L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha acusat aquest divendres a Agbar i a certs sectors immobiliaris de possiblement estar al darrere de les denúncies i querelles contra ella i el seu govern per intimidar-los i que no “plantin cara” a alguns agents econòmics.
En una dura compareixença des de l’Ajuntament després de declarar al jutjat per suposades subvencions irregulars, Colau ha dit que les denúncies no l’afectaran ni a ella ni al seu govern: “No aconseguiran espantar-nos ni intimidar-nos; al contrari, encara ens refermen més que mai en el que hem vingut a fer”. A més, ha dit que l’acusació popular ha actuat amb mala fe processal, ja que està representada pel mateix advocat a qui la fiscalia ja va arxivar una denúncia idèntica prèvia.
Colau ha comparegut a la Galeria Gòtica de l’Ajuntament acompanyada del regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra, i dels seus advocats, Olga Tubau i Àlex Solà. Ha agraït la feina dels seus lletrats i dels serveis jurídics del consistori i el suport de regidors i partidaris dels comuns que s’han desplaçat per donar-li suport a les portes de la Ciutat de la Justícia.
Segons ella, la declaració, que ha durat al voltant d’una hora, ha anat bé i n’ha sortit “tranquil·la i contenta” perquè ha pogut explicar tot el que li ha preguntat el fiscal, que al juliol va arxivar una denúncia gairebé idèntica a l’actual querella, i la seva defensa. S’ha negat a respondre a l’acusació popular, l’Asociación por la Transparencia y la Calidad Democrática, a qui ha acusat de “mala fe processal” i de “mal ús de la justícia”, ja que està representada pel mateix despatx d’advocats de Granada que va presentar la denúncia a fiscalia, ja arxivada, en nom de Abogados Catalanes por la Constitución. En la querella, a més, no s’explicava que els mateixos fets ja havien estat investigats i descartats com a delicte per part del ministeri fiscal.
Tubau ha qualificat la declaració judicial de Colau d'”impecable” perquè ha donat detalls que complementen la documentació escrita ja presentada i ha dit “tota la veritat”.
A banda d’això, Colau ha volgut emmarcar aquesta querella en un context polític de “guerra judicial o ‘lawfare'” contra ella i el seu govern. “La denúncia i la querella no només volen atacar-me a mi i el meu govern, sinó erosionar i qüestionar la credibilitat i legitimitat d’entitats socials com l’Observatori DESC, la PAH, l’APE o Enginyers sense fronteres, que fan una feina imprescindible amb pocs recursos pensant en els més vulnerables i la qualitat democràtica de la ciutat”, ha assegurat. En aquest sentit, s’ha mostrat “orgullosa” dels seus orígens com a activista d’alguna d’aquestes entitats i fins i tot fundadora de la PAH, i veu positiu que alguns polítics procedeixin d’aquest àmbit. A més, ha recordat que des de fa molts anys altres entitats com Creu Roja, Càritas o la FAVB també reben subvencions similars. “No permetrem que querelles presentades per associacions fantasma qüestionin la seva tasca social”, ha refermat.
En aquest sentit, ha vinculat els querellants amb dos sectors econòmics: “el sector immobiliari especulatiu com fons voltors que fan desnonaments abusius i no compleixen la legalitat” i Agbar. Entre tots han presentat una dotzena de denúncies judicials, totes arxivades. A més, Colau assegura que l’associació querellant d’ara només ha actuat dos cops judicialment, i sempre contra processos per gestionar públicament l’aigua, a Valladolid i Barcelona. Agbar ha fet una quarantena d’accions legals contra el consistori barceloní, ha dit l’alcaldessa, i tot perquè el govern municipal ha volgut obrir el debat sobre la gestió pública de l’aigua. “Hi ha una ofensiva judicial, un ús constant de la justícia per bombardejar i bloquejar una acció democràtica”, ha assegurat, afegint que Agbar hauria finançat dos mitjans digitals citats a la querella que han publicat “mentides i ‘fake news’, una trentena de les quals han hagut de rectificar a instàncies del consistori.
Tot i així, ha assegura: “No ho aconseguiran, no ens espanten i ens refermen més que mai en el que hem vingut a fer”. Així, recorda que altres ciutats catalanes, espanyoles i europees han obert el mateix debat i també han patit embats judicials d’algunes companyies d’aigua.
