La Diputació de Barcelona destinarà 7,6 milions d’euros en accions per la salut mental

El Pla Estratègic de Salut Mental de la Diputació de Barcelona compta amb quatre línies estratègiques: prevenció i promoció de la salut mental; facilitar la detecció precoç i l’acompanyament comunitari; garantir el respecte dels drets de les persones amb problemes de salut mental; i articular una organització del mateix pla. Aquestes línies es tradueixen en 13 objectius específics que es materialitzen en 61 accions, la meitat de les quals vinculades a projectes ja en marxa.

Els nous serveis s’implementaran inicialment a Terrassa, Mataró, Vilafranca del Penedès, Manresa, el Prat de Llobregat, Igualada i una agrupació de petits municipis de l’entorn de la C-17 per tal d’avaluar la seva implantació i construir models diferencials, segons les característiques del territori, abans d’estendre’ls a totes les comarques de la demarcació.

Gemma Tarafa ha recordat que tot i ja s’està fent molta feina amb relació a la salut mental, “són molts els indicadors que diuen que suspenem en la matèria” i que cal posar-hi més recursos.

Aquí, ha recordat que una de cada quatre persones ha tingut o tindrà algun problema relacionat amb la salut mental o que els casos de depressió i ansietat s’han incrementat a l’entorn del 30% des de la pandèmia. “És un grup de població ingent a la que cal donar respostes”, ha afegit.

JOVES I ADOLESCENTS

Tot i deixar clar que s’atendrà per igual a tots els col·lectius, Tarafa ha puntualitzat que es prestarà una atenció especial al col·lectiu de joves i adolescents amb l’objectiu de detectar com més aviat millor els problemes per evitar que es cronifiquin i acabin al sistema de salut.

En aquest sentit, entre els nous serveis hi ha el Konsulta’m, que atendrà els joves a la mateixa comunitat, sigui en centres esportius o casals, per exemple. L’objectiu és que els joves puguin accedir a un psicòleg a la seva xarxa de proximitat, sense llistes d’espera ni cita prèvia. “Volem fer més accessible el servei pels qui volen accedir-hi i no saben com”, apunta Tarafa

A municipis com Barcelona, on aquest servei ja està en marxa, s’ha constatat que el 90% dels casos es resolen a la mateixa xarxa de proximitat i que els casos més greus que necessiten un acompanyament professional més fort són derivats als CSMIJ, els centres d’atenció a la infància i l’adolescència.

El servei també preveu formar a monitors de lleure, entrenadors i altres professionals pròxims als joves perquè tinguin eines per detectar conductes de risc i derivar els casos als serveis existents o als que es crearan de nous.

També es posarà en servei un xat anònim operatiu les 24 hores del dia per poder atendre les consultes dels adolescents i oferir-los suport i atenció personalitzada, així com diferents accions sensibilitzadores en l’àmbit de la prevenció de les addiccions.

Un altre dels eixos que s’abordarà és el de la prevenció i detecció precoç dels trastorns de conducta alimentària i es desenvoluparan tallers per prevenir la pressió estètica. “Els casos van en augment i són problemàtiques que hem d’abordar”, ha assenyalat Tarafa.

La prevenció del suïcidi també serà un dels eixos de treball perquè les xifres “no paren de créixer” i és una problemàtica que encara que no se’n parli gaire “existeix”. Així, s’oferirà suport i atenció personalitzada o grupal en l’entorn de les persones que han viscut una experiència d’ideacions de suïcidi o suïcidi consumat.