Vall d’Hebron tres trasplantaments pulmonars a una mateixa persona

Amb aquesta darrera intervenció, va convertir-se en la primera persona de l’estat espanyol en rebre tres trasplantaments d’aquest tipus. En el tercer, que va durar quatre hores i mitja, hi van participar un equip multidisciplinari de disset professionals.

Per la Mireia Sitjà tenir uns nous pulmons ha suposat una millora substancial en la seva vida, i tot i que fa només una setmana que ha sortit de l’hospital, ha notat que pot fer més coses. “Abans amb qualsevol tonteria m’ofegava, per exemple posar-me o els mitjons o fer-me una cua”, explica, “ara puc pujar escales, puc ballar, fer bicicleta…”.

Tenint en compte que s’està recuperant, i guanyant poc a poc una major capacitat pulmonar, també relata que ha de ser molt “constant” i “disciplinada” amb la medicació, a més de prendre precaucions per no emmalaltir. Un fet que sempre ha fet, ja que Sitjà ha patit fibrosi quística des de ben petita.

En aquest sentit, assenyala que en el seu cas fa temps que viu com en una “pandèmia constant”, ja que quan encara no hi havia la covid ja havia de portar la mascareta a classe. “No m’avorreixo mai, sempre estic pendent”, bromeja. Tot i això, celebra que la darrera operació hagi anat bé i subratllat que el més important és saber-se adaptar a les circumstàncies i viure “el dia a dia”.

A la recerca d’un tractament

El rebuig crònic és la principal indicació del retrasplantament de pulmó, una intervenció complicada que es du a terme pel risc pel pacient de continuar amb uns òrgans que el seu cos ha deixat d’acceptar, no per la patologia d’origen. De fet, es tracta d’una cirurgia molt complexa. En un segon o tercer trasplantament de pulmó a una mateixa persona augmenten les complicacions quirúrgiques, immunològiques i infeccioses.

El cap de cirurgia toràcica i transplantament de pulmó de la Vall d’Hebron, Alberto Jauregui, recorda que només hi ha un tractament per aquell rebuig “agut”, però no passa el mateix en el cas del crònic. “S’està investigant, buscar una forma de prevenir-lo… però de moment no es disposa de cap tractament efectiu”, lamenta.

Al possible rebuig cel·lular de l’òrgan, se suma un major risc de rebuig humoral que pot desencadenar-se si el pacient ha generat anticossos arran dels trasplantaments previs. És per això que el retrasplantament requereix un elevat nivell d’expertesa per part del centre i una acurada selecció dels pacients.

De fet, la neumòloga Cristina Berastegui diu que només indiquen el retransplantament en un 3% del total de transplantaments que es fan a l’Hospital de la Vall d’Hebron. En el cas de l’escala mundial la xifra se situa en un 4%, ja que hi ha molta cicatrització i adherències de la primera cirurgia que poden provocar un major risc de sagnat. Per aquest motiu parla del cas de la Mireia com un fet “excepcional” que van avaluar entre un ampli ventall d’experts per garantir “la seva supervivència”.

Segons l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), Vall d’Hebron és un dels set centres de tot Espanya que realitza retrasplantaments de pulmó. Dels 82 que s’han realizat realitzats durant l’última dècada, 26 s’han fet en aquest centre català, és a dir, el 31,7% del total. Es tracta de l’equipament que més reintervencions ha efectuat i l’únic a Catalunya, Aragó i Illes Balears que en realitza.

Pacients seleccionats cas per cas

Generalment, els retrasplantaments de pulmó es fan a pacients joves en què el requisit més important és que només tinguin afectats els pulmons i no altres òrgans. Tot i que l’edat és un dels factors que s’avalua a l’hora de decidir si és convenient realitzar aquesta intervenció, l’equip mèdic selecciona cada pacient cas per cas.

Es tracta d’un escenari indicat per a persones que tenen compromesa la seva vida pel trasplantament que ja tenen i a les quals la nova intervenció els hi procurarà més anys de vida. Abans de realitzar-lo, els professionals estudien les possibles complicacions per tal de poder-les controlar un cop es produeixin. A més, es descarten per a la intervenció pacients amb una condició física que fa prohibitiu sotmetre’ls a una nova intervenció o amb complicacions mèdiques que no es poden resoldre.

D’altra banda, la fibrosi quística representa la tercera causa de trasplantament de pulmó en l’actualitat i es dóna en nens i nenes i adults joves . Amb freqüència és la patologia d’origen dels pacients retrasplantats.