La contaminació informativa i la gestió de la informació demostra ser un altre dels principals factors relacionats amb el malestar psicològic. Entre els qui són capaços de desconnectar el 20% tenen malestar, una xifra que s’eleva al 50% entre els que no són capaços de desconnectar. El malestar és significativament més elevat entre aquells que mostren major desconfiança cap a les institucions sanitàries i polítiques públiques.
La por al contagi propi o de les persones properes i la preocupació específica pel coronavirus estan relacionats de manera moderada amb el malestar psicològic general, encara que en menor mesura que els factors exposats anteriorment. Els retards en les proves provocats per la pandèmia es relacionen en major mesura amb el malestar psicològic que els retards en els tractaments oncològics.
Per altra banda, com més jove és el pacient, major és el malestar que presenta. L’informe revela que els pacients més susceptibles a patir trastorns d’ansietat i depressió són aquells adults d’entre 18 i 24 anys, acabats de diagnosticar, en situació de desocupació o amb ingressos inferiors als 1.100 euros, i amb dificultat per a gestionar la informació en el context de la covid-19.
L’estudi s’ha fet amb 2.000 persones amb càncer a Espanya durant el confinament, entre el 16 i el 25 d’abril del 2020. Es durà a terme una segona fase d’investigació en sis mesos per comparar els resultats obtinguts amb la presència d’estrès posttraumàtic i variables associades en les persones amb càncer, una vegada acabi el confinament.
