El 60% dels casos de covid-19 notificats a l’ASPB de persones que van treballar presencialment el 2020 han estat dones

L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) fa el seguiment dels principals indicadors de salut laboral de la ciutat i ofereix un informe anual amb dades clau sobre les condicions d’ocupació i la salut de les persones treballadores. Aquest seguiment es fa amb un abordatge integral del treball que inclou tant el treball remunerat com el treball de cura i domèstic no remunerat, i té en compte els eixos de desigualtat. En termes de gènere, l’anàlisi de l’any 2020 indica que la pandèmia ha tingut un impacte molt rellevant en l’àmbit de treball en les dones a Barcelona, tant en la incidència de la covid-19, com en la carrega de treball remunerat i no remunerat.

Així doncs, amb relació a la infecció per covid-19 en l’àmbit del treball remunerat, prop del 60% dels casos registrats per l’ASPB el 2020 entre persones que feien treball presencial han estat dones. La notificació dels casos presencials té per objectiu el control de la infecció en el lloc de treball. Pel que fa als brots notificats, en 1 de cada 6 hi ha hagut almenys una persona treballadora afectada. Aquests, han afectat activitats econòmiques molt feminitzades, destaquen les activitats sanitàries i de serveis socials que concentren el 75% dels brots amb afectació laboral. La major part de les persones treballadores a les què s’ha reconegut la causa laboral de la infecció per covid-19 són les que treballaven en la cura de persones en les activitats sanitàries, mentre que entre les que ho feien en l’assistència en residències només s’ha reconegut un 1,8% i en cap cas a les què tenien cura de persones en l’àmbit domiciliari.

D’altra banda, els resultats suggereixen que les dones són les que més han augmentat les hores de treball remunerat durant el confinament i les que més han incrementat el treball domèstic i de cura no remunerat durant aquest període. Segons dades de Enquesta sobre els usos del temps i el confinament de 2020 del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya, a Barcelona el 37,6% de les dones van augmentar les hores de treball remunerat (en front del 29,6% dels homes). No obstant, un 27,2% de les dones les van reduir respecte un 12,7% dels homes, cosa que podria estar relacionada amb l’increment d’expedients de regulació d’ocupació per disminució de jornada.

Tanmateix, per gairebé la meitat de la població el confinament va suposar un augment del treball no remunerat, tant del treball domèstic com de l’atenció i cura de persones. El volum del treball de la llar va augmentar sobretot en les dones (55% vs. 35,9% en els homes) tant en les que treballaven de manera remunerada com en les que no ho feien. Pel que fa a les cures, el volum de les tasques va augmentar de manera més significativa entre les dones que no tenien un treball remunerat (51% dones vs. 18,% homes).

En el  treball remunerat, però, el descens d’ocupació i de les situacions d’atur l’any 2020 han afectat més els homes i les persones en situacions més precàries. En canvi els indicadors de qualitat d’ocupació, han estat pitjors en les dones, tot i que segons l’informe la major reducció de les jornades parcials entre els homes està probablement relacionada amb el major augment de l’atur en ells, per la pèrdua de llocs de feina de pitjor qualitat. En el cas de les dones, en canvi, moltes de les ocupacions amb més precarietat han mantingut llocs de feina perquè pertanyen a sectors essencials, com el sanitari i sociosanitari, la venda d’aliments i begudes o la neteja.

En l’àmbit del treball no remunerat, l’anàlisi concreta que la responsabilitat del treball de cura i de la llar recau sobretot en les dones, les persones majors de 64 anys i les de nivell d’estudis més baix, i s’associa a una pitjor salut, igual que en anys anteriors. Segons les dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya 2019-2020 per Barcelona, les persones que s’encarreguen soles de la cura d’alguna persona dependent, de les feines de la llar i aquelles que dediquen més hores a les tasques domèstiques han presentat pitjor benestar mental i més migranyes.

Finalment, el 2020 es van reduir les lesions per accident de treball, malalties professionals i malalties relacionades amb el treball. Aquests resultats, segons l’informe, són congruents amb el menor nombre de persones exposades a riscos laborals, bé sigui perquè estaven aturades, en algun procés de regulació d’ocupació o teletreballant. La major reducció s’ha produït en les malalties racionades amb el treball notificades a l’ASPB que han baixat més d’un 60%. En aquest sentit, el document apunta que aquest fet probablement té a veure amb l’impacte de la pandèmia en els Centres d’Atenció Primària, principals notificadors d’aquests trastorns. Així i tot, els trastorns mentals de tipus ansiós i depressiu, habitualment més freqüents en les dones, són els que menys han disminuït i els que més s’han declarat.