Denuncien que el Pla General Metropolità no ha millorat el parc d’habitatge

L’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE), la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona, i l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya volen ressaltar que, després de dos anys des que el ple de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la modificació del Pla General Metropolità per a l’obtenció d’habitatge de protecció pública en sòl urbà consolidat promoguda per l’Ajuntament de Barcelona, aquesta normativa no ha suposat cap millora en el parc públic d’habitatge de la ciutat.

Des que es va aprovar la modificació del PGM, no s’han fet públiques dades de sol·licitud de llicències d’obra a Barcelona que incorporin la reserva del 30%. Unes dades que entitats del sector hem demanat en reiterades ocasions a l’Ajuntament de Barcelona, sense aconseguir cap resposta. De la mateixa manera, aquestes entitats també volen denunciar que en aquests dos anys de vigència de la normativa no s’ha reunit mai la Comissió de seguiment i avaluació de la implementació de la MPGM per a l’obtenció d’habitatge de protecció publicar al sòl urbà consolidat i impuls de noves mesures per ampliar l’habitatge assequible de lloguer a Barcelona.

Les entitats signants reiteren les connotacions negatives que aquesta regulació està tenint sobre el mercat de l’habitatge a Barcelona, i vol recordar alguns dels efectes adversos que la modificació del PGM està produint:

1. Conseqüències econòmiques negatives: recordem que el govern municipal va justificar la nova normativa en una situació d’emergència habitacional a la ciutat, en un context d’increment de preus de venda i lloguer, però sense tenir en compte que a Barcelona no es disposa de sòl (la memòria del document de planejament exposa que hi ha en sòl urbà consolidat 1.073 solars pendents d’edificació, dels quals 187 són propietat municipal). També va oblidar l’absència de polítiques d’habitatge social a tot l’Estat, i la pròpia inactivitat municipal en la matèria. La mateixa memòria de la modificació del PGM indica que l’Ajuntament de Barcelona és titular de 187 solars amb capacitat per prop de 7.000 habitatges, majoritàriament d’HPO, procedents de cessions d’aprofitament de l’execució en sòls urbanitzables i urbans no consolidats, com és el cas de la Marina del Prat Vermell i de les Casernes de Sant Andreu, que sumen sòl per a HPO per 60.000 m² en mans de l’Ajuntament des de 2011 i encara pendents d’edificar.

Les entitats abans esmentades consideren que les grans tensions que registra l’accés a l’habitatge per a una gran part de les famílies té per origen un greu desequilibri entre una oferta molt reduïda respecte d’una demanda creixent, i l’absència de polítiques públiques ben dissenyades i dotades econòmicament, així com d’una paràlisi de la gestió de les administracions públiques amb els escassos recursos de què disposen. També volen recordar que segons dades del Pla Territorial Sectorial d’habitatge, l’Àmbit Metropolità de Barcelona té un potencial de reserves de sòl per construir més de 73.000 habitatges protegits: mobilitzar aquestes reserves és imprescindible per incrementar l’oferta d’habitatge assequible.

Capacitat de gestió, coordinació entre administracions i recursos econòmics és el que es necessita per disposar d’un mercat estable que faciliti l’accés a l’habitatge de les famílies, no la contínua reforma normativa que crea inseguretat jurídica i impossibilita la planificació i no dona cap resultat positiu.