i per tant una presència competitiva en els mercats internacionals, amb l’objectiu de tenir un saldo positiu en el comerç exterior i contribuir a rebaixar el dèficit públic i els nivells d’endeutament. Una economia sana amb un creixement sostingut i sostenible és la condició necessària per a una bona economia.

Política pública i social d’habitatge: establir una política pública i social d’habitatge que acompanyi el creixement del mercat privat que permetin atendre les necessitats de les persones i dels visitants, sense desequilibrar els preus de l’habitatge, un element molt important per a la renda més freqüent de la ciutadania.

Política front a les desigualtats: una política social que eviti el creixement de les desigualtats i la pobresa, en la cerca de l’equilibri social, especialment pels infants per sota dels llindars de la pobresa, normalment en famílies monomarentals.

Memòria 2020-2022. Principals conclusions

La pandèmia ha posat a prova l’estructura i la capacitat de l’economia de Barcelona i la fortalesa de la seva cohesió social. Els seus impactes han estat minimitzats per un potent sistema sanitari dins de la xarxa pública i les mesures sociosanitàries impulsades per les administracions públiques, junt a un exemplar comportament de la ciutadania.

Barcelona és el nucli central de l’economia catalana i el motor de l’ocupació de la regió Metropolitana de Barcelona, una de les principals aglomeracions d’Europa i un sistema econòmic de primer nivell dins d’Espanya.

En un context d’estancament demogràfic, s’ha produït una reducció de la desocupació, tant de l’estimada com de la registrada, i s’accentua el perfil de baixa qualificació i llarga durada entre les persones desocupades. El període presenta lleugers augments dels salaris i de la renda disponible de les llars, però sense compensar l’erosió de les rendes en una part molt important de la població.

Barcelona s’integra al conjunt de la Regió Metropolitana. Calen polítiques i actuacions en aquesta escala, amb una necessària millora en les infraestructures per garantir la mobilitat obligada de les persones i el transport de mercaderies.

Persisteixen els desajustos de formació i qualificació professional d’una part significativa de la població activa, aspecte cabdal per garantir la cohesió social a la ciutat: el 60 % de les persones desocupades no assoleixen nivells de formació superiors als obligatoris (un 40 % sense el graduat d’ESO), existeixen obstacles per oferir oportunitats suficients de formació professional i hi ha nivells d’abandonament alts.

Destaca la importància de la negociació col·lectiva per promoure la reducció de les desigualtats de la promoció a l’accés del treball i a la millora de les condicions salarials. En el teixit productiu els efectes de la crisi han tingut major impacte en les empreses micro, petites i mitjanes, tot i la intervenció i ajudes públiques.

Les desigualtats socials i econòmiques, s’han ampliat en els col·lectius més desafavorits, entre d’altres, per raó de rendes. Les llars monomarentals i l’empobriment infantil situen les dones i els menors en els grups més afectats en aquesta crisi.

Destaca la importància de la formació de les persones i el seu dret d’exercir l’accés a un habitatge digne com a elements essencials preventius de situacions de pobresa i majors desigualtats socials i econòmiques.

El Consell Econòmic i Social de Barcelona

El Consell Econòmic i Social de Barcelona és un òrgan consultiu, mitjançant el qual els agents econòmics i socials més representatius i els representants de la societat civil organitzada participen en la presa de decisions de les polítiques socials i econòmiques que afecten la ciutat i les persones que hi viuen i treballen.

Entre les funcions del CESB està informat dels projectes municipals de planificació per la promoció social, econòmica i territorial, i elaborar dictàmens amb caràcter preceptiu del pressupost municipal i les ordenances fiscals i l’elaboració anual de la memòria socioeconòmica de Barcelona amb les consideracions del CESB, que s’ha presentat avui.