Una investigació de la UOC ha detectat que el contingut dels pregons de les festes de la Mercè de la ciutat de Barcelona han tendit a reduir l’aspecte religiós de la festivitat i la seva patrona i a fer-ne una relectura de caire més ciutadà i democràtic. L’estudi ha rescatat tots els pregons des del 1975 fins al 2020, menys el del 1976, perquè per les condicions polítiques de l’època no n’hi va haver.
Al del 1975, encara en època franquista, és on més mencions hi ha a la patrona. Bàsicament, les referències al mite es localitzen en els pregons dels anys 70 i 80; progressivament, es va deixant de banda i només està present amb algunes “pinzellades”, com ara en el pregó de Manuela Carmena molt breument, o també en el d’Andreu Buenafuente.
Aquesta reducció progressiva dels esments del mite de la Mercè contrasta amb el fet que la festa “té tradicionalment una relació molt forta amb la religió” i està lligada a la idea de barcelonins que “resen perquè la patrona de la seva ciutat els alliberi de tots els mals”, apunta l’investigador Xavier Villanueva.
L’anàlisi permet comprovar com aquest referent es “resignifica i perd el caràcter religiós”. “Es fa una relectura més de caire ciutadà i democràtic”, explica l’antropòleg. Una de les màximes expressions d’aquest fet està exemplificada en el pregó del pallasso Tortell Poltrona, que acabava amb uns goigs en honor de la patrona de Barcelona, però que en aquest cas el pregoner va transformant fins a acabar dient “alcaldessa de Barcelona, protegeix-nos de tots els mals”, de manera que atorga a la “màxima autoritat” democràtica de la ciutat “el paper alliberador, tradicionalment relacionat amb divinitats de matriu catòlica”.
L’estudi l’ha fet l’IdentiCat (grup de recerca sobre llengua, cultura i identitat dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC), dins el projecte europeu FESTSPACE, liderat per la doctora Alba Colombo. Un dels antropòlegs del grup, Xavier Villanueva, es va adonar, en el marc de la investigació per a FESTSPACE, que hi havia moltes dificultats per trobar el contingut de tots els pregons, que en algun cas ni tan sols eren als arxius. Amb la col·laboració de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), de l’Ajuntament de Barcelona, es va fer una recerca intensa dels documents fins a aconseguir recopilar-los tots. “Vam decidir fer l’anàlisi del discurs amb aquesta joia amb la idea d’agafar tots els pregons com a unitat i treballar-ne el contingut en funció de diferents categories”, explica l’investigador.
Els pregons es recopilaran en un web i hi podrà accedir la ciutadania, mentre que de manera gradual s’aniran publicant els resultats de les anàlisis del discurs que Villanueva està fent. L’estudi del contingut es porta a terme amb el suport del programa Atlas.ti, que permet fer una anàlisi qualitativa dels textos, a partir de categories com ara espai públic, interacció, festa, ciutadania, mite de la Mercè o tensions de salut pública, i així fins a centenars de conceptes. L’antropòleg destaca que el projecte permetrà transferir el coneixement a la ciutadania amb la iniciativa de digitalitzar els pregons i els resultats dels estudis, un fet que de vegades és difícil que es produeixi.
Les troballes de Villanueva sobre el mite de la Mercè en els pregons des del 1975 han estat el centre d’una presentació aquest dimecres, a la Casa dels Entremesos de Barcelona, que també acull una exposició de tots els cartells de la festa. L’acte també va servir per explicar els detalls del projecte europeu FESTSPACE, en què participa la UOC i on s’integra la investigació sobre la Mercè.
El FESTSPACE està finançat per HERA, una gran xarxa social de països que financen projectes de recerca en humanitats. El 2019 es va obrir una convocatòria per treballar al voltant de l’impacte que tenen festivals i esdeveniments culturals en l’espai públic pel que fa a aspectes com la interacció que generen. En aquest projecte hi participen centres d’investigació de Glasgow, Londres, Dublín i Göteborg, a banda de Barcelona, a través de la UOC.
A causa de la pandèmia i el confinament, la investigació s’ha hagut d’anar adaptant i ha obert altres línies de recerca. Una d’aquestes ha estat l’elaboració d’una base de dades i un mapatge de la ciutat per ubicar-hi tots els festivals i celebracions, dividits en tres tipologies diferents. La primera és la indústria cultural, on hi ha grans festivals tipus Primavera Sound o Sónar, però també actes petits com els festivals de titelles o Cinema Lliure a la Platja. La característica comuna és que tots busquen un benefici econòmic com a centre de l’activitat. La segona tipologia són els esdeveniments lligats a la cultura popular i tradicional catalana (festes majors, la Mercè, Cors Muts…), i la tercera, festes populars i tradicionals d’altres procedències (com l’Any Nou Xinès a Barcelona o la Festa Nacional de l’Equador, també a Barcelona, entre altres).
