L’informe estableix que la distribució dels salaris a Barcelona és asimètrica, és a dir, que hi ha un nombre de salaris amb valors propers i inferiors a la mitjana, i pocs amb valors més alts. És per això que tot i que el salari mitjà se situa en 28.861 euros bruts, la mediana és un 23,7% inferior, situant-se en els 22.676. Canal ha destacat que és important tenir en compte la mediana més que el salari mitjà, perquè la distribució salarial no és homogènia, i la majoria dels residents a Barcelona es troben per sota del sou mig.
Els salaris baixos són els que més han retrocedit, mentre que la part alta s’ha mantingut força estable. En general, els sous mitjans s’han reduït un 6,5% en termes reals.
La bretxa salarial per gènere s’ha reduït lleugerament i se situa en el 22%, però aquesta disminució no respon a una millora dels sous de les dones, sinó a un empitjorament de les condicions dels homes.
L’estudi també fa una comparativa entre les 10 ciutats més poblades d’Espanya. Madrid és la que té els sous més alts i també una diferència salarial més elevada precisament per aquest motiu. Saragossa és la menys desigual perquè els sous més baixos no ho són tant i els més alts tampoc s’enfilen tant. En comparació amb les altres grans ciutats, els salaris a Barcelona estan en la zona alta en termes de remuneracions mitjanes i en una zona intermèdia pel que fa a desigualtat i bretxa salarial entre homes i dones. “És una posició bona pel que fa al salari mitjà però millorable en matèria de desigualtat”, ha opinat Canal, que ha recordat que l’Ajuntament treballa perquè cap salari del sector públic municipal estigui per sota dels 1.000 euros.
Al seu parer, l’actual situació de precarietat laboral és fruit de les últimes reformes laborals, que han “empitjorat les condicions de negociació dels treballadors”.
